L'Amèrica Llatina tindrà 45 milions més de pobres al tancar l'any

L’Amèrica Llatina no només és l’epicentre de la pandèmia. El coronavirus hi deixarà una ferida perdurable més enllà dels milers de morts i infectats. La Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib de les Nacions Unides (CEPAL) esbossa un horitzó fatal al finalitzar aquest any perquè el PIB caurà un 9,1%, i aquesta dada té una traducció social que espanta: 45,4 milions més de pobres en una regió que ja tenia més de 185,5 milions de persones en aquesta situació el 2018. Això equival al 3% del total de la seva població.

Però alhora, els llatinoamericans en situació de pobresa extrema arribaran als 96,2 milions si hi afegeixen els 28,5 milions que es veuran abocats a aquest univers de pauperització a partir de les condicions emergents d’aquesta crisi històrica. L’organisme proposa la implementació d’un ingrés bàsic d’emergència com a instrument de protecció social i, a més, un bo contra la gana, entre altres mesures

L’informe de les Nacions Unides no va sorprendre cap analista. Tampoc la previsió que el mapa de la desigualtat es modificarà profundament. Segons l’organisme, el PIB per persona també tornarà als nivells del 2010. El Brasil, que ha arribat gairebé als 77.000 de morts i més de dos milions d’infectats de Covid-19, Mèxic, amb 324.000 casos positius i 37.574 defuncions, el Perú (341.500 contagis i 12.600 òbits), l’Equador (71.365 defuncions i 5.207 contagis) i l’Argentina (114.783 malalts i 2.112 de morts), seran els països més afectats pel retrocés econòmic.

Fort augment de l’atur

Al presentar el document, Alicia Bárcena va estimar que l’atur s’ubicarà a l’Amèrica Llatina prop del 13,5%, fet que representa una pujada de 5,4 punts en relació amb el 2019. Si es confirmen les projeccions, la quantitat de persones sense feina estarà a prop dels 44,1 milions, 18 milions més que l’any precedent.

Notícies relacionades

El Brasil va superar els 75.000 morts per Covid-19

Veneçuela es converteix en el país més pobre de Sud-amèrica

La pandèmia s’ha hagut d’enfrontar sota circumstàncies macroeconòmiques molt desfavorables. Els problemes es van repetir des de Mèxic a Xile, passant pel Brasil, l’Argentina o Colòmbia: han caigut la recaptació tributària i els preus dels productes primaris d’exportació, s’ha aguditzat el panorama recessiu i l’Estat va haver d’augmentar la despesa pública de manera considerable per evitar danys majors en la societat i els sectors productius. «Si bé els països de la regió han anunciat mesures molt importants, a mesura que s’estén el confinament es requereixen esforços addicionals per satisfer necessitats bàsiques i sostenir el consum de les llars», consigna l’informe.

Nacions Unides conclou el seu document assenyalant que, més enllà dels esforços que cada país llatinoamericà pugui desplegar en un context d’adversitat, es requereix una «cooperació internacional per ampliar l’espai de política a través de més finançament en condicions favorables i alleujament del deute (extern)».  S’espera un 2021 tempestuós. En el millor dels casos, s’estima que la regió es demorarà almenys quatre anys a recuperar els nivells previs a l’arribada del virus.