El centrista Paz derrota l’extrema dreta a Bolívia

"Es respiren vents de canvi i de renovació". Rodrigo Paz és el nou president bolivià. Va derrotar Jorge Tuto Quiroga per nou punts de diferència segons els resultats preliminars i "irreversibles" de l’Òrgan Electoral Plurinacional (OPE). El candidat del partit Demòcrata Cristià va obtenir el 54% dels vots, contra el 45% de l’expresident interí. El va vèncer en sis dels nou departaments en els quals s’organitza el territori. La societat boliviana va optar per l’opció menys inclinada cap a la dreta. Les urnes no només van estendre el certificat de defunció del Moviment al Socialisme (MAS), la força hegemònica al país andí durant dues dècades. L’electorat es va inclinar per una transició política i econòmica menys traumàtica de la que proposava un Quiroga, més seduït per la fórmula de la "motoserra" que impera a l’Argentina de Javier Milei. "No perjudicarem la salut, l’educació, la seguretat, ni les prestacions socials", va dir Paz i bona part dels ciutadans l’ha cregut.

"Sí, s’ha pogut", el van aclamar els seus seguidors a l’oferir les seves primeres paraules. "Governarem amb els millors homes i dones que vulguin ajudar la pàtria", va dir, i, com a home religiós, va agrair "a Déu i la seva energia, perquè és un Déu beneït que també dona audàcia per prendre decisions i porten la pàtria a moments com aquests". "Veient els resultats, he trucat a Paz i li he donat les meves felicitacions", va dir Quiroga, amb signes inequívocs de la frustració al rostre. Els seus seguidors van cridar "no", i l’atribolat candidat va respondre: "Entenc el dolor que ens embarga, tot i que tinguem denúncies hi ha un escrutini provisori, esperarem el resultat final de dijous", va dir sobre rumors sobre piratejos del sistema, negats per l’OPE.

Notícies relacionades

Zelenski al president dels EUA: "Estic a punt sempre per a la pau"

Trump s’acarnissa amb una Europa "en decadència" i els seus líders "dèbils"

Fill d’expresident

Paz reintrodueix al Palacio Quemado una altra vegada la vilipendiada elit que va governar el país dècades enrere. El fill de Jaime Paz Zamora, que va governar entre 1989 i 1993, quan el fundador Moviment d’Esquerra Revolucionària (MIR) va imprimir un gir neoliberal al seu govern. La participació electoral va ser del 85%, un nombre superior al previst, indicatiu d’un interès general pel que estava en joc. Bolívia es troba enmig d’una crisi econòmica profunda, entre altres raons a causa del col·lapse d’un model basat en l’exportació d’hidrocarburs. Els dos candidats s’han mostrat a favor d’un ajust fiscal, una obertura econòmica més gran i unes millors relacions amb els EUA. La diferència entre Paz i Quiroga va ser de gradació i ritme, almenys en les paraules.