La policia de Bielorússia fa servir munició real després de tres nits de protestes

Al voltant de sis milers de detinguts, entre un i dos morts, periodistes apallissats, i unes forces de seguretat que admeten obertament fer servir munició real en algunes topades amb els manifestants. Han transcorregut ja tres dies després de la victòria del president sortint Aleksandr Lukaixenko en les eleccions presidencials celebrades diumenge, i centenars de manifestants continuen sortint al carrer, totes les nits, a Minsk i altres ciutats, per protestar contra uns resultats que consideren fraudulents.  

«Tots tenim por, però seguirem», explica per telèfon Artsiom Skarabahati, de 32 anys. Després de l’obligat exili de l’opositora Svetlana Tikhanóvskaia, admet ser «molt conscient» del que «aquest règim és capaç de fer». «Però no ens queda cap altra elecció», remarca. El seu germà Jan va ser detingut dilluns i es troba a la presó de Zhódino, una localitat a uns 60 quilòmetres a l’est de la capital perquè, segons diu, «les presons a Minsk estan saturades».

Relata que la nit anterior va formar part d’un grup de manifestants que es van concentrar als voltants de la plaça de Bangalore, al nord de la ciutat, quan vehicles policials i de l’Exèrcit es van abalançar sobre ells. «La gent ens obria els portals perquè ens amaguéssim», continua. En la fugida, recorda haver vist una persona estirada a terra després de rebre l’impacte d’una bala de goma. Després, segons Artiom, van rastrejar tot el barri i detenien, «no només als que anaven a peu, sinó també als qui anaven en moto o cotxe» i feien sonar les seves botzines.

Detencions que també van afectar un grup de 30 doctors que van sortir al carrer amb material pagat de la seva pròpia butxaca disposats a atendre als ferits i que finalment han sigut condemnats a 10 dies de presó, segons informa el canal Current Time TV. «No estem ni a favor de ningú ni en contra de ningú», repetia, entre sanglots, davant els periodistes, una de les afectades.    

Desenes de ferits

Les autoritats bielorusses asseguren que durant la nit de dimarts van resultar ferits 51 manifestants i 14 policies, admetent de passada que agents antiavalots a la localitat de Brest, al costat de la frontera amb Polònia, es van veure obligats a fer servir munició real per dispersar manifestants, i que van ferir de bala un d’ells. Segons la seva versió, es tractava de gent «agressiva que portava barres de metall».

La televisió estatal, per la seva banda, ha mostrat imatges de joves arrestats, esparverats i alguns d’ells amb ferides visibles, sent exposats públicament. Un policia local fora de la càmera els preguntava si tornarien a participar en alguna «revolució» i ells es limitaven a respondre: «No, no».    

Les concentracions també es produeixen durant les hores centrals del dia aprofitant les distraccions o els moments d’escassa vigilància. Centenars de dones vestides de blanc es van congregar davant un mercat cobert de la capital en solidaritat amb els manifestants nocturns. «He vingut avui per recolzar els que surten a la nit; no només han robat el meu vot, sinó també 20 anys de la meva vida», ha explicat l’Elena a Reuters. També desenes de persones s’han reunit davant una presó on es mantenien molts dels arrestats en els dies anteriors.

Atacs a la premsa destacada

Els periodistes presents a Minsk estan tenint nombrosos problemes per realitzar la seva feina. Amnistia Internacional ha denunciat que un equip del servei rus de la BBC, amb les seves acreditacions en regla, ha sigut apallissat per la policia. L’organització també ha confirmat atacs contra un fotògraf d’Associated Press i contra desenes de reporters locals.       

Tot sembla indicar que el desenvolupament de les eleccions i la repressió posterior posaran fi al tímid desglaç en les relacions entre Bielorússia i la Unió Europea. Divendres, els ministres d’Exteriors de la UE celebraran una cimera extraordinària telemàtica en què un dels punts principals en l’ordre del dia serà la reimposició de sancions contra el Govern de Bielorússia, aixecades el 2016 després de constatar Brussel·les «limitats progressos» en el respecte als drets humans. 

Notícies relacionades

L'opositora bielorussa Tikhanóvskaia es refugia a Lituània després de ser obligada «pel poder» a sortir del país

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els Governs de Lituana, Letònia i Polònia han expressat la seva disposició a exercir de «mediadors» sempre que cessi la violència contra els manifestants. Per la seva part, el secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, de visita a la República Txeca, ha demanat a la UE que no es quedi «en paraules i actuï».