31 maig 2020

Anar al contingut

balanç diari

Els nous contagis a Itàlia s'estanquen en els 4.000

El país suma 837 morts més, i la xifra total de morts augmenta fins a 12.438

Rossend Domènech

Després del notable descens de dilluns, la xifra de contagis diaris a Itàlia s’ha estancat en els 4.000. Així, segons el balanç diari de Protecció Civil, els nous positius en les últimes 24 hores han sigut 4.053 (tres més que ahir), dada que eleva a 105.792 el total de casos de coronavirus des que va començar l’epidèmia. El percentatge d’augment de contagis ha tornat a reduir-se, del 4,1% d’ahir al 3,99%.

D’altra banda, el país ha sumat 837 morts més, amb la qual cosa la xifra global de morts ascendeix ja als 12.428. I els recuperats ja són 15.729 (1.109 aquest dimarts).

En vista del ritme de l’ampliació del contagi i de les corbes descendents en algunes regions, diversos membres del Govern nacional han filtrat durant el dimarts que les mesures de cofinament es renovaran fins després de Setmana Santa, i que Itàlia no podrà començar a normalitzar-se fins a la primera meitat de maig.

Diagnòstics a domicili

Mentrestant, les autoritats sanitàries estan canviant l’estratègia seguida fins ara, augmentant a tot el territori els diagnòstics a domicili. El canvi ha permès disminuir la pressió sobre els hospitals i, a més, diagnosticar amb temps els casos positius, tant simptomàtics com asimptomàtics.

Segons un estudi de l’Imperial College de Londres, ja difós a Espanya, els encomanats a Itàlia presumptament són sis milions, o sigui, 60 vegades més del que indiquen les xifres oficials, i els morts poden ascendir a 11.000, cosa que aproximadament es correspon a les dades oficials.

La patronal (Confudustria) ha realitzat un estudi sobre les conseqüències econòmiques que pot comportar el tancament de les activitats econòmiques del país, considerant que si s’acaba a l’estiu comportarà un -10% del PIB nacional, -6% si s’acaba abans.

Pressió a la UE

El Govern nacional continua pressionant la UE, els ministres d’Economia de la qual han de presentar abans d’una setmana un projecte comú per sortir de l’emergència econòmica provocada pel Covid-19. Davant l’oposició d’Alemanya, però sobretot d’Holanda, nou alcaldes de les zones més afectades, un president autonòmic i un eurodiputat han publicat una dura carta oberta al ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’.

«L’actitud d’Holanda és a tots els efectes un exemple de falta d’ètica i solidaritat», escriuen, posant èmfasi en la col·laboració que aquell país va rebre després de la segona guerra mundial, però més encara en les seves actuals polítiques fiscals. «Holanda és el país que a través d’un règim fiscal a la rebaixa, sostreu des de fa anys recursos fiscals a tots els grans països europeus», afegeixen. El fet fa referència a les grans indústries europees que han constituït la seu legal al país de les tulipes, perquè resulta més convenient que en el propi. «Qui paga el compte són els sistemes de l’Estat del benestar i, per tant, els nostres ciutadans més dèbils, els que més pateixen de la crisi».

Tant el president del Govern, Giuseppe Conte, com David Sassoli, president de l’Eurocambra, així com Paolo Gentiloni, comissari d’Economia de la UE, han coincidit aquest dimarts a proposar solucions que parteixin del fons salvaestats (MES) i del Banc Europeu d’Inversions. Amb un matís, que en el cas d’utilitzar els fons del MES, «els deutes anteriors a la pandèmia en quedin exclosos (Itàlia té el deute més alt de la UE, després de Grècia)» i que una troica més o menys encavalcada (BCE, FMI, UE) no prengui possessió de l’economia italiana, com va fer amb Grècia durant la crisi financera i després social del 2008.