13 jul 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Com la Xina va aprendre de Rússia a mentir al món sobre la Covid-19

El gegant asiàtic replica les tècniques de desinformació del Govern de Putin per netejar la seva imatge en la gestió de la pandèmia

Franco Torre

Com la Xina va aprendre de Rússia a mentir al món sobre la Covid-19

THOMAS PETER

La ciutat xinesa de Wuhan, epicentre de la pandèmia del coronavirus, va acollir entre el 18 i el 27 d’octubre de l’any passat els Jocs Mundials Militars. En total, es van desplaçar fins a la ciutat prop de 10.000 atletes procedents de 104 països, entre aquests els Estats Units, que set mesos després s’ha consolidat com el territori més castigat per la pandèmia, almenys segons les xifres oficials. Només un mes i mig després d’haver-se acabat l’esdeveniment multiesportiu, els casos de pneumònia es multiplicaven a Wuhan, en el primer avís de la pandèmia. Posteriorment, molts dels participants dels Jocs Mundials Militars informarien que, en els dies següents a tornar de la Xina, havien patit símptomes que es corresponen amb els de la infecció de la Covid-19. Però des del país asiàtic, tant autoritats com mitjans i plataformes controlades pel poder polític van utilitzar aquesta circumstància per sembrar dubtes sobre l’origen de la plaga, i van acusar els atletes nord-americans que van participar en els Jocs d’haver portat el coronavirus a la Xina.

Aquest episodi és un exemple significatiu de com el règim xinès està aplicant tècniques de desinformació, coordinades amb altres de propaganda pura i dura, per netejar la seva imatge després de sumir el món en una emergència sanitària com no s’havia vist des de la pandèmia de grip de 1918. Una estratègia en què, com alerta Mira Milosevich-Juaristi, investigadora principal del Reial Institut Elcano, els xinesos estan replicant les pràctiques de desinformació desenvolupades per Rússia durant els últims anys, i que en el fons es tradueixen en un missatge fal·laç però preocupant: el plantejament que els governs autocràtics estan més ben preparats que els democràtics per respondre a una crisi sanitària de caràcter global.

Desinformació

«El més interessant d’aquestes campanyes de desinformació és veure com la Xina ha copiat les pràctiques russes», afirma Milosevich-Juaristi, que ha analitzat l’estratègia xinesa a l’informe ‘¿Per què cal analitzar i comprendre les campanyes de desinformació de la Xina i Rússia sobre la Covid-19?’. En el fons, es tracta d’una estratègia molt senzilla: «Un líder polític o una persona important, diguem pròxima al president, fa unes declaracions, després aquestes es difonen a través de determinats mitjans de comunicació i, posteriorment, de xarxes socials afins», diu la investigadora.

Perquè l’estratègia funcioni, òbviament, cal comptar amb plataformes mediàtiques adequades que garanteixin la seva primera difusió, i després amb un pes específic dins de les xarxes socials per poder influir en l’opinió pública. En el cas de dos països autocràtics i sense llibertat de premsa, l’impacte interior d’aquests missatges està garantit. Però Rússia ha perfeccionat els mecanismes per poder, a més, influir en processos en territoris estrangers, com es va poder comprovar en les eleccions nord-americanes que van catapultar Donald Trump a la presidència, en la campanya pel referèndum del ‘brexit’, o en la consulta il·legal per la independència de Catalunya.

En tots aquests processos, agències russes pròximes al Kremlin com Sputnik o RT (antiga Russia Today) van llançar nombroses informacions falses, que posteriorment van tenir gran ressonància a les xarxes socials, gràcies a tot un exèrcit de bots dissenyat per difondre aquests missatges. Cal fer un esment especial a una dada, aportada per l’analista del Reial Institut Elcano: els continguts sobre el coronavirus difosos per RT ocupen el lloc 12 entre els més difosos sobre la qüestió a través de les xarxes socials a Espanya.

«Aquest model l’ha adoptat la Xina», afirma Milosevich-Juaristi, que incideix en com va néixer la teoria que van ser els militars nord-americans desplaçats a Wuhan per als Jocs Mundials els que van portar el coronavirus a territori xinès: Zhao Lijian, portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, va ser el primer a relacionar la competició esportiva amb l’origen del coronavirus, apuntant a més als Estats Units. Ho va fer, curiosament, utilitzant el seu compte de Twitter, una xarxa social que està prohibida a la Xina, cosa que és indicatiu que l’objectiu no era convèncer el poble xinès, sinó que es dirigia a l’audiència forana. Després d’aquest tuit, diversos mitjans i canals oficials xinesos s’han apuntat a la teoria.

Diplomàcia de mascaretes

L’estratègia de la Xina i Rússia no es limita a la desinformació, sinó que combinen aquestes pràctiques amb altres de caràcter propagandístic. En el cas de la pandèmia, això es tradueix en allò que s’ha anomenat «la diplomàcia de les mascaretes». «La propaganda no sempre és desinformació: es tracta de convèncer algú d’alguna cosa, o de propagar una determinada ideologia. En aquest cas, el que pretenen és difondre la idea que uns i altres, la Xina i Rússia, són eficients a l’hora de combatre la pandèmia i solidaris amb els altres països», diu Milosevich-Juaristi.

En el cas de la Xina, aquesta campanya es tradueix en maniobres com la construcció exprés d’un hospital als afores de Wuhan, la donació de material sanitari o l’oferiment perquè metges i equips sanitaris que havien combatut el virus a la Xina es desplacin a altres països. L’objectiu és clar per a la investigadora del Reial Institut Elcano: «Després de la catàstrofe de Wuhan, estan maquillant la seva realitat per presentar-se com un Govern molt eficient».

En paral·lel, amb el repartiment de material sanitari, la Xina es mostra com un país solidari, quan en realitat, incideix l’analista, tot aquest material ha sigut comprat. «Aquesta situació hauria de posar en relleu la dependència que tenim de la Xina, fins i tot per a coses tan bàsiques com les mascaretes o els antibiòtics. Els europeus i els americans hauríem de pensar per què hem decidit deixar d’elaborar productes bàsics per comprar-los a la Xina», reflexiona la investigadora.

Gol de Rússia

En el cas de Rússia, s’ha insistit molt més en la qüestió de la solidaritat que en l’eficàcia. «Des d’un primer moment, el Govern de Moscou insisteix a demostrar que és solidari. Així, va promocionar l’enviament d’ajuda sanitària als Estats Units i a Itàlia. En canvi, altres països han tingut gestos similars i no ho han publicitat: molt poca gent sap que, quan Espanya estava en el pitjor moment del brot, el primer Govern a enviar ajuda va ser la República Txeca, que va enviar vestits protectors per al personal sanitari. Però aquest Govern no en va fer propaganda», afirma Milosevich-Juaristi.

En el terreny de la «diplomàcia de les mascaretes», l’Executiu de Vladímir Putin s’ha mostrat com el més hàbil. «Tenen uns objectius polítics clars», diu Milosevich-Juaristi. «En relació amb la Unió Europea, es tracta d’enviar el missatge que Europa no és solidària i Rússia, sí. Però amb els Estats Units, el que Rússia va aconseguir va ser un autèntic golàs, ja que l’empresa que va ser la proveïdora de productes sanitaris a aquest país és a la llista de les empreses sancionades pels americans». Per a l’analista, el resultat està clar: «És un 1-0 per a Rússia i una situació autènticament vergonyosa per als Estats Units».

En relació amb la propaganda, no obstant, Mira Milosevich-Juaristi aclareix que la Xina i Rússia probablement sobrevalorin la seva importància real: «La propaganda no és ‘soft power’, poder tou, com creuen la Xina i Rússia. Nosaltres no pensarem que aquests països són millors. La propaganda és un mecanisme per convèncer l’altre d’alguna cosa amb un benefici per a tu. Però el ‘soft power’ es basa en l’atracció. És com les raons per les quals la gent compra un Mac o un iPhone: no es tracta que facin una millor publicitat, sinó que són productes atractius per diversos motius. Hi ha analistes que han dit que la Xina sortirà com el gran vencedor d’aquesta crisi, però no ho veig així. Quan tot això passi, ningú voldrà anar a viure a la Xina abans que quedar-se a Europa o els Estats Units».

Foc amic

En relació amb l’estratègia russa durant la pandèmia, Milosevich-Juaristi apunta un fet significatiu: «El Govern de Rússia no ha dirigit, o almenys no explícitament, les campanyes de desinformació, sinó que han sigut aquests mitjans afins, com Sputnik o RT, els que han fet crítiques a la gestió dels països occidentals». La investigadora posa fins i tot exemples, impensables en altres circumstàncies, de rectificacions per part de portaveus oficials respecte a algunes d’aquestes informacions: «Va cridar molt l’atenció quan va sortir una notícia dient que els polonesos havien prohibit que els avions russos que portaven ajuda sanitària a Itàlia sobrevolessin el seu espai aeri. Un portaveu del Kremlin va sortir a dir que no era cert i fins i tot va demanar disculpes a Polònia». No va ser l’única notícia falsa desmentida pel Kremlin en aquests mesos.

Segons el parer de l’analista, aquests casos de «foc amic» s’expliquen, senzillament, perquè la pràctica habitual d’aquests mitjans és criticar Occident de manera sistemàtica. Dit d’una altra manera: un martell només veu claus. «Quan van veure que a Espanya i Itàlia la gent feia provisió de paper higiènic, se’n reien. Però quan la pandèmia va arribar a Rússia i van comprovar que la gent actuava igual, això es va acabar. El Kremlin va entendre molt aviat que el que passava a Europa era un mirall del que els passaria a ells».

Autocràcia

L’objectiu de totes aquestes pràctiques de desinformació i propaganda és fer calar el missatge que, en vista d’una emergència sanitària com la que ha plantejat la pandèmia del coronavirus, els països autocràtics són capaços d’aplicar una gestió més eficaç, fins i tot més solidària, que els règims democràtics. Una conclusió, alerta Milosevich-Juaristi, que a més de ser perillosa és falsa.

«És una reedició del vell debat que enfronta llibertat i seguretat, i en aquest cas llibertat i salut. Però és un debat fals. La gestió de la Xina ha sigut catastròfica, i també la d’altres règims autocràtics com l’Iran. Una altra cosa és que la falta de transparència impedeixi veure la dimensió real de les xifres. I és cert que països com els EUA o el Regne Unit ho han fet francament malament, però altres democràcies han actuat molt bé davant la crisi: Grècia, Portugal, Alemanya, Corea del Sud... Al final, el volum de població ha donat més marge als països petits per controlar el virus, i també a les democràcies que, com Alemanya o Corea del Sud, potencien la responsabilitat individual», afirma la investigadora del Reial Institut Elcano.

«Crec que el que aquesta crisi ha demostrat és que els països autocràtics aprenen ràpidament els uns dels altres», diu Mira Milosevich-Juaristi, que precisa que no es tracta d’una aliança, sinó d’una coincidència d’interessos entre Rússia i la Xina, cosa que ha derivat en aquesta doble campanya de desinformació i propaganda. «El que crec és que la Xina es va veure desbordada per la crisi de Wuhan i per la caiguda de la seva bona imatge internacional com a país eficient. Per això va fer servir estratègies agressives de desinformació, cosa que la va portar a copiar els russos», afirma. El que no està clar és si la Xina ha abraçat aquestes pràctiques de forma conjuntural o si en el futur continuarà aprofundint en el terreny de la desinformació.