«Només podrem sortir de la crisi si ens ajudem els uns als altres»

La vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, responsable de l’Agenda Digital i la política de Competència, Margrethe Vestager, ha perdut el compte del volum d’ajuts públics que han aprovat des que l’Executiu comunitari va relaxar temporalment les seves regles sobre ajudes de l’Estat per mitigar l’impacte del coronavirus tot i que fins dimecres passat l’import superava els 2.200 milions d’euros. Subsidis destinats a compensar danys i a recolzar autònoms, pimes i grans empreses –com el règim espanyol aprovat dijous– per mitigar un «problema paneuropeu» en el qual treballen «contra rellotge», explica en una entrevista telefònica amb EL PERIÓDICO i altres mitjans europeus.

-Els governs estan injectant més liquiditat que mai en les empreses gràcies al nou marc d’ajuts.

-Òbviament en molts països hi ha empreses tancades, sense clients, on els treballadors no poden treballar i necessiten recolzament per no caure en fallida. Durant un temps seran dependents d’ajuts o crèdits. La raó per la qual tenim el marc d’ajuts temporal és que tenim l’ambició de tornar a un mercat únic no fragmentat en el qual les empreses competeixin sobre la base dels seus mèrits, però és obvi que portarà un temps abans que puguin funcionar sense ajuda. 

-La crisi ha mostrat la gran dependència de la Xina en el subministrament de material mèdic. ¿La UE hauria de ser més proteccionista en sectors com la salut?

-Un col·lega em deia l’altre dia que perquè la Xina produeixi coses que nosaltres necessitem, la Xina també necessita coses produïdes a Europa. No es tracta de dependència. Vivim en un món interconnectat. Dit això, crec que hem après la lliçó sobre la preparació. Molta gent lamenta ara no haver escoltat els qui alertaven sobre una pandèmia i no tenir prou mitjans. Cal veure com organitzarem la producció en el futur, però dono per fet que hi haurà més producció d’equipaments de protecció individual a Europa. 

-¿La preocupa que Grècia o Itàlia puguin patir una nova crisi de deute?

-Estic profundament preocupada perquè és una situació molt diferent de qualsevol altra que hàgim experimentat anteriorment. Per això ens hauríem de concedir una amnistia respecte a les actituds mantingudes durant la crisi financera, perquè aquesta crisi no té res a veure amb el risc moral o els riscos que uns o altres haguessin pres durant la crisi financera. És una cosa causada per un virus. 

-¿Com veu la divisió nord-sud en la resposta a la crisi?

-És molt important demostrar que això és una Unió Europea, que som veïns i el que fan els veïns és ajudar-se quan les coses van malament. Ha trigat una mica però ara les coses avancen. És important tenir una discussió sense tabús ni idees preconcebudes perquè hi ha una cosa clara: només podrem sortir d’aquesta ràpidament si ens ajudem els uns als altres. Si no, requerirà molt temps i òbviament les conseqüències socials seran molt més greus.

-Espanya i Itàlia han paralitzat l’economia per contenir la propagació del virus. ¿Era inevitable? ¿Pot complicar-se la recuperació?

-Crec que no hi havia cap altra opció que el tancament perquè altrament hi hauria hagut moltes més vides en risc. Per això està completament justificat adoptar mesures dràstiques. És important trobar l’espai per discutir com finançar la recuperació de manera que tothom tingui oportunitat de sortir a la mateixa velocitat. La recuperació serà lenta però l’important és no permetre que la discussió sobre les diferents eines econòmiques ens divideixi quan hem d’unir-nos per restablir la cadena de valor que permeti crear els llocs de treball que la gent necessita perquè el nombre d’aturats continua augmentant cada dia.

-Espanya i Itàlia reclamen la creació d’eurobons. ¿Com veu aquest debat?

És important discutir sobre com finançar la recuperació econòmica de manera solidària i sense prejutjar posicions que podien ser rellevants durant la crisi financera però que no tenen cabuda en una situació en la qual tots som colpejats per una cosa que va més enllà del control humà com és un virus molt infecciós. L’Eurogrup es tornarà a reunir aquesta setmana. L’important és que pugui mantenir una discussió sobre les diferents idees i adonar-se que no n’hi ha una de sola que resolgui això.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

-Però ¿fons de rescat o eurobons?

-No m’hi posiciono a propòsit. No sabem si l’un o l’altre són el que necessitem. No prejutjo. Si insistim en un conflicte serem part del problema i no vull ser part del problema, perquè el que tenim davant és molt seriós. Mai hem estat abans en una situació en la qual totes les empreses a Europa s’hagin vist afectades, des de la petita botiga de la cantonada fins a gegants amb milers de treballadors. Per això insisteixo fermament que hem de discutir sense prejudicis. És molt probable que les velles solucions dissenyades per a vells problemes no siguin el que necessitem per resoldre [el desafiament] que tenim davant.