La cúpula de l'SPD elegeix Olaf Scholz com a candidat a canceller

Del pràcticament desnonament polític a encapçalar el cartell socialdemòcrata per a les pròximes eleccions federals alemanyes de setembre del 2021. Aquesta ha sigut l’evolució política d’Olaf Scholz, actual vicecanceller federal i ministre de Finances des del desembre passat. Va ser llavors quan Scholz va perdre per sorpresa una consulta entre les bases del Partit Socialdemòcrata alemany (SPD) davant el desconegut duo format per Nobert Walter-Borjans i Saskia Esken. Precisament va ser aquesta dupla la que va anunciar aquest dilluns a Twitter la decisió unànime de la direcció del partit que ara lideren ells.

La decisió de Walter-Borjans i Esken de recolzar Scholz sorprèn perquè la parella política precisament va basar la seva campanya per arribar a la cúspide de l’SPD en un atac sistemàtic contra la vella guàrdia socialdemòcrata personalitzada a la perfecció pel vicecanceller. La crisi generada per la pandèmia, que ha col·locat Scholz en la primera línia de la gestió econòmica a través dels ajuts estatals a empreses i ciutadania, molt probablement ha jugat un paper fonamental en la decisió. Scholz apareix, no en va, com el polític socialdemòcrata més ben valorat en els sondejos d’opinió.

Missió titànica

Notícies relacionades

Els EUA, oberts a una retallada fiscal de 4.000 milions

Husni Abdel Wahed: "Europa es vanta de defensar valors però no trenca el comerç amb Israel"

«Me n’alegro per la nominació i vull guanyar», va dir Scholz dilluns després de l’anunci. Si l’objectiu del candidat socialdemòcrata a la cancelleria és realment disputar-li l’elecció a la unió conservadora de la CDU-CSU, la tasca d’aquest experimentat polític de 62 anys és titànica. L’exalcalde-governador d’Hamburg haurà d’aconseguir que el seu partit avanci almenys 20 punts a les enquestes electorals en una mica més de 12 mesos.

Segons l’últim sondeig d’intenció de vot donat a conèixer diumenge passat, si Alemanya celebrés avui eleccions federals, l’SPD obtindria el 15% de tots els vots, a més de 20 punts dels conservadors (38%) i fins i tot per darrere dels ecoliberals d’Els Verds, que seria la segona força més votada del país amb el 18% dels sufragis.