L'Amèrica Llatina adopta mesures preventives davant de l'amenaça del coronavirus

El coronavirus amb prou feines s’ha insinuat a l’Amèrica Llatina. L’Organització Panamericana de la Salut (OPS) ha comptabilitzat sis víctimes fatals, dos a l’Argentina, dos a l’Equador, una a Guatemala i una altra a Panamà, i una quantitat de casos confirmats que aviat s’acostarà al miler. Aquests números provisionals representen el 0,3% dels contagis a escala global. La baixa incidència obeeix en bona mesura a factors estacionals i la llunyania amb els centres de propagació del virus.  Però el que passa a la Xina i la UE pot ser pitjor que una pel·lícula d’anticipació. Els governs han començat a adoptar mesures preventives per no córrer darrere dels esdeveniments. Veneçuela ha decretat l’estat d’alarma. El Salvador, una quarantena nacional. L’Uruguai, l’emergència. L’Argentina, el Perú i Xile han tancat fronteres. 10 dies. Gran part del subcontinent ha suspès els vols amb Europa, els EUA i l’Àsia, així com les activitats públiques. Les escoles tanquen les seves portes des del riu Bravo fins a la Patagònia.

El Covid-19 s’acosta a una Amèrica Llatina on l’edat mitjana és de 31 anys, 11 anys menys que a la UE. Però la regió espera els efectes generalitzats de la pandèmia amb les seves pròpies esquerdes econòmiques i assignatures pendents que venen de lluny. Abans que es coneguessin les primeres notícies sobre una estranya pneumònia a Wuhan, la salut pública llatinoamericana ja patia els efectes dels ajustaments. En aquesta part del món s’inverteix a l’any 949 dòlars per càpita contra la mitjana de 3.973 dòlars dels integrants de l’OCDE. L’OPS advertia el 2019 que almenys el 30% de la població no accedeix la salut pública gratuïta. Tot just quatre països compleixen els estàndards d’inversió que recomana: l’Uruguai, Costa Rica, Cuba i Panamà. Les noves emergències es reflecteixen per tant al mirall de llasts sense resoldre com el ressorgiment del xarampió i el brot del dengue que ha provocat 1.530 defuncions en els últims mesos i contagiat fins i tot el president paraguaià, Mario Abdo Benítez, i la seva dona.

Cobertura sanitària deficitària

Els colombians pensen que el problema de la cobertura de salut és més important que el de la violència. Els brasilers tenen una percepció similar davant un Govern d’extrema dreta que li dedica menys del 3,8% del PIB a la salut i quan es va començar a parlar del virus el va associar a un càstig diví dirigit especialment contra els apòstates. El president Jair Bolsonaro sembla creure en aquests diagnòstics malgrat que té bona part del seu equip de col·laboradors infectat. Diumenge passat va desatendre tota recomanació mèdica i diumenge va donar la mà als manifestants que demanaven el tancament del Congrés. Una de les espurnes de l’esclat social xilè ha hagut de veure el pes dominant de la lògica del mercat en l’àrea sanitària. El president argentí, Alberto Fernández, va assegurar dijous a la nit que l’«Estat és present i acompanyarà tots» els que s’infectin. Però aquest Estat es troba trencat. L’Argentina, que ja té el primer cas d’un nen amb el Covid-19 a l’Amèrica Llatina, va ser el 2019 un dels països més criticats per l’OPS per la degradació d’un sistema sanitari que alguna vegada va ser exemplar. «Hem d’unir-nos en un sol poder d’oració, un sol poder espiritual per afrontar aquesta nova circumstància que la vida ens obliga», va demanar a Veneçuela Nicolás Maduro. La desfeta econòmica ha provocat efectes devastadors en hospitals que de vegades tenen també problemes d’aigua i llum.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Una altra preocupació va junt amb el Covid-19: els seus efectes en l’economia que, alhora, repercutiran en les finances públiques. «El repte per al nostre país és com prevenir i controlar de manera oportuna i precisa la presència del coronavirus en territori nacional, sense caure en una sobrereacció sanitària que paralitzi una economia agafada amb pinces», va demanar a Mèxic el diari ‘Milenio’. «Que la medicina no resulti més cara que la malaltia», va demanar.

Mentrestant, les autoritats sanitàries regionals demanen a la població respectar escrupolosament les normes d’higiene i els protocols, i no caure en el pànic. Algunes escenes d’acaparament als supermercats per part dels consumidors van acompanyant l’emoció i el desconcert d’una societat que s’ha de replegar a casa seva, on no sempre hi ha menjar. 

respectar escrupolosament les normes d’higiene