Alerta davant els assalts de Trump a la legitimitat de les eleccions

Quan dijous passat Donald Trump va llançar en un tuit la idea de retardar les eleccions un ampli espectre de veus, incloent les de líders del Partit Republicà que en quatre anys rares vegades li han portat la contrària, va recordar el president dels Estats Units que no té autoritat per fer-ho. Enmig d’una crisi de coronavirus rampant, amb el debat sobre la justícia racial revifat i en caiguda lliure a les enquestes davant Joe Biden, el missatge de Trump es va interpretar també com un esforç de distracció de les pèssimes dades econòmiques presentades aquell dia. En qualsevol cas, representava una escalada a la seva inèdita campanya per minar la confiança en la legitimitat dels comicis, un esforç que ve de lluny i està intensificat, disparant cada dia més l’alerta  al país.

Aquesta alarma fa temps que la fan sonar demòcrates, constitucionalistes, historiadors, estrategs, ciutadans i mitjans. Recentment a Politico es podia llegir Ben Adida, expert en tecnologia de vot, explicant que «l’atac més fàcil a la nostra democràcia avui no és la corrupció de les eleccions, és fer creure la gent que alguna cosa no va funcionar. És la por, la guerra de la informació, reduir la confiança en el resultat de les eleccions».

Recolzat en els republicans

Aquest minat Trump ho fa directament i indirectament, amb més de 90 missatges qüestionant la integritat del procés des de començament d’any segons un recompte de Factbase. La diana que més colpeja és la del vot per correu, que els demòcrates intenten ampliar i facilitar pels riscos per a la salut de votar en persona durant una pandèmia, encara que representa seriosos reptes d’organització i recompte que han quedat demostrats ja en moltes caòtiques primàries aquest any. Davant ells, molts republicans miren de contenir-ho. I la batalla s’entaula al Congrés i als tribunals.

En un sistema on els estats organitzen les eleccions, Trump es recolza en el control republicà de 30 governs i legislatures estatals per mirar de limitar aquest vot. Està fent a més retallades en el servei postal, que ha posat en marxa l’home que ell va posar a càrrec, un gran donant de la seva campanya. I quan atia fantasmes desacreditats de frau el que fa és adobar el terreny per acabar impugnant els resultats.

Conspiracions i armes

És un moviment que espanta especialment atesa la intensa polarització cultural i política del país. Amb missatges com el d’aquest divendres, quan després de la polèmica pel tuit va dir que només vol acceptar els vots del dia de les eleccions i va insistir que «aquest va a ser el desastre electoral més gran de la història», vaticinant una vegada més que els resultats seran «manipulats», no només permet anticipar recomptes, batalles judicials i protestes que potencialment deixaran petit el caos que es va viure l’any 2000, sinó que es tem que estigui apoderant milions en les seves bases per no acceptar el dictat de les urnes.

Notícies relacionades

Trump suggereix «retardar» les eleccions presidencials

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atès que porta temps alimentant acusacions d’un «estat profund» suposadament conjurat en contra seu i donant ales a teories de la conspiració, o amb precedents com que durant les protestes contra els confinaments en estats demòcrates cridés a «alliberar» aquests estats, en alguns casos incloent referències a la segona esmena (la del dret a les armes), les pors tenen la seva lògica.

Ho escrivia aquesta setmana Susan Glaser a The New Yorker. «És el discurs d’un aspirant a dictador. És perillós fins i tot si no va vinculat a cap acció. I els qui creuen que no hi haurà accions posteriors no han estat fent cas», deia, recordant que en els últims quatre anys «el que era impensable ha passat i ha sigut justificat, racionalitzat i explicat».