El coronavirus s'acarnissa amb negres i llatins als EUA

«Quan l’Amèrica blanca agafa un refredat, l’Amèrica negra agafa pneumònia». El vell aforisme de la comunitat afroamericana als Estats Units es repeteix aquests dies sense parar. I la professora de Princeton Keeanga-Yamahtta Taylor ha escrit a ‘The New Yorker’ que el proverbi té «un gir macabre» ara: «Quan l’Amèrica blanca s’encomana del nou coronavirus els americans negres moren».

No és un simple refrany adaptat a la pandèmia. Des que el virus va aparèixer als EUA ha quedat clar que, malgrat que qualsevol estigués amenaçat amb el contagi, no ha sigut, com s’anticipava, el «gran igualador». I ha acabat afectant desproporcionadament els negres, i en zones com Nova York també els hispans, cosa que ha fet aflorar el que molts, incloent-hi el Defensor del Poble a la Gran Poma, Jumaane Williams, denuncien com «injustícies arrelades que sempre han estat aquí, ignorades per molts al poder». Lamentablement, ara, com també ha dit Williams, «la discriminació racial té una xifra de cadàvers».

Falta de dades

De moment només 30 dels 50 estats i el districte de Colúmbia han fet el ps necessari de començar a recopilar i publicar dades de contagis segons l’ètnia  dels malalts (tot i que hi continua havent un 38% de casos en què no s’identifica). Només 16 d’aquests estats informen de la condició dels morts. Però ja amb les primeres anàlisis d’aquestes dades, i d’altres que havien avançat mitjans i institucions, es demostra el cop. Als comtats de majoria de població negra, per exemple, el nombre d’hospitalitzacions de persones negres triplica la mitjana del país i els nombres de morts es multipliquen per sis.

Això passa, no obstant, a tots els EUA, no només on la majoria és negra. Al sud, on viu gairebé el 60% d’aquesta població, passa en estats com Louisiana, on representen un 32% dels habitants, però acumulen el 70% dels morts. A l’Oest Mitjà està passant en llocs com Wisconsin, Michigan o Illinois. Passa a l’oest a Califòrnia. I a l’est a Nova York. Els epicentres són les grans ciutats com Nova Orleans, Milwaukee, Detroit, Chicago o Nova York, on fa poc més d’una setmana l’ajuntament de Bill de Blasio va començar a donar les dades classificades per ètnies i es va confirmar que negres i llatins reben el cop més gran.

Racisme estructural i sistèmic

Sembla que les dades parlen per si soles, però no ho fan, i no només perquè estiguin dolorosament incompletes. Darrere d’aquestes, segons explica per telèfon des de Brooklyn la metge Usché Blackstock, bateguen dècades, segles, en realitat, d’un «racisme estructural i sistèmic» que ho filtra tot: des del terreny laboral a l’econòmic, social i mediambiental, passant també per la sanitat i la salut.

Titulada per Harvard i part del pírric 2% de metges negres dels EUA, Blackstock atén aquests dies, de vuit del matí a sis de la tarda, molts d’aquests pacients negres en centres d’emergència al cor de Brooklyn. «Molts són treballadors ‘essencials’ (infermers, treballadors del transport públic, cuidadors a domicili, empleats de supermercat...). No poden permetre’s el teletreball o no anar a treballar, en molts casos no tenen assegurança mèdica per la feina i al final són els més exposats», diu. A ells pràcticament no se’ls van fer proves al principi, per les directrius que les recomanaven només per als qui haguessin viatjat a la Xina o països afectats, per no tenir els mitjans de rics, famosos o polítics...

Altres patologies i deficiències

Però els negres són, a més, part d’una població que presenta índexs més elevats de condicions mèdiques prèvies, com diabetis, asma, problemes cardíacs, hipertensió o obesitat, que empitjoren el cop de la Covid-19. Són comorbiditats associades a pobresa i racisme, però també a polítiques, i Blackstock és una de les moltes veus que apunta a la indissociable causa-efecte de problemes d’accés a la vivenda digna; condicions insalubres, que intensifiquen aquests problemes mèdics; economies i situacions familiars que forcen amuntegaments , que impedeixen l’aïllament en cas de contagi, o el racisme mediambiental, amb molts nuclis de població ubicats a les zones de més contaminació i tòxiques, especialment a les grans urbs.

«Moltes vegades la gent culpa la salut de l’individu d’eleccions individuals però obliden que hi ha el que anomenem determinants socials de salut», diu, especialment enfadada, com molts d’altres, per la declaració que va fer Jerome Adams, el metge negre que és director general de Sanitat del Govern de Donald Trump. Dies després de parlar dels seus propis problemes (hipertensió, cor, asma i prediabètic) i d’assegurar que representava «el llegat de créixer pobre i negre a Amèrica», Adams va donar una indignant mostra del que Blackstock anomena «racisme interioritzat» i va instar negres i hispans a abandonar «el tabac, l’alcohol i les drogues».

Desconfiança

La crisi es veu agreujada per «una història de desconfiança entre la comunitat negra i el sistema de salut, realment arrelada en un llegat històric de marginalització i privació de drets de comunitats negres», com explica Blackstock. I esmenta dos exemples esgarrifosos que ho expliquen: l’experiment Tuskegee al segle XX, pel qual es va deixar sense tractar de sífilis negres, que van morir o van emmalaltir i van encomanar les seves dones i els seus fills, o els brutals experiments amb negres esclavitzades que va realitzar al segle XIX James Marion Sims, el lloat «pare de la ginecologia moderna».

Però n’hi ha més. Estudis demostren que els centres mèdics a prop de zones amb majoria negra o llatina als EUA solen donar pitjor atenció sanitària. Es gasta menys en els pacients. I Blackstock, com molts altres experts, denuncia la realitat d’un tractament ignorant o discriminatori per metges blancs, ratificat, per exemple, en el fet provat que als negres se’ls prescriuen fins a un 40% menys de medicaments per als dolors crònics perquè aquest dolor negre es minimitza.

A l’espera de polítiques

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Al que s’insta ara és que tots els governs, estatals, locals i federal, comencin a prestar més atenció a la realitat i els reptes de l’impacte racial del coronavirus, tot i que personalment Blackstock no confia en l’Administració Trump «perquè si prioritzés ajudar aquestes comunitats hauria pressionat per les dades o hauria emès a través del Centre de Control i Prevenció de Malalties directrius específiques, i no ho ha fet».

Tot i que el metge Anthony Fauci, un dels principals científics en el grup de resposta de la Casa Blanca, ha reconegut que aquesta crisi està «posant un lluminós focus sobre la inacceptabilitat» de les disparitats racials que sacsegen els EUA, de moment a Washington no se n’esperen dades en almenys diverses setmanes. I fan falta. «Si no podem veure les disparitats racials, no podem veure les polítiques racistes després de disparitats i morts», ha escrit a ‘The Atlantic’ l’historiador Ibram Kendi, que dirigeix el Centre de Recerca i Política Antiracista de la Universitat Americana. «Si no podem veure les polítiques racistes, no podem eliminar-les o reemplaçar-les».