El Tribunal Especial per al Líban condemna un dels acusats de l'assassinat de Hariri

Aquest dimarts el Tribunal Especial per al Líban (TEL) ha dictaminat que no hi ha proves que demostrin la implicació de Hezbol·là i les autoritats sirianes en l’assassinat de l’exprimer ministre Rafiq Hariri el 2005. Quatre integrants de la milícia xiïta havien sigut acusats de conspiració per cometre l’atemptat terrorista que va acabar amb la vida de Hariri. Només un d’ells, Salim Jamil Ayyash, ha sigut declarat culpable de portar a terme un acte terrorista, mentre que els altres tres han sigut absolts. Quinze anys després, la justícia internacional ha intentat tancar una ferida que continua molt oberta en la política libanesa i en els familiars de les altres 21 víctimes de l’atemptat.  

«Síria i Hezbol·là podrien haver tingut motius per eliminar Hariri i alguns dels seus aliats polítics; no obstant, no hi ha proves que els líders de Hezbol·là estiguessin involucrats en l’assassinat de Hariri i no hi ha evidència directa de la participació de Síria», ha declarat el jutge David Re a la Haia. El magistrat ha reconegut que, malgrat l’enemistat entre els dos bàndols, durant els mesos previs a l’atemptat Hariri va mantenir bones relacions amb el líder de Hezbol·là, Hassan Nasrallah.

Salim Jamil Ayyash ha sigut declarat culpable pels càrrecs de conspiració per cometre un atemptat terrorista, cometre un acte terrorista amb artefactes explosius, dos càrrecs d’homicidi intencionat amb premeditació amb material explosiu, un per Rafiq Hariri i un altre per les 21 víctimes mortals, i intent d’homicidi intencionat amb premeditació fent ús d’artefactes explosius pels 226 ferits que va deixar l’explosió. 

Hassan Habib Merhi, Assad Hassan Sabra i Hussein Hassan Oneissi han sigut absolts dels mateixos càrrecs perquè no es pot provar que coneguessin la intenció última de matar l’exprimer ministre libanès. Cap d’ells era a la cadena de comandament i no hi ha ningú acusat com a autor intel·lectual del magnicidi. Durant el judici, cap dels milicians ha trepitjat aquesta cort creada conjuntament entre l’ONU i el Líban, ja que fa anys que no se’ls veu en públic.

El tribunal ha basat el seu veredicte en diversos telèfons mòbils codificats per colors que durant mesos van controlar els moviments de Hariri. L’atemptat va tenir lloc a Beirut, al pas del comboi de l’exmandatari per l’hotel Saint Georges, a prop del mar, a només tres quilòmetres del lloc de la mortífera explosió del 4 d’agost. L’atac el va portar a terme per un terrorista suïcida que es va immolar amb 3.000 quilos d’explosius. Les restes de l’atacant no es van poder identificar.  

Evitar la venjança

La lectura del veredicte estava programada per al 7 d’agost, però l’explosió que va tenir lloc tres dies abans al port de Beirut va forçar-ne ajornament com a «mostra de respecte a les víctimes». Aquesta sentència arriba en un moment molt delicat per al Líban després de la terrible negligència que ha segat almenys 178 vides i ha deixat uns 6.000 ferits. A més, la inestable situació política es veu encara més amenaçada per les tensions sectàries entre els líders xiïtes, els acusats de la milícia Hezbol·là, i els sunnites, la família Hariri. Tot i que tots dos han reconegut que volen evitar una escalada d’enfrontaments.

«A part de l’Exèrcit libanès, només Hezbol·là està armat; no hem de pensar que hi haurà repercussions de guerra civil al terreny, els partidaris de Saad Hariri (ex primer ministre i fill del dirigent mort) no estan armats per a una guerra», ha afirmat Rima Tarabay, assessora de Rafiq Hariri durant 13 anys. Fa un parell de setmanes, molts libanesos dipositaven les seves esperances en el tribunal impulsat per les Nacions Unides. Després de l’explosió que ha acabat de destruir al país, la ciutadania dedica el seu temps i els seus esforços a reconstruir la seva ciutat, les seves vides. El TEL no només va ser creat per buscar justícia, sinó també per evitar la venjança entre les diferents sectes que integren el país. 

Posició antisiriana

Notícies relacionades

El Líban, un país devastat per una greu crisi econòmica i social

La setmana en què va explotar el Líban

Després del magnicidi, un dol nacional mai vist va dominar la societat libanesa. L’assassinat del polític, vist com el líder sunnita definitiu, va remoure les cendres d’unes tensions sectàries mai enterrades després de la guerra civil (1975-1990). Milers van prendre els carrers de Beirut amb eslògans antisirians i en dol per Hariri. La seva oposició a la presència militar siriana al Líban, juntament amb les seves aliances amb els països sunnites del Golf i amb Occident, li van costar la vida. Finalment, la pressió internacional liderada per l’ONU va portar les tropes de Bashar al-Assad a retirar-se després de 29 anys de presència militar. 

Després de l’augment de les tensions polítiques i sectàries al Líban i a tota la regió del Pròxim Orient, el 2007 les Nacions Unides van iniciar la creació d’aquest Tribunal Especial per al Líban, que investiga altres assassinats polítics que van tenir lloc al país en aquell període. Durant el judici pel magnicidi de Hariri, entre el 2014 i el 2018, que ha costat uns 1.000 milions de dòlars, els jutges van escoltar 297 testimonis. La sentència es dictarà més endavant.