Menors en la casa 'okupada'

«Do you speak english» pregunta Christine amb un fort accent francès. «Yes», respon Mohamed, assegut davant l’enèrgica dona morena de 42 anys en un despatx amb les parets folrades de suros amb horaris, notes i cartells informatius. Les respostes del noi dibuixen una història que neix a Ghana fa 17 anys, passa per Líbia, on va perdre la pista del seu pare, continua a Itàlia i prossegueix a Marsella, on va arribar el passat 25 de febrer. 

En l’organisme que s’encarrega d’atendre els menors no acompanyats (Addap 13) li van dir que no tenien lloc i li van donar una direcció: 59 Boulevard Saint Just. «¡És increïble! Quan no són ells són els policies, els treballadors socials o el 115. Tots els envien aquí!», s’indigna Christine.

Ella és una de les voluntàries de l’antic alberg de la diòcesi de Marsella, casa ‘okupada’ des del 18 de desembre de 2018 en la qual, a mitjans de febrer, hi havia 200 persones, immigrants sol·licitadors d’asil, menors no acompanyats, famílies i nens. Tres juguen a futbol al llarg passadís que porta a la cuina on Bertrand, un altre voluntari, distribueix aliments que envia l’associació Emaús.

Pa, llet i sardines

A Mohamed li ha donat una caixa amb mandarines, pa, llet i una llauna de sardines. Mentrestant, Christine li explica mòbil en mà que està buscant una habitació per a ell. «A l’‘squatt’ no hi ha lloc, i a més el tancaran», diu, recordant que la justícia ha ordenat l’expulsió. Les seves trucades donen fruit i Mohamed podrà dormir aquella nit en un dels tres centres que l’oenagé Metges Sense Fronteres (MSF) té a Marsella des del passat 2 de gener.

Després d’avaluar la situació en diferents ciutats del sud de França, van arribar a la conclusió que era urgent actuar a Marsella, on els menors no acompanyats esperen al carrer fins a 4 mesos abans de ser portats a un centre d’acollida, amb el risc de convertir-se en presa fàcil de tota mena de màfies.

«No és normal que MSF estigui obligat a intervenir a Marsella. Això demostra que la situació no és la ideal», explica a aquest diari Laurianne Boudam, coordinadora de projectes de l’organització humanitària, qui calcula que hi ha entre 200 i 250 de menors. Pels seus tres centres –amb una capacitat total de 85 places– han passat 80 persones.

«El nostre objectiu no és reemplaçar el Consell departamental. Els allotgem per evitar que caiguin a les xarxes de prostitució o de drogues. Hem vingut a donar suport als qui ja treballen en aquest terreny», afegeig Boudam. Els nois arriben a França a través de la frontera italiana i espanyola. Són pakistanesos, afganesos, malians, guineans, marroquins o algerians.

Violació de drets

MSF denuncia que França incompleix la Convenció dels drets del nen al no protegir els menors i ho atribueix més a una voluntat política que a un problema real de capacitat d’acollida. «Hem demostrat que es poden trobar llocs ràpidament. Cap propietari ens ha tancat la porta als nassos. Marsella té moltes colònies de vacances que a l’hivern són buides», remarca Boudam.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

«El Consell departamental ha de fer-se càrrec dels menors. No poden delegar aquesta responsabilitat en les associacions. No hi ha cap tipus d’atenció per a sol·licitants d’asil, menors o famílies. Els nostres locals cada dia reben més gent amb necessitats vitals», abunda Marie Lindemann, encarregada dels projectes regionals de l’associació La Cimade. Per l’edifici desgavellat de Saint Just, situat davant del Consell departamental de les Boques del Roine, han arribat a passar fins a 350 persones.

Mona, voluntària de 56 anys, anima un dels nois a continuar estudiant per trobar una feina millor que la de netejavidres. A pocs dies de les eleccions municipals vessa escepticisme. «No canviarà res. Poden venir i fer-nos fora en qualsevol moment, al cap i a la fi això és un local ocupat. Els veïns no ho volen i jo els entenc».