Les protestes creixen a Bielorússia contra el president Lukaixenko

Si no és un Euromaidán, la revolució que fa sis anys va fer caure el Govern prorús d’Ucraïna, sí que comença a assemblar-s’hi.  Desenes de milers de persones es van congregar dijous al vespre a Minsk, concretament al Parc de l’Amistat dels Pobles, per assistir a un míting electoral presidit per Svetlana Tikhanóvskaia, dona d’un polític local empresonat i aspirant entorn de la qual tota l’oposició de Bielorússia s’ha aliat davant les eleccions presidencials del pròxim 9 d’agost. «No havíem viscut una manifestació tan gran en 25 anys», explica Artiom, un popular bloguer que col·labora al canal ‘La Veritable Bielorússia’, difós per Telegram.

Els assistents parlaven aquest divendres d’una contagiosa atmosfera d’entusiasme, de canvis sociològics al país, de noves generacions sense temor... «Hi vaig ser des de les sis fins a les deu; estava ple de gent, no hi cabia ni una agulla», explica telefònicament Natalia Txikulaeva, una empresària ja entrada en anys. «Quan vaig veure aquells joves, tan educats, vaig comprendre que el país havia canviat; estàvem envoltats de drons que prenien fotografies, però ningú tenia por», acaba, en to d’exaltació. «Ja ningú es creu Lukaixenko; hi vaig ser fa mig any i em vaig adonar que el país ja no era el mateix», diu Alena Dólgova, una bielorussa resident a Barcelona, que va passar un any i mig a la presó en un dels seus viatges de tornada, el 2007, per un delicte del qual va ser exonerada. 

Aleksandr Lukaixenko, president des de 1994, afronta aquests dies el desafiament més important del seu longeu mandat. Malgrat que les manifestacions opositores són recurrents a Bielorússia, coincidint normalment amb els períodes electorals, en aquesta ocasió han atret multituds inèdites, fastiguejades per la crisi econòmica i la caòtica gestió governamental de l’epidèmia de coronavirus. «L’última ocasió en què vam viure un acte tan massiu va ser el 1996», coincidint amb la firma del tractat de la Unió Ruso-Bielorussa i el desè aniversari de la catàstrofe de Txernòbil, constata el bloguer Artion. Es tracta, a més, d’«un moviment transversal, no vinculat a partits polítics», puntualitza l’internauta.   

Amb tots els recursos

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

Les autoritats han anat a totes per impedir que candidats amb possibilitats es poguessin presentar, no només mitjançant traves administratives, habituals en l’espai postsoviètic, sinó també recorrent a intimidacions i amenaces. Valery Tsepkalo, un d’aquests aspirants frustrats, al capdavant del Parc d’Alta Tecnologia de Bielorússia, ha hagut de refugiar-se a Moscou amb els seus fills. «La setmana passada, membres dels serveis de seguretat es van presentar a la seva escola i van exigir als professors que firmessin un document que especificada que Valery i la seva dona eren uns mals pares; una declaració com aquesta permet que la justícia de Bielorússia retiri la custòdia», denúncia Ievgueni Medvédev, el seu assistent personal. La seva dona, Verónika, s’ha quedat a Minsk i fa campanya en favor de l’aspirant Tikhanóvskaia. 

Entre les files opositores, ningú s’enganya sobre el que passarà el dia de la votació i en les jornades següents. «Hi haurà una falsificació massiva; tenen multitud de recursos: no hi ha càmeres a les escoles, les urnes no són transparents; no hi ha observadors», relata Artiom. Per impedir que les multituds que protestin després de la difusió dels resultats desbordin l’Estat, els desplegaments estan sent cada vegada més ostensibles. Daria Xerbic, una jove metge de Brest, al costat de Polònia, assegura que fa dues setmanes va aparèixer un important dispositiu de seguretat, amb «tropes del Ministeri de l’Interior, de la policia i fins i tot de l’Exèrcit, muntant punts de control» a la carretera de Minsk.