Macron afronta les municipals amb gran desgast

Abans fins i tot que un escàndol sexuales carregués el candidat del president a l’alcaldia de París, les coses no feien bona pinta per a la jove formació política d’Emmanuel Macron. Nascuda només uns mesos abans de les presidencials del 2017, La República en Marxa (LREM) té una escassa presència local, falta d’estratègia i de barons, està dividida i els francesos la veuen més com una ‘start-up’ parisenca que com un partit enganxat al terreny.

Amb candidats que no passen del 15% d’intenció de vot, al quarter general de LREM rebaixen les seves expectatives i es preparen per encaixar un vot de sanció a l’Executiu en les eleccions municipals que se celebraran el 15 i el 22 de març, segona cita amb les urnes des de les europees de maig del 2019 i un veritable test per comprovar la resistència del macronisme a la revolta dels ‘armilles grogues’ i la interminable oposició a la reforma de les pensions.

«Les dificultats reals del partit presidencial en aquesta cita electoral mostren els límits de la construcció ideològica de la majoria parlamentària. Esclaten a plena llum les divisions que fins ara estaven reservades als vells partits, al vell món», analitza l’editorialista de RTL Olivier Bost.

Tot i que el president es manté prudentment allunyat de la contesa per evitar interpretacions nacionals del resultat, l’Elisi veu les municipals com el tret de sortida de la següent salva electoral: el Senat a finals d’aquest any, les departamentals i regionals el 2021 i les presidencials del 2022 en les quals Macron aposta per Marine Le Pen com a contrincant per repetir en el càrrec.

Recomposició política

Si el risc és evident per al partit de Macron, la resta de formacions també s’hi juguen molt al març i serà interessant veure si la tradicional divisió ideològica esquerra-dreta que Macron va voler dinamitar es resisteix a morir. «Tot el paisatge polític, completament fragmentat des del 2017, es recompondrà», analitza el diari digital ‘Mediapart’.

Per a una dreta en ruïnes, aquestes municipals són l’oportunitat de conservar l’enorme poder local aconseguit el 2014 a compte d’un Partit Socialista que, ara, pugnarà simplement per sobreviure. Humiliats en les europees (8%) pels ecologistes (13%), Els Republicans pretenen limitar l’hemorràgia cap a LREM i conservar els seus feus de Marsella, Bordeus i Tolosa.

Els socialistes hauran de mantenir París, Lilla, Rennes i Nantes per no caure en la irrellevància i la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon mostra un perfil baix integrant-se a col·lectius ciutadans o a formacions d’esquerra. El partit de Marine Le Pen, avui al capdavant d’11 ajuntaments, busca com LREM un ancoratge local, el seu taló d’Aquil·es, i centra els seus esforços als seus bastions del nord i de l’arc mediterrani.

La ultradreta no té res a fer a les grans ciutats, però sí que podria aconseguir unes quantes localitats petites, com Perpinyà, on el favorit per a l’alcaldia és l’antiga parella de Le Pen, Louis Aliot. Reagrupament Nacional (ex-Front Nacional) concep l’escrutini com un trampolí cap a l’Elisi.

Auge ecologista

Notícies relacionades

El partit de Macron busca un pla B per a París

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Tots els partits se les hauran de veure amb l’auge dels ecologistes, que en les eleccions al Parlament Europeu van donar la campanada al convertir-se en els tercers més votats. Per això abunden propostes verdes en els programes de tots els candidats: des de cantines escolars amb productes bio fins al foment de la mobilitat neta i la vegetalització de les ciutats. Però Europa Ecologia Els Verds (EELV) només prosperarà si aconsegueix esgarrapar vots al Partit Socialista –el seu principal competidor– i mobilitza l’electorat menor de 35 anys, generalment reticent a acudir a les urnes.

No obstant, les municipals solen generar interès en el votant, gairebé tant com l’elecció del president. A més, els alcaldes són els polítics més ben valorats pels francesos. Set de cada deu diuen estar satisfets amb la seva tasca a l’ajuntament, segons un sondeig de BVA per a Europe 1. Els que vulguin mantenir-se en el càrrec hauran de tenir en compte que el nivell d’impostos, el desert comercial en el qual s’han convertit els centres de les ciutats mitjanes i els problemes de circulació són temes que preocupen el 43% de la població.