28 maig 2020

Anar al contingut

CRISI HUMANITÀRIA

Brussel·les donarà més diners als migrants que acceptin marxar de les illes gregues

Ofereix 2.000 euros per persona a aquells que acceptin integrar-se a «retorns voluntaris»

Set estats membres notifiquen a la Comissió Europea la seva intenció d'acollir menors no acompanyats

Silvia Martinez

Brussel·les donarà més diners als migrants que acceptin marxar de les illes gregues

REUTERS Costas Baltas

En les últimes dues setmanes, i després de la decisió del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, d’obrir les seves fronteres amb Grècia, s’han multiplicat els viatges oficials dels dirigents europeus al país hel·lè. L’última a fer aturada ha sigut aquest dijous la comissària d’Immigració, Ylva Johansson, que ha anunciat la posada en marxa d’«un programa temporal voluntari de retorns» per incentivar que els immigrants tornin als seus països. Segons ha explicat, aquells que s’hi apuntin rebran 2.000 euros per «reintegrar-se en els seus països d’origen».

L’esquema estarà disponible durant un mes i podran acollir-s’hi totes aquelles persones que van arribar a Grècia abans de l’1 de gener. La idea és gestionar el programa juntament amb l’Organització Internacional per a les Migracions i l’agència per al control de les fronteres exteriors (Frontex). Amb aquesta mesura Brussel·les espera reduir la pressió a les illes davant d’una situació que la Comissió Europea reconeix que és «preocupant» i augmentar el nombre de retorns voluntaris. La idea no és nova. Brussel·les la va posar en marxa arran de la crisi del 2015. Ara, i davant de la dramàtica situació que es viu, augmenten l’import disponible per intentar que uns 5.000 immigrants s’acullin al sistema.

Solució per als menors no acompanyats

Johansson també ha anunciat durant una breu conferència de premsa a Atenes que són ja set els estats membres que s’han ofert a acollir part dels menors no acompanyats presents en unes illes gregues que han superat la seva capacitat d’acollida. A Alemanya, França, Portugal, Luxemburg i Finlàndia s’han afegit en les últimes hores Croàcia i Irlanda. Tots aquests podrien acollir uns 1.600 nens, tot i que la distribució per país és encara per decidir.

«És un bon començament» però «és urgent trobar solucions per a ells», ha recordat la comissària. La mesura és de moment un pedaç però no resol el problema de fons a què s’enfronta Grècia, que el mes de maig celebrarà amb el suport de la Comissió Europea i l’organització Unicef una conferència per obtenir més recolzaments.

Segons va alertar dimarts passat davant del ple del Parlament Europeu, un terç dels menors que arriben a Grècia ho fan sense pares o familiars i hi ha, segons Europol, uns 5.500 nens i adolescents. «El 10% són menors de 14 anys. Pateixen violència, abús i explotació» i molts d’ells simplement desapareixen dels centres de recepció d’asil i no sabem on són. «Em temo que molts d’ells cauen en mans de criminals. En ocasions els mateixos criminals que trafiquen amb immigrants o que trafiquen amb persones per a la seva explotació sexual», va explicar. El seu objectiu és convèncer els estats membres per posar en marxa un sistema, particularment a les illes gregues, que permeti ressituar els menors cap a altres països de la UE.