Mor l'exambaixadora Jean Kennedy Smith, l'última supervivent del clan

 Jean Kennedy Smith, que com a ambaixadora dels Estats Units en la dècada de 1990 va contribuir al procés per posar fi a dècades de violència entre catòlics i protestants a Irlanda del Nord, va morir en la seva residència a Manhattan, segons va confirmar dijous la seva filla Kym Smith.

Era l’última supervivent d’una generació en la família encapçalada per l’exambaixador dels EUA al Regne Unit, John F. Kennedy, que incloïa el president John F. Kennedy, els senadors Robert i Edward, la filantropa Eunice Shriver i Patricia Kennedy Lawford.

Smith va néixer el 20 de febrer de 1928 a Brookline (Massachusetts), era la vuitena dels nou fills i la filla petita de l’exambaixador Joseph i Rose Fitzgerald Kennedy.

Clinton la va nomenar ambaixadora a Irlanda

El 1993, després de dècades dedicades a les recepcions i a la filantropia, quan Smith tenia 65 anys, el president Bill Clinton la va designar com a ambaixadora a Dublín, convertint-la en la primera dona d’aquesta generació dels Kennedy que va acceptar un treball polític.

La designació va tenir lloc en un moment peculiar del conflicte armat a Irlanda del Nord, quan tant els catòlics com els protestants començaven a inclinar-se per una solució negociada a la seva guerra que va deixar milers de morts als dos bàndols.

Sis mesos després de l’arribada de Smith a Dublín i després d’haver contribuït de manera poc tradicional en el procés de negociacions, el 31 d’agost de 1994 es va declarar un alto el foc entre catòlics i protestants.

La pau a Irlanda del Nord 

Notícies relacionades

Trump nomena un enviat especial per annexionar-se Grenlàndia

Les víctimes d’Epstein

La treva es va esfondrar el 1996 a causa de la continuada exclusió de Sinn Féin de les negociacions per a una pau, i l’ambaixadora Smith va mantenir una conversa severa amb el cap de l’Exèrcit Republicà Irlandès, Joe Cahill, que va causar l’admissió del braç armat dels catòlics i la restauració de l’alto el foc el 1997.

L’Acord de Belfast a l’abril de 1998, després de negociacions encapçalades pel costat nord-americà pel senador George Mitchell, van provocar la fi de la lluita armada a Irlanda del Nord.