Twitter, el llançaflames presidencial de Trump

La presidència de Donald Trump està sent una mina per als teòrics de la comunicació política. El republicà no només ha dinamitat tots els estàndards d’aquesta ciència difusa, sinó que ha demostrat ser un geni de la comunicació digital, que exerceix obsessivament a través de Twitter, una plataforma que li permet arribar de forma instantània als seus més de 80 milions de seguidors. Trump la utilitza per marcar l’agenda política, per llançar globus sonda, per ajustar comptes amb els seus detractors, per fer anuncis en política exterior o per alimentar la seva vanitat retuitejant els seus cortesans o enaltint la seva pròpia figura. «Ell necessita tuitejar com nosaltres necessitem menjar», va arribar a dir la seva assessora, Kellyane Conway.

Twitter és la seva sala de premsa i el seu escamot d’execució, la seva valisa diplomàtica i el seu micròfon electoral. «Boom, premo el botó i en dos segons tenim un ‘breaking news’», va explicar fa uns mesos en una roda de premsa. En 280 caràcters ha anunciat aranzels contra la Xina, el reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel, ha etiquetat com a «escombraries humanes» periodistes díscols o ha dit que el coronavirus desapareixeria «de forma miraculosa». Les primeres hores del matí i les últimes de la nit són els seus moments predilectes per delectar-se a Twitter. I a dies ho fa de forma compulsiva, com una metralladora humana. Durant el seu ‘impeachment’ va arribar a escriure 142 missatges en un sol dia, concretament durant la mateixa jornada que va passar a Davos conversant suposadament amb altres líders polítics.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

En aquests tuits hi ha espai per a tot. Segons una anàlisi del ‘New York Times’ publicat al gener, més de 5.800 dels seus tuits els ha dedicat a atacar algú o alguna cosa. 4.800 més a lloar els seus simpatitzants. 2.400 més a criticar els demòcrates; més de 2.000 a carregar contra les investigacions que aquests anys l’han perseguit. A més de 1.700 tuits ha promogut teories conspiradores; en 1.300 ha fustigat la premsa. Diversos centenars més han fomentat la por cap als immigrants i les minories. 200 més van ser crítiques i amenaces als seus aliats internacionals i 132 els va dedicar a aplaudir dictadors de tota mena.

Tot val

En aquests tuits la mentida i la veritat es difuminen de manera capritxosa, com succeeix en els millors règims totalitaris. Tot val per avançar els seus interessos polítics. Rectifica quan li convé, però mai demana disculpes i mai admet haver-se equivocat. Sense Twitter no es pot comprendre la presidència Trump, per això les seves amenaces de tancar la xarxa social són tan creïbles com les seves amenaces per emmordassar la premsa. D’una banda, el sistema de contrapesos nord-americà no l’hi permetria; de l’altra, és molt qüestionable que pugui viure sense la xarxa de l’ocell blau, el seu particular llançaflames presidencial.