Dues hipòtesis per al robatori del segle

Un dia després que el museu més visitat del món i el més important de França patís un dels robatoris més grans que es recorden en els últims anys, desenes de visitants feien cua ahir davant l’entrada principal del Louvre per poder visitar-lo. Al principi, el museu pretenia obrir les portes amb normalitat, però finalment la direcció del centre va canviar d’opinió i va comunicar que "es mantindria tancat per raons excepcionals".

Mentre França es recupera del xoc i del que consideren alguns "una humiliació" després d’un robatori a plena llum del dia i en tan sols set minuts, les autoritats continuen investigant qui hi ha darrere de l’assalt per recuperar al més aviat possible les vuit joies napoleòniques sostretes. Entre aquestes, es troben el collar de safirs de Maria Amèlia, l’última reina de França (dona de Lluís Felip I, rei de 1830 a 1848), que està compost per nombrosos safirs i 631 diamants. També la corona d’Eugenia, amb 2.000 diamants, i que va ser trobada hores després als voltants del museu.

El temps corre en contra dels més de 60 investigadors que treballen en el cas i que temen el pitjor; que les joies hagin sigut especejades i foses. Aquest modus operandi és el més comú en aquest tipus d’assalts perquè és la manera més ràpida i fàcil de recol·locar les peces al mercat negre. Els experts, però, alerten que si això passa el valor patrimonial de les joies seria "irrecuperable" i insisteixen que en aquest cas, revendre aquestes joies en el seu estat original és impossible, ja que aquestes figuren als inventaris reals i imperials, així com en els del museu.

Segons el subhastador Olivier Valmier, la prioritat és evitar la destrucció d’aquestes joies, l’or de les quals podria fondre’s ràpidament. "L’or ha arribat a un preu extremadament alt. Aquesta setmana va assolir un preu rècord de 120.000 euros per quilo", va afirmar.

Encàrrec privat

Una altra hipòtesi que estudien els experts és que darrere d’aquest tipus de robatoris hi ha els "encàrrecs privats". Persones anònimes amb un gran poder adquisitiu, amants de l’art i sense escrúpols, que encarreguen a màfies el robatori d’aquest tipus de peces per a les seves col·leccions privades a canvi d’un suculent botí. El gemmòleg i taxador Maxime Voillot insistia ahir que tot apunta que es tractaria d’"algú que buscaria peces d’art amb gran valor".

Mentrestant, les autoritats investiguen cada vídeo de les càmeres i cada detall de l’atracament. Durant les primeres hores, des del Ministeri de l’Interior no van descartar que els lladres del Louvre tinguessin relació amb altres robatoris comesos fa unes setmanes al Museu d’Història Natural de París i al Museu de Llemotges, ateses les similituds en el modus operandi i la precisió amb què es va cometre el crim.

No és la primera vegada que el Louvre pateix un robatori. L’últim que es recorda va ser el 1998 amb la sostracció d’un quadre del pintor francès Camille Corot que mai es va recuperar. Tot i així, el de diumenge ja es considera el robatori del segle pel seu "incalculable" valor econòmic i la seva gran rellevància històrica.

Els sindicats denuncien que aquest succés tard o d’hora anava a produir-se, perquè "en 10 anys, el museu ha perdut 190 llocs de seguretat; una retallada del 15% de la plantilla", va dir Elise Muller, responsable de seguretat del Louvre.

No és l’única que ha alçat la veu. El gener passat, la directora del Louvre, Laurence des Cars, també va criticar els problemes estructurals del museu, incloent-hi la seguretat, amb goteres, humitats, manca de personal o la massificació de visitants que suposaven sovint "un risc per a les obres i per a les persones". Després d’aquest crit de socor, el president Emmanuel Macron va visitar el museu i va anunciar un pla de renovació amb un cost que podria ascendir als 500 milions d’euros.

Ahir, la cúpula del museu juntament amb el Ministeri de l’Interior i el de Cultura van reunir en un gabinet de crisi per valorar la seguretat dels museus i el patrimoni francès, prenent la decisió de sol·licitar a les prefectures que reforcin la seguretat dels esmentats espais.

Poques càmeres de seguretat

Notícies relacionades

Diputats britànics demanen la retirada efectiva dels títols del príncep Andreu

Juan Manuel Santos, expresident de Colòmbia: "Trump pressiona el règim de Maduro perquè negociï la seva sortida o es trenqui"

Per al Tribunal de Comptes, aquest robatori podia haver-se evitat. L’organisme prepara un informe que publicarà al novembre, però el mitjà France Info ja ha tingut accés a les primeres pàgines, on s’assenyala la deixadesa de la mateixa direcció del Louvre en temes tan bàsics com la seva seguretat.

D’acord amb els càlculs del Tribunal de Comptes, només un terç aproximadament de les sales està equipat amb com a mínim una càmera. En cinc anys, només s’han instal·lat 138 càmeres addicionals, malgrat el pressupost operatiu anual de 323 milions d’euros.