Crisi a Xile

Sebastián Piñera remodela el seu Govern i aprofundeix el gir a la dreta

La quarta renovació del seu equip de ministres té lloc enmig de dures derrotes polítiques i una forta desaprovació social

Amb la tornada al Govern dels «falcons», Piñera vol enfrontar la consulta popular de l'octubre per la reforma de la Constitució

chile-sebastian-piera-mascarilla

chile-sebastian-piera-mascarilla

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

El president xilè Sebastián Piñera va canviar per quarta vegada el seu gabinet de ministres enmig d’un cúmul d’adversitats polítiques i els reptes afegits d’una pandèmia que ha matat 9.240 persones i n’ha infectat 350.000 més. El magnat, la desaprovació social del qual frega el 80%, va decidir abandonar qualsevol indici de moderació de cara al desconfinament esglaonat i la consulta popular sobre la reforma de la Constitució, prevista per a l’octubre. Les patronals van saludar les modificacions. Els mitjans de premsa han tingut una lectura més pessimista. El portal El Mostrador va parlar del «gabinet del rebuig» i un retorn a les funcions executives de «la dreta més dura». Un altre portal, El Desconcierto, va considerar que aquest «atrinxerament» busca unificar tots els sectors que rebutgen modificar la Carta Magna elaborada sota inspiració del dictador Augusto Pinochet fa 40 anys. Per garantir-se el gir polític, el president va obrir les portes a la ultradretana Unió Demòcrata Independent (UDI), sorgida al caliu de les esmenes del 1980.

«Són molts i exigents els problemes que haurem d’enfrontar i les oportunitats que haurem d’impulsar», va dir Piñera al prendre jurament als seus flamants col·laboradors. En virtut dels canvis, van abandonar el Govern Gonzalo Blumel (Interior), la portaveu presidencial Rubilar i Alberto Espina, que estava en Defensa. Els reemplacen el senador de l’UDI Víctor Pérez, el diputat Jaime Bellolio i el també legislador Mario Desbordes. Al seu torn, el cap d’Estat va nomenar Andrés Allamand al capdavant d’Exteriors. Diferents observadors de la realitat xilena van coincidir que Piñera ha forjat una mena de «cercle de ferro» d’una forta empremta radical, que s’ha oposat de manera vehement a l’aprovació per part del Congrés de la llei que permet el retir del 10% del fons de pensions. Aquesta iniciativa va representar la setmana passada una dura derrota política per a Piñera.

Rebuig opositor

Les forces opositores van expressar també el seu rebuig del nou perfil ministerial. «Es consolida un Govern amb vocació de minoria. Lamento molt el camí i el senyal que el president li està entregant a Xile». El senador socialista, Álvaro Elizalde, va advertir al seu torn sobre les tensions que s’acosten amb l’arribada al Palau de la Moneda dels «sectors més durs de l’oficialisme». Inclusivament Manuel José Ossandón, senador de Renovació Nacional, un dels partits de la coalició de Govern, va expressar les seves objeccions pel rumb que ha pres Piñera. El que ha de remodelar-se, va estimar, és «la mirada i l’estratègia».

Giorgio Jackson, diputat del Front Ampli (esquerres), va opinar que amb els canvis en el Gabinet, Piñera va intentar sobretot resoldre les disputes a l’interior de l’aliança de partits conservadors que el va portar al poder per segona vegada el març del 2018. «Li parlen a Chile Vamos (el nom de la coalició) i no a Xile», va afegir.

Notícies relacionades

Un horitzó de dificultats

D’acord amb el setmanari ‘The Clinic’, el canvi al Gabinet és un «respirador artificial» que «busca recuperar un Govern moribund». Ascanio Cavallo, un dels principals columnistes polítics de Xile va assenyalar a La Tercera que la renovació de ministres representa «una successió de desafiaments» com no ha tingut Piñera en gaire temps. D’un costat, va remarcar, hi ha el complex procés de desconfinament. A això s’hi suma el retorn als carrers de la disputa política. Xile va acorralar a l’octubre passat un esclat social històric que va posar el sistema econòmic dissenyat durant la dictadura i lleument millorat sota els diferents Governs democràtics. Cavallo aguaita que els sectors que mesos enrere s’han mobilitzat per reclamar profundes transformacions socials i econòmiques, i que van haver de tornar a les seves cases majoritàriament amb la quarantena, estan «decidits que el Govern no aconsegueixi ni un sol aire de triomf».  Al seu criteri, diferents forces inorgàniques «voldran constituir en una nova fita insurreccional» a mesura que s’acosti la consulta popular.

Temes:

Xile