La UE fracassa en el seu intent per tancar els primers pressupostos després del 'brexit'

La cimera extraordinària sobre el pressupost europeu per al 2021-2027 s’ha saldat aquest divendres amb un estrepitós fracàs. Després de gairebé 28 hores de reunió, els caps d’Estat i de Govern han sigut incapaços d’acostar posicions i tancar un acord sobre el primer marc plurianual després del ‘brexit’. A una banda, l’anomenat ‘club dels frugals’ que han exigit els comptes europeus més austers de la història, amb una retallada més gran per a l’agricultura i cohesió i una compensació per la seva elevada aportació. A l’altre, els ‘amics de la cohesió’, reivindicant uns comptes més ambiciosos, que preservin la Política Agrícola Comuna i els fons regionals. Les actituds han sigut irreconciliables i la negociació s’ha estavellat.

L’intent de la Comissió Europea per superar l’impàs amb un document tècnic transmès aquest divendres a les 27 delegacions, amb el consentiment del president de la UE, Charles Michel, no ha tingut èxit. No es tractava d’una nova caixa negociadora sinó d’un document amb petits «ajustaments» per mesurar les possibilitats d’acostament. Partia de la base d’un pressupost de l’1,069% de la renda nacional bruta en compromisos, els diners que pot comprometre la UE en un període (o de l’1,049% en pagaments), lleugerament per sota de l’1,074% proposat inicialment per Michel (l’1,06% en pagaments) i molt lluny de l’1,114% de la Comissió i l’1,3% del Parlament Europeu.

Per compensar la rebaixa i rascar més diners, Brussel·les ha proposat retallar el marge per a imprevistos i permetre així un lleuger augment dels fons de cohesió (+4.800 milions), els pagaments directes a l’agricultura (+2.000 milions) i el desenvolupament rural ( +2.400 milions), amb el qual poder combatre les fortes retallades del 14 i 12% proposades inicialment per Michel. El pla també mantenia i millorava les compensacions als països rics, conservava la taxa al plàstic tot i que eliminava la injecció de fons del sistema de comerç d’emissions al qual s’han oposat set països i reforçava la condicionalitat dels fons al respecte de l’Estat de dret. 

«Necessitem més temps»

L’exercici ha sigut inútil. El text no ha aconseguit arrencar i ha sigut rebutjat sense contemplacions per Espanya i la resta d’aliats de la cohesió. «Desgraciadament, hem observat que no era possible arribar a un acord. Sabem que aquest pressupost europeu és un tema difícil i una negociació complexa, sobretot després del ‘brexit’ i la bretxa d’entre 60.000 i 75.000 milions. Necessitem més temps», ha admès el president del Consell Europeu. 

«Ens hem trobat que la tercera proposta sobre la taula era decebedora» i «insuficient», ha explicat el president del Govern, Pedro Sánchez, després de la marató negociadora. «No hi ha hagut cap avenç. No ens podem donar per satisfets amb el resultat». Segons la seva opinió, la negociació s’ha plantejat de forma errònia i amb una «disjuntiva enganyosa i tramposa», en què el millor són les partides noves –digitalització, innovació, seguretat o immigració– i el pitjor les coses antigues. «La política agrícola comuna és pròxima als ciutadans. Si volem aconseguir la descarbonització completa cal aplicar criteris mediambientals a la política agrícola. Les polítiques tradicionals han sigut retallades i estigmatitzades; ens sembla un error», ha criticat.

La marató negociadora va començar dijous a les tres de la tarda amb una sessió plenària que Michel va dissoldre per iniciar la ronda de trobades bilaterals. A excepció dels quatre països frugals –Holanda, Dinamarca, Àustria i Suècia– que van fer pinya en defensa d’un pressupost de l’1% i van anar tots junts a la reunió, el belga va rebre la resta dels líders un per un al seu despatx. A Pedro Sánchez, protagonista aquest divendres d’una infinitat de bilaterals i trilaterals juntament amb Angela Merkel, Emmanuel Macron, els ‘frugals’ o els ‘amics de la cohesió’, li va tocar el torn cap a la mitjanit. 

Xoc frontal

Notícies relacionades

Matança d’Israel en una cafeteria de Gaza, punt de reunió de periodistes

Una Dinamarca pel rearmament té la presidència semestral de la UE

L’exercici negociador deixa un xoc frontal entre dues visions completament diferents sobre els comptes europeus i molt malestar davant la intransigència dels ‘frugals’. «Han agafat un protagonisme excessiu i el que s’ha produït és una reacció dels països que representen un percentatge de població molt més gran i que han decidit que la seva veu se senti amb la mateixa força i fermesa», han explicat fonts de la Moncloa sobre l’estira-i-arronsa mantingut davant l’atrinxerament d’Holanda i els seus aliats. 

Segons ha explicat el primer ministre italià, Giuseppe Conte, Itàlia, Romania i Portugal han rebut el mandat dels països de la cohesió per elaborar una de contraaposta a l’1% dels ‘frugals’. Tot i que la cimera es tanca sense nova data en l’horitzó, la intenció del belga és reprendre els contactes en els pròxims dies o setmanes «per veure quina és la millor via per continuar treballant de manera realista», ha explicat. Malgrat el revés en la seva primera gran negociació, considera que la trobada ha sigut «útil» i «necessària» per «aportar claredat sobre les posicions de cada país».