29 març 2020

Anar al contingut

BALANÇ DIARI

Itàlia manté la tendència a la baixa de contagis per quart dia consecutiu

El nombre de morts en 24 hores experimenta un lleu retrocés, amb 683 morts

Segons l'OMS, el país arribarà al pic d'infeccions abans que acabi la setmana

Rossend Domènech

Itàlia manté la tendència a la baixa de contagis per quart dia consecutiu

DANIEL DAL ZENNARO

Europa i el món tenen els ulls posats a Itàlia i en l’evolució del coronavirus en aquest país, el que més morts porta registrades. Les dades ofertes aquest dimecres pel servei de Protecció Civil mostren que es manté la tendència a la baixa en els contagis iniciada fa quatre dies i l’estabilització en el nombre de morts. Així, en 24 hores, el país ha comptabilitzat 3.491 nous casos (davant els 3.612 casos d’ahir dimarts) i 683 morts, experimentant una nova baixada després de l’alça de dimarts. A més, també augmenta el nombre de pacients recuperats, que arriben a la xifra de 1.036 en un sol dia.

En xifres totals, Itàlia ja té 7.503 morts, 9.362 curats i 74.386 encomanats pel Covid-19 des de l’inici de l’epidèmia a principis d’any.

Itàlia hauria d’arribar al pic de contagis abans del final d’aquesta setmana, segons ha declarat aquest dimecres Ranieri Guerra, assistent del director general de l’OMS, i les xifres presentades per les autoritats en els últims dies semblen, de moment, confirmar la previsió. Fins fa una setmana, els contagis augmentaven a raó del 15% per dia, mentre que actualment són del 8,1%.

D’acord amb un estudi del Centre Nacional d’Investigacions (CNR), 57 províncies sobre un total de 107 de la península ja han arribat al nombre màxim d’encomanats. No obstant, les autoritats continuen advertint que «és aviat» encara per donar la crisi per superada i que, una vegada que ho estigui, s’hauran de prendre mesures per «tornar a la vida normal a terminis», cosa que segons els experts podria durar mesos. Entre altres raons, perquè quan Itàlia estigui arribant al final de túnel, els països veïns estaran encara lluny d’aquest final, de manera que el conjunt de la crisi «serà llarg». Les mesures preses fins aquí tenen la data límit del 31 de juliol, però res impedeix que es renovin.

«Hem emprès el camí correcte, però em sembla perillós cantar victòria, perquè davant tenim un enemic que no coneixem», admet l’immunòleg Alberto Mantovani, considerat com el científic italià més conegut a nivell internacional.

Tercer avió des de la Xina

Mentrestant, des de la Xina ha arribat el tercer avió d’ajuda, juntament amb personal sanitari. També ha aterrat a Bèrgam (Llombardia) un primer avió de Rússia amb material i 150 persones entre metges i especialistes.

Les autoritats sanitàries i polítiques apunten ara, a més d’atendre les emergències, a descobrir els encomanats «invisibles o submergits», com se’ls anomena. El viròleg Andrea Crisanti, professor a Pàdua i Londres, estima que els malalts (amb i sense símptomes) del Covid-19 a tot Itàlia «deuen ser uns 450.000», mentre que les xifres oficials n’assenyalen poc menys de 70.000. «No m’explico com ha sigut possible infravalorar les dimensions de l’emergència quan en realitat eren davant els ulls de tots», ha dit.

La fórmula de Corea del Sud

Paola Pisano, ministra per a la Innovació, ha considerat que el país compta amb «dos o tres dies per trobar la millor tecnologia» per descobrir els casos submergits i ha explicat: «Hem demanat al sector digital que proposi idees i projectes». En concret, Itàlia avança cap a una fórmula com la de Corea de Sud, que controli els desplaçaments dels ciutadans i que, en cas d’un contagi, es pugui reconstruir la xarxa de relacions que la persona interessada hagi mantingut.

Per prendre la decisió, Itàlia ha constituït un equip («força de xoc», segons la ministra), format per experts de l’OMS, de l’Institut Superior de Sanitat (ISS) i del Ministeri de Sanitat. S’hi ha unit també l’Autoritat per a la Protecció de Dades. «No hem de perdre la lucidesa, perquè el que decidim actualment tindrà conseqüències molt més enllà de la pandèmia», ha recalcat la ministra, que ha apuntat que, segons ella, la traçabilitat dels ciutadans «no hauria de ser obligatòria».