El Parlament libanès entrega poders a l'Exèrcit

El Parlament libanès àmplia el poder de l’Exèrcit en matèria de seguretat i afers civils. Amb la pròrroga de l’estat d’emergència a Beirut, la societat libanesa que fa més d’una setmana que neteja i reconstrueix els seus carrers veu la llei com una amenaça a les protestes. Després de les manifestacions per la negligència de la classe política que va causar l’explosió de dimarts passat al port de la capital, la dimissió en bloc del Govern del primer ministre i en funcions, Hassan Diab, ha deixat el Líban en mans del Parlament. Ara seran les forces armades els que concentraran el poder.

L’estat d’emergència permet a l’Exèrcit frenar la llibertat d’expressió, de reunió i de premsa, així com entrar a les cases a qualsevol hora del dia i detenir qualsevol persona que consideri una amenaça a la seguretat. Al seu torn, es podrà jutjar civils en tribunals militars, imposar tocs de queda o, fins i tot, censurar mitjans de comunicació. Només el diputat Ossama Saad, d’entre els 119 membres del Parlament –després de la renúncia de nou diputats per l’explosió–, ha votat en contra de la llei, ja que l’ha considerat una «militarització de l’Estat».

Diverses organitzacions de drets humans han mostrat la seva preocupació sobre l’estat d’emergència, ja que permetrà a les forces de seguretat prendre mesures contundents contra una població furiosa amb la classe política. Moltes porten diversos dies denunciant l’extralimitació en les seves funcions de les forces de l’ordre i l’ús de la violència durant les protestes que dissabte passat van deixar 728 ferits i un policia mort. Segons el president del Parlament, Nabih Berri, en declaracions a mitjans locals, l’Exèrcit «no ha pres mesures que la gent temi, ni ha suprimit canals de televisió, i malgrat el caos en els mitjans de comunicació, no els ha intervingut i ha deixat lloc a la protesta».

Primera sessió parlamentària

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

L’explosió al port de Beirut, que va causar 171 morts i més de 6.500 ferits, va avivar la ràbia d’una societat que portava als carrers des de l’octubre del 2019, i que ara gairebé no té res a perdre. Les protestes reclamen el final del sistema sectari i van contra una classe política corrupta i incompetent que els ha portat a la pitjor crisi econòmica en anys. Nou dies després de la catàstrofe, la primera sessió parlamentària, encapçalada per Berri –en funcions des del 1992–, ha decretat l’estat d’emergència vigent des de dimecres passat. Berri, de 82 anys, ha demanat «accelerar la formació de govern», però la ciutadania exigeix la seva caiguda i les del president Michel Aoun, de 85 anys, els diputats i els dirigents perpetuats en el poder des de fa dècades.

Mentre els ciutadans de Beirut, joves voluntaris i oenagés organitzen l’ajuda humanitària immediata, la investigació sobre l’explosió continua. A partir de divendres, el fiscal interrogarà diversos ministres, antics i actuals, sobre les 2.750 tones de nitrat d’amoni emmagatzemades al port. El mes passat una carta enviada per la seguretat de l’Estat va advertir el president Aoun i l’ara ex primer ministre Diab del risc del material químic Més d’una setmana després, els líders polítics comencen a sortir dels seus amagatalls per rebre els dirigents estrangers que visiten Beirut, com la ministra francesa de Defensa, Florence Parly, i el número tres de la diplomàcia nord-americana, David Hale.