setmana santa inèdita

Pregàries des de les terrasses a Terra Santa

Les cerimònies religioses públiques no s'han pogut celebrar aquest any a Jerusalem

La pandèmia ha frustrat tradicions de centenars d'anys, per als cristians, jueus i musulmans

zentauroepp53092845 a jewish family prays on the balcony of their apartment duri200411220906

zentauroepp53092845 a jewish family prays on the balcony of their apartment duri200411220906 / Tsafrir Abayov

3
Es llegeix en minuts
Ana Alba
Ana Alba

Periodista.

ver +

Els carrers estrets de la Ciutat Vella de Jerusalem són un formiguer de pelegrins locals i estrangers Divendres Sant a la tarda. Milers de persones segueixen la processó fins a l’església del Sant Sepulcre, on la tradició assenyala que Jesucrist va ser crucificat, enterrat i va ressuscitar.

Aquest any, el viacrucis no s’ha celebrat i ningú ha pogut accedir al Sant Sepulcre, tancat des de fa dies. Els carrers estan deserts, les botigues de records no obren i no queda ni rastre dels turistes. La pandèmia del coronavirus ha frustrat tradicions de centenars d’anys.

«Per respecte a les normes imposades (per les autoritats) i per la nostra protecció i la de tothom, no podem celebrar la Pasqua com fem cada any», explica per telèfon a EL PERIÓDICO Sandrine Amer, directora executiva de la Young Women’s Christian Association (YWCA) de Jerusalem.

El Govern israelià va decretar que no es poden reunir més de deu persones i va prohibir que els ciutadans s’allunyessin de casa seva més enllà d’un radi de 100 metres.

Cerimònies per televisió

Milers de palestins cristians presencien, resignats, una Setmana Santa insòlita. «Visc al barri cristià de la Ciutat Vella. Celebrar en comunitat les tradicions, participar en les processons i les misses forma part de mi. Aquest any està sent molt difícil, sobretot, tenir les famílies dividides (pel confinament). Les úniques tradicions que podem seguir són les culinàries, com fer pastissos o pintar ous», comenta Sandrine Amer. «Almenys, jo soc a la Ciutat Vella i sento les campanes de totes les esglésies i les pregàries que s’han organitzat des dels terrats amb altaveus. Cadascú ha hagut de fer de casa seva la seva pròpia església», afegeix.

El Patriarcat Llatí –la màxima autoritat de l’Església catòlica a Israel, Palestina, Jordània i Xipre– i la televisió palestina retransmeten totes les cerimònies religioses, que aquest any no admeten la presència de feligresos.

Un monjo resa des del balcó d’una església de Jerusalem, ahir, Divendres Sant / ABIR SULTAN (EFE)

El primer acte multitudinari que es va trobar a faltar va ser la processó del Diumenge de Rams, que s’inicia a la Muntanya de les Oliveres i acaba a la Ciutat Vella de Jerusalem. Hi van palestins de diversos punts: cristians de Jerusalem, d’Israel, de Cisjordània i uns quants de Gaza que obtenen permís israelià. Aquest any, el confinament pel Covid-19 ha eliminat els permisos.

Quan s’acabi la Pasqua catòlica arribarà l’ortodoxa, el 19 d’abril. La seva cerimònia més tradicional és la del Foc Sagrat, que reuneix centenars de pelegrins al Sant Sepulcre. Aquest any se celebrarà a porta tancada en presència de les autoritats religioses.

Àpat familiar

Uns dies abans s’acabarà la Pasqua jueva, que dijous passat va viure el tradicional sopar de Séder. L’àpat reuneix les famílies, que es desplacen dins de les mateixes ciutats o a altres localitats. Per evitar els moviments, les autoritats van imposar un toc de queda des de les quatre de la tarda fins a les set del matí.

«Celebrem el sopar de Séder amb el nucli familiar, però vam estar amb tota la família per videoconferència. Tenim família als EUA i ens va donar la possibilitat de fer una cosa que mai havíem fet», explica a aquest diari el rabí Uri Ayalon, veí de Jerusalem. «Abans sempre anàvem a algun lloc a passar els dies de Pésaj (Pasqua), però ara anem de la cuina al menjador», fa broma. «Per a mi, el desafiament en aquesta Pasqua és no deixar ningú sol a casa, així que crec que cal utilitzar la tecnologia durant el sopar de Séder», assegura el rabí.

Vista del carrer Jaffa, al centre de Jerusalem, el Divendres Sant / ABIR SULTAN (EFE)

Durant el sàbat (dia de descans setmanal jueu) i les festes importants, la llei religiosa prohibeix fer diverses accions, entre les quals qualsevol que impliqui l’ús de l’electricitat. «El judaisme ha de donar respostes, no es tracta de si s’utilitza l’electricitat i la tecnologia o no, el judaisme no es veurà perjudicat per fer servir l’ordinador. Es tracta de no deixar ningú sol», insisteix Ayalon.

Notícies relacionades

La següent comunitat que veurà afectades les seves tradicions pel coronavirus serà la musulmana. Està previst que el mes de dejuni del Ramadà comenci el 23 d’abril.

Siguin més o menys religiosos, els que es dediquen a l’hostaleria i al turisme estan patint un gran impacte. La Pasqua jueva i les setmanes santes són els períodes, juntament amb Nadal, en què Terra Santa rep més visitants.