RUMB A LA TERRA

La primera missió espacial tripulada dels EUA des de fa una dècada torna a casa

Els dos astronautes van sortir dissabte amb la càpsula SpaceX camí a la Terra malgrat el risc d'huracà a Florida

L'amaratge està previst per aquest diumenge al golf de Mèxic

zentauroepp54331324 in this image from video made available by nasa  the spacex 200802151335

zentauroepp54331324 in this image from video made available by nasa the spacex 200802151335

3
Es llegeix en minuts

Els primers astronautes dels Estats Units que van viatjar a l’Estació Espacial Internacional (ISS) en una nau nord-americana des de fa una dècada van sortir aquest dissabte amb la càpsula SpaceX camí de la Terra malgrat el risc d’huracà a Florida.

«I finalment han sortit», va tuitejar la NASA a l’anunciar que Bob Behnken i Doug Hurley havien deixat l’ISS, després d’haver difós imatges que mostren com la càpsula es desprèn sense problemes de l’aparell enmig de la foscor de l’espai.

El desacoblament es va fer en dos temps al voltant de les 23h34 GMT, dos mesos després de l’arribada dels dos homes a bord de la càpsula creada per la companyia de l’excèntric empresari Elon Musk, va indicar l’agència espacial nord-americana i va afegir que la càpsula havia pres «una trajectòria segura».

L’amaratge està previst per diumenge a les 14h41 (18h41 GMT) al golf de Mèxic. Es va mantenir a l’oest de Florida, en uns moments en què la tempesta tropical ‘Isaies’, que es podria tornar a convertir en huracà, amenaça les costes orientals de la península del sud-est dels Estats Units. Un lloc de la costa de la ciutat de Pensacola (al nord de Florida) va ser escollit com a «prioritari» per a l’amaratge, amb una alternativa prop de Panama City, també al golf de Mèxic, si el mar està molt mogut o els vents són molt forts.

«El més important és tornar a casa»

Unes hores abans, els dos astronautes s’havien acomiadat dels tres col·legues que van deixar a l’ISS, tot i que hi havia encara certa incertesa respecte al seu viatge tenint en compte les condicions meteorològiques a Florida. 

«El més difícil va ser posar-nos en òrbita, però el més important és tornar a casa», va dir Behnken unes hores abans de la sortida.

L’operació és delicada, tot i que l’any passat la càpsula Dragon va complir aquesta missió sense problemes. La tornada atmosfèrica provarà la resistència de l’escut tèrmic. Després, grans paracaigudes alentiran el descens cap a l’oceà. Adreçant-se al seu fill i al fill del seu col·lega, Behnken va exhibir un petit dinosaure de colors, que els nens els havien donat perquè els acompanyés en aquesta «missió històrica», i el va fer volar durant uns instants. 

«Tremor l’apatosauri torna a casa amb els seus papes», va dir Behnken als nens, envoltat dels seus dos col·legues russos, Anatoli Ivanixin i Ivan Vagner, i del cap de la missió, el capità Chris Cassidy.

«Els diem adeu als nostres dos amics i col·legues», va dir Cassidy, declarant-se «trist» i «emocionat» al veure Hurley Behnken marxar de l’ISS, destacant la importància de tenir nous mitjans per transportar astronautes.

Behnken i Hurley s’han convertit en els primers astronautes a ser portats a l’ISS, situada a 400 km de la Terra, per una empresa privada contractada per la NASA.

 

La missió, amb una sortida que s’havia ajornat per raons meteorològiques, va ser la primera d’una nau tripulada llançada des de territori nord-americà. L’última va ser el 2011 quan va acabar el programa dels transbordadors espacials. 

En els últims nou anys, astronautes nord-americans havien viatjat exclusivament amb els coets Soiuz russos, per un preu de prop de 80 milions de dòlars per seient. Si la missió actual és certificada com a segura, els EUA ja no dependran de Rússia per accedir a l’espai.

Per 3.000 milions de dòlars, acordats des del 2011 en el marc d’un contracte a preu fix, SpaceX va prometre a la NASA sis viatges d’anada i tornada a l’ISS amb quatre astronautes a bord. L’astronauta francès Thomas Pesquet va comunicar aquesta setmana que viatjarà a bord del ‘Crew Dragon’ de SpaceX en la seva segona missió a l’ISS, la primavera boreal del 2021.

Notícies relacionades

 

 

Temes:

NASA