20 d’oct 2020

Anar al contingut

HISTÒRICA CIMERA A BRUSSEL·LES

Les sis claus de l'acord d'Europa sobre el fons de reconstrucció

Els 'frugals' aconsegueixen un control sobre la concessió d'ajuts directes als països més afectats pel coronavirus

S'introdueix per primera vegada la condicionalitat lligada a l'estat de dret, a la qual s'oposaven Polònia i Hongria

El Periódico

European Council President Charles Michel and European Commission President Ursula Von Der Leyen do an elbow bump at the end of a news conference following a four-day European summit at the European Council in Brussels, Belgium, July 21, 2020. Stephanie Lecocq/Pool via REUTERS

European Council President Charles Michel and European Commission President Ursula Von Der Leyen do an elbow bump at the end of a news conference following a four-day European summit at the European Council in Brussels, Belgium, July 21, 2020. Stephanie Lecocq/Pool via REUTERS / POOL (REUTERS)

Després de quatre dies de reunions maratonianes, els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea han arribat aquest dimarts de matinada a un acord per posar en marxa un bilionari pla de recuperació econòmica després de la pandèmia de coronavirus. Aquestes són les claus del pacte.

1. Subvencions i préstecs per 750.000 milions

L’acord contempla la creació d’un fons de recuperació finançat amb deute comú de 750.000 milions d’euros, dels quals 390.000 milions es desemborsaran en subvencions 360.000 milions en préstecs a fi d’ajudar els països més afectats. L’estratègia per sortir de la recessió es recolzarà així mateix en un pressupost per al període 2021-2027 d’1,074 bilions d’euros.

2. Concessions als ‘frugals’

Els anomenats països ‘frugals’ –Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia–, als quals es va sumar Finlàndia, han aconseguit que es retalli el volum d’ajuts, tenir-ne més control i mantenir els seus descomptes en la contribució al pressupost.

Els grans països, Alemanya, França, Itàlia i Espanya, com la majoria dels Vint-i-set, volien com a mínim 400.000 milions d’euros en subvencions, mentre que els frugals proposaven 350.000 milions. Finalment, el compromís es queda més a prop de la primera xifra, però suposa una retallada de 110.000 milions en els ajuts directes respecte als 500.000 milions d’euros que va proposar la Comissió Europea (més 250.000 milions en crèdits).

3. Les retallades del fons

La partida més important del fons de reconstrucció, l’anomenat Instrument per a la Recuperació i la Resiliència, destinada a finançar reformes i inversions, augmenta la seva dotació a 672.500 milions, però la resta de programes del fons pateixen importants retallades.

El de ciència Horitzó Europa passa de 13.500 a 5.000 milions; el d’inversions Invest EU, de 30.300 milions a 5.600; i el Fons de Transició Justa per al Clima, de 30.000 a 10.000 milions, mentre que l’Instrument de Solvència proposat per Brussel·les per ajudar a empreses en problemes s’ha eliminat.

4. Control i veto

Per acontentar Holanda, que demanava que els països poguessin vetar els plans de reforma i inversions dels seus socis, l’acord reforça el control sobre la concessió d’ajuts directes. Ara, els països remetran els seus plans a la Comissió, i aquests hauran de ser aprovats també per una majoria qualificada dels Vint-i-set.

Després, a l’hora d’autoritzar el desemborsament de cada tram d’ajuda, si un país o alguns tenen dubtes, podran elevar la qüestió a una cimera de líders, amb la qual cosa el pagament es paralitzarà fins que l’hagin abordat.

5. Descomptes als ‘frugals’

L’acord augmenta els descomptes que tenen els ‘frugals’ en la seva contribució al pressupost per aportar més del que reben, mentre que Alemanya simplement el manté (en 3.671 milions d’euros anuals). El d’Holanda  serà de 1.921 milions d’euros davant 1.576 milions en la proposta inicial, el de Dinamarca passarà de 197 a 377 milions, el d’Àustria  de 237 a 565 milions i, el de Suècia, de 798 a 1.069 milions.

6. Estat de dret

S’introdueix per primera vegada la condicionalitat lligada a l’Estat de dret, a la qual s’oposaven Polònia i Hongria (que tenen procediments oberts a la UE en aquest sentit), tot i que el text va quedar aigualit respecte a versions anteriors. L’acord apunta a la introducció d’un «règim de condicionalitat» per «protegir» el pressupost i el fons, per la qual cosa la Comissió «proposarà mesures en cas d’infraccions» de l’Estat de dret perquè les adopti el Consell per majoria qualificada.

També es fixa per primera vegada l’objectiu que el 30% de la despesa del pressupost i el fons recolzi objectius climàtics.

Perquè l’acord entri en vigor encara és necessari el vistiplau de l’Eurocambra i de diversos parlaments nacionals.