El coronavirus colpejarà amb duresa milions de persones a l'Amèrica Llatina

Les grapes del coronavirus s’acosten sense pausa a l’Amèrica Llatina i creix la por del desbordament dels sistemes públics de salut. La regió ha començat a paralitzar-se per evitar la propagació del contagi. Alhora, comencen a ser palpables els primers símptomes de la ‘coronacrisi’. El Covid-19 amenaça amb minar una economia que ja mostrava signes inquietants. La caiguda del PIB regional pot superar el 2%, segons les primeres estimacions. El cop pot ser més gran si es demora la recuperació de la Xina, el segon soci comercial de Llatinoamèrica. El 2018 el flux comercial va ser de 306.000 milions de dòlars (278.000 milions d’euros). Cap a la Xina va el 28,1% del total de les exportacions brasileres, el 32,4% de les xilenes i el 10,5% de les argentines.

Els carrers de les grans ciutats mostren el costat més tangible de la ‘coronacrisi’. Buenos Aires s’ha buidat. Caracas és un lloc fantasmal. Amb prou feines obren les farmàcies i els mercats. Els militars s’han desplegat per ‘suggerir’ als habitants que han de respectar la quarantena. Els venedors de cigarrets a les cantonades, els professors per compte propi i paletes ocasionals ho accepten resignats i temorosos: no saben com enfrontaran els nous rigors en una Veneçuela amb 13 milions de treballadors informals. El president del país, Nicolás Maduro, ha demanat sense èxit al Fons Monetari Internacional (FMI) 5.000 milions de dòlars per fer front a aquest desastre, que s’afegeix al col·lapse i la devastació preexistents. I com que no té dòlars ha decidit compensar els desemparats amb un bo que ha anomenat «coronavirus».

Els restaurants i bars del Brasil donen feina a sis milions de persones. En els pròxims dies, la meitat perdran els seus llocs de treball. Les platges de Rio de Janeiro es tancaran. Els venedors ambulants han de tornar a casa seva. «Fins que tornin els estrangers», han advertit les autoritats. La cancel·lació de tots els vols procedents d’Europa, els Estats Units i Àsia ha clavat un cop letal a la indústria turística, que el 2018 va generar 97.000 milions de dòlars. Els guies de Cusco, els vigilants de les platges de Cancún, els ballarins de tango a Buenos Aires, senten que s’han quedat en suspens.

Diferent intensitat

Els noms de les ciutats són intercanviables. El que passa a Lima succeeix també a Asunción o Quito. Segons el Banc Mundial, 6 de cada 10 llatinoamericans formen part del mercat informal, que genera un terç del PIB de la regió. Es tracta, d’acord amb l’Organització Internacional del Treball (OIT), de 130 milions de persones afectades amb diferent intensitat per les convulsions de la pandèmia.  A Xile, el sector informal representa el 16% de la seva economia, però a Bolívia i Mèxic assoleix el 56%. A l’Argentina supera el 40%.

«¿Com li diem al treballador subcontractat, a l’autoocupat, a la migrant sense contracte, que s’aïlli, que no treballi, que es quedi a casa si a casa seva es menja literalment del que es guanya?», es pregunta el portal xilè ‘El Mostrador’. Els venedors de roba de Bogotà se senten desemparats. «Estem assumint pèrdues milionàries. Esperem la solidaritat del sistema bancari», va dir Angélica Leguizamón, portaveu dels comerciants i membre de la Cambra Colombiana de Confeccions.

Augmentar la despesa pública

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El Govern d’ultradreta brasiler es prepara per decretar l’estat de calamitat pública. La mesura permetrà a l’Executiu augmentar la despesa pública, prohibida pel credo neoliberal, per millorar el sistema sanitari i atendre part dels perdedors de la ‘coronacrisi’. També autoritzarà que les empreses rebaixin temporalment salaris.

El president argentí, Alberto Fernández, ha posat en marxa un pla de xoc que busca la contenció dels més pobres i la reactivació econòmica a través de l’obra pública. També aspira a controlar preus, trasbalsats per l’especulació, assistir a les empreses colpejades i encoratjar la producció de béns i equipaments mèdics. Fins i tot l’FMI ha renunciat temporalment al zel comptable i insta els països a gastar diners, ajudar els autònoms i vetllar perquè les empreses no facin fallida i puguin pagar salaris. La pandèmia provoca conversions inesperades de neoliberals en defensors de l’Estat.