RÚSSIA DESPRÉS DE LA PANDÈMIA

Una votació 'sui generis' per entronitzar Putin

El Govern evita qualificar de referèndum la votació sobre la reforma constitucional a Rússia per temor d'una baixa participació

A causa de la pandèmia, la Comissió Electoral Central dicta noves regles que facilitaran el frau electoral, segons coincideixen els experts

zentauroepp53663076 int200606162727

zentauroepp53663076 int200606162727 / Dmitri Lovetsky

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Serà una consulta electoral ’sui generis’, definida pel vocabulari oficial del Kremlin com a ’votació’ i evitant acuradament la paraula ’referèndum’. A causa de la Covid-19, un compendi de normes ‘ad hoc’ han sigut anunciades per la Comissió Electoral Central, regles que, d’acord amb els experts russos independents en observació de processos electorals, «facilitaran la possibilitat de falsificar el resultat». Amb tot, segons filtracions governamentals, el Kremlin aspira a atreure a les urnes a almenys la meitat de l’electorat, un objectiu més modest que el que es va fixar fa dos anys durant les eleccions presidencials, convertides també en plebiscit sobre la figura de Vladímir Putin. Llavors va votar, segons xifres oficials, prop del 70% del cens.

La reforma constitucional que permetrà al president rus seguir en el poder fins al 2036 i imprimirà al país, durant els pròxims anys, una profunda empremta conservadora nacionalista no serà aprovada en un referèndum,  tal com són tipificades aquestes consultes per la llei russa aprovada durant el mandat de Boris Ieltsin. El Parlament va adoptar a la primavera una legislació especial per a l’ocasió, que defineix la consulta simplement com una «votació a escala nacional», mentre rebaixa substancialment els estàndards legals. «Des del principi, al Govern li ha preocupat l’abstenció; segons la llei de referèndum, perquè sigui considerat vàlid, es requereix que voti més del 50% de l’electorat, aquest requeriment serà absent al juliol», explica a aquest diari Pavel Pertsev, comentarista del centre Carnegie i periodista a la web independent ‘Meduza’.  

Apaivagar les veus contràries 

Amb la nova legislació, la possibilitat que grups i ciutadans contraris a la reforma facin arribar el seu missatge a la ciutadania ha quedat sensiblement minvada. Segons la llei de referèndums, «els grups contraris a les propostes tenen dret a registrar-se, la qual cosa els permet difondre el seu missatge i els concedeix accés als canals federals de televisió; en la llei aprovada especialment per a la reforma constitucional no es contempla res d’això», continua Pertsev. A més, els partits opositors tindran molt difícil vigilar la claredat de la votació, ja que tot observador «ha d’haver estat aprovat» per la Cambra Social de la Federació Russa, un organisme marcadament progovernamental, puntualitza l’expert.   

Les organitzacions independents sobre processos electorals han dedicat dures crítiques a les noves normes, anunciades per la Comissió Electoral i destinades, segons aquest organisme, a limitar el risc d’infecció durant la votació. Grigori Melkoniants, del moviment ’Golos’, ha arribat a sentenciar, en conversa amb EL PERIÓDICO, que el veritable resultat de la consulta «mai el coneixerem».

Vot anticipat i a domicili

Notícies relacionades

No només es votarà l’1 de juliol, data fixada per Putin, sinó que es podrà emetre el vot durant els sis dies anteriors, concretament des del 25 de juny. «Tenint en compte que les normes estipulen que cada mesa electoral només podrà rebre a un màxim d’entre 8 i 12 persones en una hora, és a dir 144 al dia, es dedueix que la majoria dels electors hauran de votar per endavant i no l’1 de juliol; no obstant, en les dades oficials, no es desglossarà quin percentatge ha votat per endavant i quin no, fet que és molt sospitós», protesta Melkonyants. A més, s’accepta el vot a domicili, «sense que sigui necessari demostrar el motiu i sense que hi sigui present cap membre de la mesa electoral en el moment de dipositar la papereta», continua l’expert. 

Els col·legis electorals hauran de ser desinfectats cada hora, i mentre això succeeixi, «només vigilaran les actes electorals i les urnes els presidents» de cada centre, recalca el fundador de Golos. Finalment, «no hi haurà cortines a les cabines de vot», i malgrat que els electors hauran de portar mascaretes, només estaran obligats a mostrar els seus documents d’identitat des d’una distància establerta. «Això que facilitarà el carrusel», creu l’analista, una vella pràctica de les eleccions russes en què grups de ciutadans voten diverses vegades en diferents escoles.

Els comunistes es posicionen en contra

El Partit Comunista de la Federació Russa (KPRF), la principal força política  de la denominada oposició sistèmica, que compta amb 42 diputats a la Duma Estatal, no sembla estar per la feina de donar suport al Govern i al president Vladímir Putin. En un dur comunicat, la direcció del partit ha denunciat que les esmenes que seran sotmeses a votació l’1 de juliol reforcen el «diktat presidencial» i consoliden el «domini» del país «per part de l’oligarquia», que allunya Rússia de l’aspiració de convertir-se en un estat social. Alhora, el partit ha criticat la velocitat i les irregularitats durant en l’aprovació parlamentària del projecte de llei, mentre han exigit la formació d’un Comitè Constitucional tal i com estipula la legislació: «les reformes a la Carta Magna no es poden aprovar precipitadament». Alguns destacats diputats d’aquesta formació, com Vera Gansia Dmitri Novikov, ja han difós vídeos i escrits explicant perquè hi votaran en contra.