Guterres: «Les respostes a escala nacional no solucionaran aquesta crisi»

Mentre ciutats i països sencers es tanquen sobre per intentar contenir la propagació de la pandèmia de Covid-19 i evitar el col·lapse dels seus sistemes sanitaris, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha llançat aquest dijous un important missatge i recordatori en el qual reclama no perdre de vista una altra perspectiva de la crisi del coronavirus: la global.

«Les respostes actuals a escala nacional no bregaran amb l’escala global i la complexitat d’aquesta crisi», ha dit en una roda de premsa digital des de la seu central de l’organisme a Nova York el portuguès, que ha urgit a la «solidaritat» i a una «acció política coordinada, decisiva i innovadora de les principals economies del món».

El seu missatge central és que «estem en una situació sense precedents» en la qual «les regles normals ja no serveixen». Són, segons les seves paraules, «temps inusuals» en els quals «no podem recórrer a les eines habituals» i en què «la creativitat de la resposta ha d’estar en sintonia amb la naturalesa única d’aquesta crisi i la magnitud ha de quadrar amb la seva escala».

«Sobretot una crisi humana»

A Guterres no se li escapa que es viu una crisi amb diversos factors, inclòs el sanitari, l’econòmic i el social. És conscient que el món pot donar per pràcticament segura una «recessió global, potser amb dimensions de rècord». Tampoc perd de vista que els treballadors de tot el món poden perdre fins a 3,4 bilions de dòlars en ingressos per a finals d’any segons càlculs de l’Organització Mundial del Treball. Està convençut, no obstant, que aquesta és «sobretot una crisi humana», en què «s’està destrossant el teixit social» i la gent «pateix, emmalalteix i té por». I també que, una vegada més, s’ha de reconèixer que «els països més pobres i els més vulnerables seran els més castigats».

Amb aquesta radiografia, Guterres ha fet una proposta en la qual ha combinat propostes per a la crisi sanitària amb les de resposta a l’impacte social i econòmic. I les seves paraules són un important recordatori en un moment en què s’està prioritzant la reacció nacional.

«La catàstrofe sanitària deixa clar que només som tan forts com el sistema sanitari més feble», ha explicat, recordant també que «la solidaritat global no és només un imperatiu moral», sinó que «va en interès de tothom». I ha demanat allunyar-se «immediatament de la situació en què cada país pren les seves pròpies estratègies» per encaminar-se cap a una que asseguri, «amb total transparència, una resposta global coordinada, incloent-hi ajudar els països menys preparats per afrontar la crisi».

En termes econòmics, la seva proposta és cristal·lina. «El més fonamental», ha dit, és «concentrar-se en la gent, en els més vulnerables, en els treballadors amb salaris baixos, en els petits i mitjans negocis. Això significa donar recolzament, assegurança i protecció social i prevenir fallides i pèrdues d’ocupació».

«Necessitem recursos directament a les mans de la gent», ha assegurat Guterres, que ha aplaudit mesures de protecció social que estan adoptant diferents països com ara els xecs directes per als treballadors afectats, però ha demanat «portar-ho al següent nivell per assegurar que el recolzament arriba als que depenen totalment de l’economia informal i als països menys capaços de respondre».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Diferenciant aquesta crisi de la del 2008, a més, ha recordat que «injectar capital al sector financer únicament no és la resposta» i ha demanat també el disseny de «respostes fiscals i monetàries que assegurin que el pes no cau sobre els que menys s’ho poden permetre». Entre receptes específiques ha citat, per exemple, rebaixar els interessos que es cobren per l’enviament de remeses, acostant-los el màxim possible a zero, alleujar el pes del deute als països més vulnerables, i que organismes financers com l’FMI o el Banc Mundial recolzin els països amb més dificultats. «La recuperació no ha d’arribar sobre l’esquena dels més pobres i no es pot crear una legió de nous pobres», ha remarcat.

Amb advertències sobre els riscos específics per a nens i dones, apressant a «evitar que aquesta pandèmia es torni una crisi de salut mental» i recordant que «no es poden sacrificar necessitats humanitàries», el seu missatge també ha inclòs un element optimista de veure en la gestió d’aquesta crisi una «oportunitat única. Si es fa bé, podem encaminar la recuperació cap a un camí més sostenible i inclusiu» ha dit, sense deixar d’advertir que «polítiques mal coordinades arrisquen amb fixar, o fins i tot empitjorar, desigualtats ja insostenibles, cosa que faria retrocedir avenços de desenvolupament i reducció de pobresa que havia costat aconseguir».