El Tribunal Suprem impedeix que Bolsonaro nomeni un amic al capdavant de la Policia Federal

El president brasiler Jair Bolsonaro va trobar aquest dimecres un impensat límit polític: un jutge del Tribunal Suprem Federal (TSF), Alexandre de Moraes, va suspendre el nomenament al capdavant de la Policia Federal (PF) d’Alexandre Ramagem, l’actual cap del servei d’intel·ligència i amic del clan familiar, especialment del fill del capità retirat, Carlos Bolsonaro. El mandatari ha sigut derrotat, almenys ara per ara, en el seu intent d’ubicar al capdavant de la PF un home de la seva extrema confiança. La policia estava investigant els grups que fan amenaces i difamacions a través de les xarxes socials. Així van arribar ni més ni menys que a Carlos Bolsonaro. De Moraes va acceptar un recurs presentat pel Partit Demòcrata Laborista (PDT, centreesquerra) en el qual es denuncia que el capità retirat abusava del seu poder. El president va voler reaccionar i els seus assessors li van dir que era improcedent.

És el segon gest del TSF que impacta en el Govern d’ultradreta, però els dos casos estan íntimament connectats. Dos dies abans, un altre dels seus ministres, Celso de Mello, va acceptar l’obertura d’una investigació relacionada amb els presumptes intents de Bolsonaro d’interferir les tasques de la PF per protegir els seus fills. Al dimitir, l’exministre de Justícia i Seguretat, Sergio Moro, va acusar el seu exaliat de provar de controlar el cos de seguretat per al seu propi benefici. Com a part d’aquest desig explícit ha col·locat com a substitut de Moro un advocat i pastor evangelista: André Mendonça. «A l’àrea de seguretat pública, no se sap quantes bales té un revòlver de 38», va dir l’exdiputat federal Alberto Fraga.

Pluja de crítiques

L’escàndol polític té una altra aresta: la constant banalització de la pandèmia. «¿I què? Ho sento, ¿què vols que faci? Soc el Messias, però no faig miracles», va dir el president dimarts passat quan li van preguntar sobre el nou rècord de morts per coronavirus. Amb els 474 casos registrats aquell dia, el gegant sud-americà en suma 5.017 morts a causa de la pandèmia. Diversos diaris no van passar per alt que aquest nombre és més elevat al computat a la Xina, des d’on es va propagar el Covid-19 cap al món. Bolsonaro va rebre una cascada de crítiques que va atribuir a una mala predisposició de la premsa a tot el que diu i fa. «El que s’espera del president no és un miracle. S’espera que tingui paraules de solidaritat i no que provoqui una crisi setmanal», va dir Miriam Leitão, columnista estrella d’‘O Globo’.

La primera mort per coronavirus va tenir lloc el 17 de març. Les setmanes van transcórrer enmig de la recurrent subestimació dels efectes de la pandèmia per part del president, fins al punt de qualificar-la de «gripeta», i la disputa de Bolsonaro amb les regions que van decretar contra la seva voluntat mesures d’aïllament social.

«Així és la vida»

«Ningú va negar mai que tindríem morts», va dir el capità. «Lamento la situació que estem passant amb el virus. Simpatitzem amb les famílies que han perdut els seus éssers estimats, que la majoria eren persones grans, però així és la vida. Per descomptat, morim i volem tenir una mort digna, ¿oi? », va afegir.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

L’oncòleg Nelson Teich va assumir el càrrec de ministre de Salut fa 12 dies. Dies enrere va considerar que al Brasil no es detectava un creixement explosiu de casos de coronavirus. Però aquest dimarts, Teich va reconèixer que el Brasil està experimentant un període d’evolució ascendent de la corba de casos i morts. «El que ha de quedar clar és que és un nombre que ha estat creixent. Hem d’abordar això com un problema, un empitjorament de la situació», va dir.

En aquest context, un grup d’entitats de la societat civil, dirigents polítics i juristes, va presentar davant la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) una denúncia contra l’Estat brasiler per violar el dret a la informació clara, precisa i científica. La presentació s’ha fonamentat en les accions i declaracions, especialment de Bolsonaro, que han afectat la salut dels brasilers. «L’Estat, a través de la presidència de la República, no només va adoptar mesures contràries al manteniment de les persones en aïllament social, sinó que també els va dificultar la vida».