L'ONU demana a Mèxic continuar buscant desapareguts malgrat el coronavirus

L’ONU demana a les autoritats mexicanes que mantinguin la recerca de les més de 60.000 persones víctimes de desaparició forçada al país, tot i que aplicant les mesures sanitàries necessàries per evitar contagis de coronavirus. Al gener, Mèxic portava registrades 61.637 persones desaparegudes, la majoria entre 2006 i 2019, a més de 37.000 persones mortes pendents d’identificar.

«En l’actual context de la pandèmia de Covid-19, la recerca de les persones desaparegudes i les investigacions han de continuar a través d’accions puntuals que no violin les mesures de protecció de la salut», ha manifestat aquest diumenge el Sistema de les Nacions Unides a Mèxic a través d’un comunicat. I és que el país ja porta 3.353 morts i 33.460 contagiats confirmats del virus. Entre els treballs que es poden fer malgrat el confinament, l’ONU va assenyalar l’actualització del Registre Nacional de Dades de Persones Extraviades o Desaparegudes.

Els representants de les Nacions Unides també van demanar «respostes coordinades i efectives» entre les autoritats federals i estatals, així com la posada en marxa de llei general en matèria de desaparició forçada de persones, el sistema nacional de recerca de persones i els mecanismes d’identificació de cossos no reclamats.

Recolzament a les mares

L’ONU també ha aplaudit les tasques de recerca que durant anys han fet les mares de víctimes de desaparició forçada al país i ha instat les autoritats i la societat a recolzar-les. «Les Nacions Unides a Mèxic animen la societat mexicana a fer-se ressó d’aquesta mobilització acompanyant als qui cada dia han d’enfrontar obstacles i riscos en la recerca dels seus éssers estimats, de la justícia i de la veritat», ha expressat l’organisme en el comunicat, que ha celebrat que s’estigui fent ús de les xarxes socials en comptes de manifestacions, per continuar reclamant les tasques de recerca dels desapareguts.

Segons l’ONU, que ha citat dades oficials del Govern mexicà, el gener passat Mèxic portava registrades 61.637 persones desaparegudes, la majoria entre 2006 i 2019, a més de 37.000 persones mortes pendents d’identificar.

De les persones desaparegudes comptabilitzades, el 18% són menors d’edat.

Per primera vegada, el Govern mexicà ha permès que el Comitè de l’ONU contra les Desaparicions Forçades participi en la recerca de mexicans desapareguts. Una missió anunciada l’agost, que s’havia d’executar a partir de juny d’aquest 2020. Un gest molt diferent, el de l’actual president mexicà Andrés Manuel López Obrador, respecte al seu predecessor, Enrique Peña Nieto (2012-2018), que va rebutjar el 2013 la visita de l’organisme.

Els 43 d’Ayotzinapa

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

Les desaparicions forçades a Mèxic van centrar l’atenció mundial el 2014 amb la desaparició dels 43 estudiants d’Ayotzinapa, que segons el Govern de Peña Nieto van ser segrestats i calcinat pel crim organitzat, una cosa desmentida per experts forenses, motiu pel qual l’Administració actual va reobrir la investigació.

No obstant, el drama de les desaparicions va començar a la dècada de 1960, durant l’anomenada Guerra Bruta, en la qual l’Estat va perseguir opositors al règim del Partit Revolucionari Institucional (PRI). La guerra militar contra el narcotràfic iniciada el 2006 pel president Felipe Calderón (2006-2012) va agreujar les desaparicions. Des d’aquell any, les autoritats han trobat 4.974 cossos a 3.024 fosses clandestines, la majoria en els estats de Tamaulipas, Chihuahua, Guerrero, Sinaloa i Jalisco.