crisi sanitària

Un estudi assenyala que el Brasil té uns vuit milions d'encomanats de Covid-19

L'informe d'una de reconeguda universitat surt a la llum quan el nombre de morts voreja els 62.000

Bolsonaro nega una crisi sanitària i pressiona per accelerar el final del confinament social

zentauroepp53481773 ame1176  manaos  brasil   20 05 2020   profesionales de la s200521132515

zentauroepp53481773 ame1176 manaos brasil 20 05 2020 profesionales de la s200521132515 / RAPHAEL ALVES

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

«No conec ningú que hagi perdut la vida a causa de la falta d’un llit a l’uci (unitat de cures intensives) o respirador», va dir Jair Bolsonaro en un Brasil a prop del col·lapse hospitalari provocat per la Covid-19. El president va assegurar que el confinament ja no té sentit en el gegant sud-americà. La seva afirmació no va semblar sintonitzar amb la realitat. Aquest dijous van morir 1.277 persones  i s’acumulen gairebé 62.000 òbits. Els contagis ascendeixen a 1.501.353 després que se’n reportessin 48.105 en les últimes 24 hores. No obstant, aquestes xifres ja cauen sota una pesant capa de sospita. Un estudi de la reconeguda Universitat de Pelotas, a l’estat de Río Grande del Sur, dona compte que s’han registrat tan malament els casos positius que s’haurien de multiplicar per sis. Des de mitjans de maig fins a finals de juny el nombre de brasilers infectats s’ha duplicat i arriba al 3,9% d’una població superior a uns 210 milions d’habitants.  Els càlculs d’aquest estudi donen compte que existeixen vuit milions de persones que porten la malaltia.

Les autoritats sanitàries no només coneixen aquestes projeccions: les han patrocinat i no esperaven aquests resultats. «La interpretació de les conclusions és responsabilitat de l’equip científic del projecte i no necessàriament reflecteix la posició del Ministeri de Salut», va assenyalar l’epidemiòleg Pedro Hallal, a càrrec de la investigació.

L’expansió de la pandèmia troba una de les seves raons en el relaxament de la quarantena a causa de les pressions de Bolsonaro sobre les regions i els grans centres urbans. Només un 18,9 dels ciutadans acaten al peu de la lletra l’aïllament. Abans eren un 23,1%. La xifra dels que diuen abandonar diàriament les seves cases va passar del 20,2% a 26,2%. Les xifres són part d’una enquesta complementària de la consultora Ibope, que va entrevistar 89.397 persones a 133 ciutats del país.

L’impacte social

A més de mostrar fins a quin punt es va reduir l’adhesió col·lectiva al confinament, la investigació de la Universitat de Pelotas ha fet visible que els pobres han quedat més exposats a la Covid-19. Mentre que el 20% més ric de la població tenia una prevalença al coronavirus de l’11,8%, aquesta relació passa al 4,1% en el 20% dels brasilers amb menys recursos. El tall per raça revela que els pobles indígenes  van estar entre els més colpejats al país (5,4%), seguits dels mulats (3,1%) i dels negres (2,5%). Les conclusions no han sorprès Hallal. Va assenyalar sobre això que aquells que viuen amuntegats o amb necessitats imperioses de treballar s’han enfrontat a més riscos de contagis.

Bolsonaro ho sabia

Notícies relacionades

D’acord amb Bruno Boghossian, columnista del diari ‘Folha de São Paulo’, Bolsonaro va fer de la negligència una política oficial davant la pandèmia. «El menyspreu s’ha convertit en el segell distintiu de l’acompliment ruïnós del Brasil, que ara adquireix contorns encara més inquietants». Boghossian revela que l’exsecretari del Ministeri de Salut, l’epidemiòleg Wanderson Oliveira, va advertir el mes de març el Govern Federal que les morts per Covid-19 podrien ascendir a 100.000 en sis mesos. «Des del principi, l’equip de Bolsonaro tenia elements sobre la gravetat de la malaltia». Llavors, el capità retirat calculava les defuncions en 800 víctimes. Afegeix Boghossian que Bolsonaro «va retenir informació i va implementar el sabotatge continu» de les accions contra el coronavirus al punt de fer fora un ministre de Salut (Luiz Henrique Mandetta) i obligar-ne un altre (Nelson Teich) a abandonar el seu càrrec. El Govern també coneixia que la cloroquina era un mètode dubtós de tractament, «però va impulsar l’ús de la droga». L’Exèrcit ha emmagatzemat més d’un milió de pastilles.

«Lamentem tots els morts, però és el destí de tots», va arribar a dir el president. Bolsonaro no és l’únic que banalitza la pandèmia. L’alcalde d’Itabuna acaba d’advertir que el 9 de juliol reobren tots els negocis d’aquesta ciutat del nord de l’estat de Bahia, «mori qui mori».