NÒMADES I VIATJANTS

Kamala Harris: guant de seda, puny de ferro

La candidata a vicepresidenta dels demòcrates aporta el que no té Biden: joventut, carisma, energia i futur

Trump segueix preparant-se el terreny per no acceptar la derrota i provocar una crisi constitucional

zentauroepp54476653 wilmington  de   august 13  presumptive democratic vice pres200814114155

zentauroepp54476653 wilmington de august 13 presumptive democratic vice pres200814114155 / Drew Angerer

4
Es llegeix en minuts
Ramón Lobo
Ramón Lobo

Periodista

ver +

El moviment transversal que mira d’expulsar Donald Trump de la Casa Blanca necessitava alguna cosa més que Joe Biden. La teoria del mal menor no és suficient per mobilitzar milions de persones arrasades per les crisis del 2008 i del coronavirus, i aconseguir un tomb en la política dels EUA. No n’hi ha prou amb el creixent rebuig de l’actual inquilí de la Casa Blanca. Es necessita il·lusió.

Kamala Harris aporta el que no té Biden: joventut (55 anys contra 78), carisma, energia i futur. És una dona forta, directa i implacable, i simpàtica, virtut que agrada molt al seu país. Reforçarà el recolzament femení i el de les minories, que ja estaven amb Biden. Pot ser capital en el vot suburbà, clau en els estats que decidiran el guanyador de les eleccions.

Hi ha una norma no escrita als EUA que assegura que un bon candidat a vicepresident no necessita aportar vots, l’important és que no els resti. Una broma popular a Washington assegura que la feina de vicepresident consisteix a no destorbar i estar sempre localitzable per si mor el president. Aquesta vegada és diferent. Biden té 78 anys i xacres de salut. No sembla un home amb corda per a dos mandats. L’elecció del seu número dos hauria de superar examen: ser presidenciable a curt termini. I Harris ho és.

Insults de Trump

Era la més temuda per l’entorn de Trump de la llista de precandidates. Per això el president i la seva claca mediàtica s’han llançat a la jugular amb el seu millor argument intel·lectual: l’insult. L’objectiu és penjar-li el cartell de «perillosa esquerrana». No han d’estar gaire segurs que funcioni perquè també han rescatat el racisme, utilitzat amb Obama. Posen en dubte la seva elegibilitat com a candidata. Una altra vegada el tema del naixement, com si els negres educats que tenen èxit en les seves professions no poguessin ser ciutadans nord-americans.

A Biden li agradava Susan Rice, ambaixadora davant l’ONU i assessora nacional de seguretat amb Obama. És una dona preparada, però sense ganxo. No millorava les seves posicions. Apunteu el nom com a possible secretària d’Estat. També li agradava Amy Klobuchar, senadora per Minnesota que va destacar en la primera part de les primàries demòcrates. La mort per asfíxia de George Floyd a Minneápolis sota el genoll d’un policia va truncar les seves possibilitats. Va ser la fiscal que va deixar sense càstig el mateix policia en un incident similar anterior. L’empenta nacional del moviment Black Lives Matter aconsellava l’elecció d’una candidata afroamericana.

Elisabeth Warren hauria sigut una picada d’ullet a l’esquerra tot i que les seves relacions amb Bernie Sanders no són les millors. En contra seva hi ha l’edat: 71 anys. Per a aquells que estiguin pensant en Alexandria Ocasio-Cortez, dir-los que la llei dels EUA situa en 35 anys l’edat mínima per ser president (i vicepresident). Ocasio-Cortez en té cinc menys. Aquest sector progressista no se sent content amb l’elecció, no tant per diferències ideològiques, sinó perquè els allunya de la possibilitat de col·locar un dels seus candidats en dues o tres eleccions.

Gir verd

Harris té un rècord de votacions progressistes en el Senat i creu en la necessitat de fer un gir verd a l’economia dels EUA per lluitar contra la catàstrofe climàtica. També té un perfil conservador com a fiscal general de Califòrnia. No devia de ser massa roja quan Trump i la seva filla Ivanka van fer aportacions a la seva campanya de reelecció.

Una enquesta de Reuters-Ipsos li donava un recolzament del 90% dels demòcrates, i no disgusta els republicans moderats. El seu gran moment arribarà el 7 d’octubre, quan debati amb el vicepresident de Trump, Mike Pence, un ultracatòlic insípid. El seu principal punt feble és la fortalesa, perquè l’exigència serà màxima.

Mentrestant, Trump no deixa de preparar-se el terreny per no acceptar la derrota i provocar una crisi constitucional sense precedents. Ni tan sols dissimula la seva guerra contra el US Postal Service, al qual pretén deixar sense fons perquè no es pugui votar per correu.

Moviment messiànic

A la seva dreta creix un moviment messiànic, nascut a internet el 2017, i al qual Twitter ja ha bloquejat diversos comptes. QAnon no creu en les vacunes ni en la Covid. Estan convençuts que Trump entaula una batalla contra les forces del mal que miren d’imposar el canibalisme i la pedofília. Tindran una representant per Geòrgia en el pròxim Congrés dels EUA.

Notícies relacionades

Biden ha demostrat que no té por d’una dona forta que li robarà el focus. Potser perquè és el que necessita: ser menys visible i parlar poc. Té tendència a ficar la pota. Sanders va dir de Kamala Harris que sap el que s’ha de fer per defensar la gent de l’Administració més corrupta de la història. Aquesta vegada hi haurà un partit unit darrere d’un objectiu comú: no perdre la democràcia.

En un espai de notícies de Telemundo, en què el convidat ha de completar una frase, Kamala Harris va qualificar Trump de criminal. Al preguntar-li per la seva paraula favorita en espanyol va dir entre rialles que començava amb ‘c’ i tenia una ‘j’, i que la utilitzava molt per referir-se a aquells que no els tenen.