28 set 2020

Anar al contingut

TRAGÈDIA AL LÍBAN

Els hospitals de Beirut, desbordats després de l'explosió

Els sanitaris, ja saturats per la pandèmia de coronavirus, no donen l'abast per atendre els més de 4.000 ferits en la deflagració

El Periódico / Agencias

Evacuación de un herido durante la explosión del puerto de Beirut. / AP / Hassan Ammar

Els hospitals de Beirut –que ja es trobaven tensats per la pandèmia de coronavirus– estan totalment desbordats després de la gran explosió que va tenir lloc al port  de la ciutat i que ha deixat un balanç provisional d’almenys 100 morts i 4.000 ferits. Els serveis d’emergències encara busquen uns 100 desapareguts entre la runa.

«És com una zona de guerra. No tinc paraules», deia l’alcalde de Beirut, Jamal Itani, mentre inspeccionava aquest dimecres la zona de l’explosió. «És una catàstrofe per a Beirut i per al Líban», afegia desolat. 

L’explosió no només ha destrossat la zona del port, epicentre del sinistre, on s’emmagatzemaven 2.750 tones de nitrat d’amoni, sinó que l’impacte ha arribat a punts de la ciutat més allunyats. De fet, ciutadans que filmaven des de casa seva la primera explosió van ser sacsejats per la intensitat de la segona. La detonació es va arribar a escoltar a Xipre, a 200 quilòmetres de distància. 

Panorama apocalíptic

A la zona del port, el panorama és apocalíptic. Els contenidors de mercaderies semblen llaunes de conserva recargolades, els cotxes estan calcinats, el terra, encatifat de maletes, papers i objectes personals que van sortir disparats de les oficines pròximes. Una imatge que a molts libanesos els ha recordat els tràgics anys de guerra civil que el país va viure entre 1975 i 1990.

Després de les explosions, les escenes viscudes van ser dantesques, amb gent ensagnat, corrent i demanant ajuda. En una de les entrades del port de Beirut, una noia d’uns 20 anys corria cridant el nom del seu germà. Es diu Jad i té els ulls verds, deia, atordida. Les forces de seguretat li prohibeixen passar. A pocs metres d’allà, una altra dona desesperada busca el seu germà.

Durant més de tres hores el tragí de les ambulàncies no va cessar. Entraven amb les sirenes ululant i sortien de la zona sinistrada carregades de víctimes. 

Alguns bombers, perplexos, buscaven col·legues que estaven intentant apagar un incendi desencadenat just abans de la segona explosió massiva. Els socorristes, amb l’ajuda d’agents de seguretat, busquen supervivents o morts atrapats sota la runa.

Les forces de seguretat han hagut d’acordonar la ‘zona zero’ per evitar que les famílies s’acostin a buscar desapareguts, que els residents en vivendes pròximes tornin a casa seva i per impedir saquejos. 

Barcos fets malbé

Entre els ferits hi ha sirians i egipcis de la tripulació de barcos que van arribar aquest dimarts al port, inclòs un d’Ucraïna que transporta blat a Síria. «Fa sis mesos que esperem el moment de la nostra tornada a Síria. Som 13 joves. Set de nosaltres han resultat ferits», explica un d’ells. Un altre esmenta una esquerda a la carcassa del vaixell, el ‘Mero Star’. «El barco s’està enfonsant, amb l’explosió hi ha hagut ferits greus a bord».

També soldats de la missió de l’ONU al Líban (Finul), el barco de la qual estava ancorat al port de Beirut, han resultat greument ferits i han sigut traslladats a hospitals pròxims.

A tots els barris de la capital, fins i tot als suburbis, els corresponsals de l’AFP han vist destrosses causades per les explosions que van sacsejar la ciutat i van desencadenar el pànic a les terrasses de les cafeteries. Als edificis, els habitants inspeccionen els danys. Els vidres de les finestres van esclatar, les vitrines dels comerços, també, escampant una alfombra de vidres a les voreres.  

Declarat l’estat de desastre

El primer ministre del Líban, Hassan Diab, ha decretat aquest dimecres jornada de dol nacional en homenatge a les víctimes, mentre que l’Alt Consell per a la Defensa ha declarat l’estat de desastre per a la capital libanesa.

El Govern ha demanat ajuda internacional per fer front a la catàstrofe. Els primers en reaccionar han sigut els països de la regió. Així, Qatar i Kuwait han anunciat ja l’enviament d’insummes metges, mentre que Egipte, Jordània, Israel i l’Iran s’han mostrat disposats a ajudar en el necessari. 

Fora del Pròxim Orient, els Estats Units i França també han ofert ajuda, mentre que l’Alt Representant de la Unió Europea per a Política Exterior i Seguretat Comuna, Josep Borrell, ha mostrat la «plena solidaritat» del bloc comunitari amb el Líban.