TikTok, en el punt de mira

Inicialment considerada com una aplicació per a adolescents sense més recorregut que un naïf passatemps de vídeos musicals acompanyats de ball, TikTok ha passat a ser vista com una amenaça per a molts Governs. La popular aplicació xinesa, de l’empesa ByteDance i col·locada davant d’Instagram amb 1.500 milions de descàrregues, molesta. Per diversos motius; primer, s’ha convertit en un potent altaveu de joves activistes i, a més, té totes les característiques necessàries per convertir-se en una eina d’espionatge a gran escala en mans del gegant asiàtic.

En el punt de mira ja dels Estats Units, l’Índia,  Indonèsia, Bangladesh i Austràlia, la plataforma va anunciar ahir que deixarà d’operar a Hong Kong després de l’entrada en vigor de la nova llei de seguretat nacional que la Xina ha promulgat per al territori semiautònom.

La controvertida i contestada llei, que té com a rerefons aturar les intenses protestes que viu l’excolònia des de fa un any, ha portat l’empresa a retirar-se. Partint de la nova llei, la companyia està obligada a facilitar dades dels usuaris a Pequín en el cas de ser requerits i, davant aquesta disjuntiva, s’ha negat a ser utilitzada com una fórmula de rastreig i localització de dissidents. L’empresa ha negat de totes les maneres possibles que estigués disposada a facilitar dades el Govern xinès tot i que l’erosió de la seva imatge és important i trigarà a revertir-se.

Amenaça per a l’Índia

«Després dels últims successos, hem decidit posar fi a les operacions de l’aplicació TikTok a Hong Kong», segons va informar ahir un portaveu de la xarxa social que va pronosticar que el programa deixarà d’estar disponible per descarregar a les botigues d’Apple  i Google al llarg d’aquesta setmana. 

Però si ara ha sigut Hong Kong, abans va ser l’Índia, on un total de mig centener d’aplicacions, totes xineses, van ser bloquejades. El Govern de Nova Delhi va considerar que representen una amenaça per a la seva sobirania digital. El punt d’inflexió es va produir després d’un xoc ocorregut el 15 de juny entre la Xina i l’Índia a la frontera a l’Himàlaia occidental, on almenys 20 soldats indis van morir.

El cap de TikTok a l’Índia, Nikhil Gandhi, va assegurar a través d’un comunicat que es reunirà amb les autoritats del país per tractar la situació, i va defensar que la companyia compleix totes les exigències de la llei índia i que no comparteix informació amb el Govern xinès. TikTok suma més de 120 milions d’usuaris al país asiàtic.

El míting de Trump

Notícies relacionades

El 'senyor TikTok': així és el magnat rere els vídeos i mems virals

La Xina aprova la controvertida llei de seguretat per a Hong Kong per controlar les protestes

Els EUA tampoc són aliens a la croada contra l’aplicació xinesa. Sense anar més lluny, el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va indicar que Washington s’està plantejant restringir l’accés dels seus ciutadans a aquesta aplicació a l’assegurar que pot estar sent utilitzada per la Xina per espiar els usuaris.  Una sospita, la dels EUA, que s’emmarca en un context de tensions amb el gegant asiàtic que van des de la guerra comercial fins a les topades pel coronavirus.

Però les reticències nord-americanes respecte a l’aplicació es remunten en el temps. L’episodi més significatiu va ser el del míting de Donald Trump a Tusla (Oklahoma) el 25 de juny passat. El pavelló no es va omplir i totes les fotografies van registrar seients buits. El presumpte boicot es va fer a través de TikTok.