16 jul 2020

Anar al contingut

PANDÈMIA GLOBAL

Creix l'acusació contra el Govern rus de manipular les dades de la pandèmia

Experts russos i premsa independent qüestionen les xifres facilitades pel Govern, tant en encomanats com en morts

Les estadístiques russes col·loquen el país com el tercer del món més afectat en infeccions després dels EUA i el Brasil, però amb una mortalitat inferior a la d'Alemanya

Marc Marginedas

Creix l'acusació contra el Govern rus de manipular les dades de la pandèmia

MAXIM SHEMETOV

–«Vostè ha de modificar les seves xifres; si no, pensaran malament de la nostra regió».

–«Sí, sí, per descomptat; cal corregir-les, perquè Moscou no vegi que són 72 [casos]»

–[...]

–«Vostè és tan poc flexible; ¿per què és difícil canviar unes xifres que es recolzen en fets?»

–«Això no es fa només amb un clic; és difícil».

Aquest és el contingut d’un diàleg a tres bandes entre el governador de la regió de Lípetsk, Ígor Artámov, i dos subordinats difós a Telegram i reproduït per la pàgina web ‘Znak.ru’.  Durant la conversa, el màxim responsable regional exigeix als seus dos interlocutors que modifiquin xifres de contagi, aparentment amb la pretensió de no incomodar el poder federal. El servei de premsa de l’Administració regional ha admès que la veu correspon a la del mateix Artámov, tot i que afirma que la conversa ha sigut «treta de context».   

Es tracta d’una de les moltes filtracions i acusacions difoses en els últims dies per la premsa independent local, que apunten una manipulació deliberada de les dades epidemiològiques a Rússia, país que ocupa, després dels EUA i el Brasil, la tercera posició mundial pel que fa a nombre d’afectats, però amb la taxa de mortalitat més baixa dels 10 estats més colpejats per l’epidèmia, quatre vegades inferior a la d’Alemanya, fins i tot.

Dades epidemiològiques qüestionades 

Borís Ovtxinnikov, fundador de Data Insight, una agència especialitzada en estadístiques, va acaparar titulars dilluns al publicar a Facebook que les estadístiques epidemiològiques russes «es podien llençar directament a la paperera». En conversa amb EL PERIÓDICO, explica el perquè. «En l’àmbit federal, en 25 dies del mes de maig, en quatre ocasions la xifra d’infectats ha acabat en 99; que hi pugui haver una coincidència així és altament improbable, concretament del 0,011%», destaca.

L’investigador apunta dues possibilitats: «D’una banda, podria ser una manipulació individual, una mena d’arrodoniment a la baixa, com passa amb molts preus als supermercats per aconseguir un efecte psicològic sobre el client; de l’altra, podria obeir a un objectiu fixat per les autoritats des de dalt; en el primer cas, parlaríem d’una desviació de centenars de casos, en el segon, de milers». Ovtxinnikov també ha observat contradiccions similars en les estadístiques d’algunes regions, com Krasnodar, al sud.

En un sondeig realitzat per una aplicació d’internet especialitzada en temes mèdics i anomenada ‘Referència del metge’, un terç dels més de 500 metges que hi van participar i que treballen en centres on es tracta malalts de coronavirus van admetre «haver rebut instruccions» de tipificar sota una altra malaltia «els pacients de pneumonia associada a la Covid-19» en els comunicats mèdics.

Mortalitat general

A causa de totes aquestes sospites, molts observadors esperaven amb candeletes les dades de mortalitat oficials per a l’abril, on es va constatar que només a Moscou hi va haver un 18% més de morts que en la mitjana dels deu anys anteriors. Fent càlculs, alguns mitjans internacionals van concloure que la xifra real de morts en l’àmbit federal podria ser un 70% superior a la proporcionada per fonts oficials. La difusió d’aquestes xifres va generar una irada reacció de les autoritats russes, que, emparant-se amb una recent llei que castiga durament la difusió de notícies falses referides a l’epidèmia, van amenaçar de retirar acreditacions.      

Davant totes les acusacions, el Govern rus reitera que no manipula xifres, que la seva baixa mortalitat és deguda a l’elevat nombre de tests realitzats, a la ràpida decisió de tancar fronteres quan l’epidèmia va arrencar a la Xina i a la relativa joventut de la seva població en comparació amb Europa Occidental, amb una piràmide poblacional més envellida.