Marcus Rashford, el futbolista dels suburbis que marca un gol a Boris Johnson en la lluita contra la pobresa infantil

Els futbolistes d’elit són massa coneguts pel malbaratament, els cotxes de luxe, els ‘casoplons’ i les noies espectaculars que els pengen del braç. Però Marcus Rashford ha traspassat les revistes de xafarderies i les pàgines esportives per entrar de cop en l’arena política. I de quina manera. El davanter del Manchester United li ha guanyat el pols al primer ministre britànic, Boris Johnson. L’ha obligat a fer marxa enrere en la batalla pels àpats escolars gratuïts, per a les famílies més pobres.

Johnson havia anunciat que el pagament d’aquests ajuts a més d’un milió d’alumnes se suspendria durant les vacances estivals a Anglaterra. Rashford es va mobilitzar i ha aconseguit que es mantinguin els xecs de menjador, una factura equivalent a 130 milions d’euros, a raó de 16 euros a la setmana per cada nen. «Això no és el final. Fa falta fer més passos», va declarar dimecres l’esportista en una entrevista a la BBC, després d’una victòria que considera només el principi de la seva personal confrontació contra la pobresa.

Als 22 anys, Rashford, internacional en la selecció anglesa, sap de primera mà el que és la penúria. El futbolista va créixer a Wythenshawe, una zona als afores de Manchester fuetejada per la delinqüència i la misèria. La seva mare havia de mantenir ella sola els cinc fills que vivien sota el mateix sostre. «Treballava a tota hora [...] i es passava dies sencers sense dormir, preocupada per com pagar els rebuts, preocupada per si em posava en embolics, si m’ajuntava amb qui no m’havia d’ajuntar», va escriure el futbolista en una carta pública dirigida als diputats britànics. «El sistema no estava fet perquè famílies com la meva tiressin endavant, no importa que dur que treballin».

Bancs de menjar de la infància

Als 11 anys, un abans de l’edat oficial, la seva mare el va portar a l’acadèmia del Manchester United i va explicar la situació familiar. Va aconseguir convèncer-los perquè acceptessin el noi. Allà li van donar allotjament, el menjar adequat, una educació i li van obrir el camí a un futur diferent. A canvi va haver de treballar molt dur. Rashford recordava a la carta els menjadors escolars de la seva infància, els bancs de menjar i demanava que no es deixés els nens sense alguna cosa per emportar-se a la boca durant les vacances. «Això no va de política. És una qüestió d’humanitat. Hem de mirar-nos al mirall i sentir que hem fet tot el que hem pogut per protegir els que no poden, protegir-se a si mateixos, per les raons o circumstàncies que siguin. Deixant les posicions polítiques al marge. ¿No podem posar-nos d’acord que cap nen se n’hauria d’anar al llit amb gana?».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Rashford va buscar a Twitter el suport a la seva campanya dels gairebé tres milions de seguidors amb què compta. L’exfutbolista Gary Lineker, presentador estrella d’esports a la BBC, es va unir a la petició. Aleshores ja hi havia un nombre considerable de diputats conservadors convençuts que, de nou, a Johnson li havia fallat l’olfacte polític i havia comès un greu error. Obligat a rectificar, desesperat per salvar les aparences, el primer ministre va trucar per telèfon al futbolista per agrair-li la seva «contribució en el debat sobre la pobresa».

Una altra estrella, Pep Guardiola, ha condemnat els que criticaven Rashford, i també Raheem Sterling del City (que ha recolzat el moviment antiracista), per defensar assumptes socials que no tenen res a veure amb el futbol. «Potser la gent estúpida no creu que són éssers humans» va declarar. «Admiro molt els gestos d’aquests nois».