Turquia torna a bloquejar la sortida de migrants per mar

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha ordenat als seus guardacostes que impedeixin de nou el creuament de migrants en direcció a les illes gregues, territori europeu. La decisió arriba una setmana després que el mandatari anunciés l’obertura de les seves fronteres als immigrants que volguessin anar a Europa, coincidint amb la mort de soldats turcs que combatien a Idlib (Síria). El que sí que preval és el pas franc als migrants per la via terrestre a la zona limítrofa amb el territori grec. 

«Per ordre del president —ha indicat la Guàrdia Costanera turca, en un missatge divulgat a través de les xarxes socials— cap migrant està autoritzat a travessar el mar Egeu, pels riscos que això implica». No obstant això, la decisió de «no impedir que els migrants abandonin Turquia (per terra) continua sent vàlida», precisava el text.

L’anunci no arriba únicament a causa de l’alt el foc acordat dijous entre Rússia i Turquia a la província siriana d’Idlib. També es produeix després d’una conversa telefònica entre Erdogan i la cancellera alemanya, Angela Merkel, a qui, segons Reuters, el turc s’hauria queixat per l’acord migratori del 2016 entre la UE i Turquia, que va reduir les arribades de migrants a la UE. D’acord amb aquesta versió, que no ha sigut desmentida per Ankara, el Govern turc, que l’any passat va llançar una ofensiva al nord de Síria, considera que els diners entregats per la UE —uns 6.000 milions— per atendre la crisi humanitària dels refugiats no són suficients.

Al fil d’això, l’alt representant per a la Política Exterior de la UE, l’espanyol Josep Borrell, va comunicar que al juny s’organitzarà una conferència de donants «perquè comprometin més finançament humanitari i el desenvolupament de Síria i la regió». No obstant això, Borrell no ha volgut aprofundir en la possibilitat que la UE es trobi entre l’espasa i la paret amb Turquia i hagi d’aprovar un finançament addicional. Això sí, ja aquesta setmana Brussel·les ha anunciat per a aquest any uns 50 milions en fons per a projectes de salut i protecció humanitària destinats a refugiats a Turquia.

Tensa espera

No obstant això, la renovada entesa entre Turquia i la UE ha passat de moment inadvertida per al mig miler de migrants —entre ells dones i desenes de nens— arribats després de l’1 de març a les illes gregues i que Atenes, en oberta violació del Dret Internacional, pretén deportar, ja que per un mes no poden demanar asil. Un extrem que la UE no ha condemnat. El vaixell de guerra en el qual es troben, amb diminutes escotilles i a la proa grisa del qual apareixen les sigles L177, continuava aquest dissabte al port de Mitilini, la capital de Lesbos.

Fonts policials han admès, de fet, que el vaixell espera que millorin les condicions del mar. Quan això ocorri, tret de contraordre, aquests migrants seran traslladat al continent, per a després ser tancats en una caserna militar al nord de Grècia. Una destinació colpidora, símbol de la intransigència europea, que aquests migrants encara

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

desconeixen.«¿On ens porten? ¿Ens tornen a Turquia? ¿Per què no ens diuen res?», preguntava avui un d’aquests migrants, amb una ferida en un ull i fent el gest de mantenir els canells emmanillats. «¡Mantinguin-se humans!», ha començat a corejar una dona, a qui s’ha sumat més gent.

Mentrestant, a poca distància d’allà, un grup d’activistes solidaris amb els migrants es congregava a la plaça central de Mitilini. Però també arriben notícies des de l’altre bàndol d’una illa dividida: un centre d’acollida per a refugiats de l’illa, on recentment va arribar una nova ona de sol·licitants d’asil, ha sigut incendiat, sense que s’hagin registrat víctimes.