Els 'soldats' de Bernie Sanders busquen una primera victòria a Nou Hampshire

El quarter general de Bernie Sanders a Plymouth, un petit poble de 7.000 habitants, és un formiguer de voluntaris. La gran majoria no superen els 35 anys i salten de taula en taula per recollir formularis, rebre instruccions o reposar forces amb dònuts, ‘snacks’ i menjar de ranxo. Tot destil·la un aire de cooperativa ben organitzada o nova empresa tecnològica sense jerarquies. Dirigeixen l’orquestra un noi d’uns vint anys lector de Borges i Cortázar que solia treballar en una revista científica, una mare soltera amb tres fills que ha de compaginar dos llocs de treball per pagar les factures i un politòleg imberbe amb ulleres dels vuitanta. Són els’soldats’ del sanderisme, el moviment de base més nombrós d’aquesta campanya de primàries demòcrates. 

Tony Antone entra a la seu sacsejant-se la neu de la jaqueta. Acaba de passar-se quatre hores a temperatures sota zero buscant porta per porta el vot per al seu candidat. Una aplicació mòbil li marca la ruta i les adreces assignades. Generalment unes 50 vivendes per tanda, però no sempre és un camí de roses, especialment quan els voluntaris topen amb antics votants demòcrates entregats avui  a Donald Trump. «Només li ha faltat pegar-me amb l’escombra», li explica rient un dels seus col·legues. «M’ha dit que Bernie és comunista i que no vol comunistes al seu barri». Passa sovint, confessa aquest obrer de 26 anys. «Alguna gent no entén què és la socialdemocràcia, peròla nostra feina no consisteix a discutir-hi». 

Pugna amb Buttigieg

Sanders és el favorit per guanyar dimarts a Nou Hampshire, un estat ric de Nova Anglaterra, blanc, rural i poc poblat, amb només 1,3 milions d’habitants. El veterà senador ja es va imposar allà per més de 20 punts a Hillary Clinton en les primàries del 2016. Aquesta vegada la mitjana de les enquestes li dona sis punts d’avantatge sobre el centrista Pete Buttigieg, que, no obstant, ha vist com els seus números es disparaven des que donés la sorpresa a Iowa, on va obtenir dos delegats més que Sanders malgrat haver tret uns milers de vots menys. Elisabeth Warren, Joe Biden i Amy Klobucharlluiten per la tercera plaça a força distància del cap.  

Per a molts dels seguidors de Sanders, l’armada més jove d’aquestes primàries, la seva candidatura és un assumpte personal. Les seves promeses per crear una sanitat publica universal, rebaixar el preu dels medicaments, condonar el deute estudiantil o apujar el salari mínim ressonen entre les noves generacions com a panacea a les penalitats quotidianes. Cada any el deute sanitari i estudiantil causen centenars de milers de fallides. Per a un diabètic sense assegurança, el cost de la insulina supera els 1.000 dòlars al mes. «És molt fàcil veure’t abocada a la pobresa a mínim que les coses es torcin», diu Kimberly Rosen, la mare de tres fills que coordina els voluntaris a la seu de Plymouth. 

Segons llocs de treball, una necessitat

Amb el seu salari de professora no arriba a final de mes, de manera que ho ha de complementar amb una segona feina en una oenagé, una realitat compartida per milions de nord-americans. «Sanders és l’únic candidat amb la claredat moral i la fortalesa per enfrontar-se alsinteressos econòmics, aturar el canvi climàtic i transformar el país», diu Rosen. «No podem permetre’ns cap altra marioneta dels milionaris».Aquesta és una de les etiquetes que el senador per Vermont li ha penjat a Buttigieg, el seu principal rival en aquest inici de les primàries, i el candidat que més diners han rebut fins ara de Wall Street, les companyies d’assegurances i el sector immobiliari, segons el Center for Responsive Politics. 

Sanders no accepta diners de les grans indústries ni els multimilionaris, igual com Warren, fet que no li ha impedit ser el candidat que més ha recaptat a base de petites donacions. Aquesta «coherència» i el fet que defensi les mateixes idees des de fa 40 anys, sense alterar-les segons els vents del moment, està sempre en boca dels seus seguidors. Uns seguidors tan militants com els de Trump. La premsa ha arribat a batejar-los com els «Bernie Bros»,per l’agressivitat amb la qual alguns grups del seu entorn ataquen els crítics del candidat o l’’establishment’ demòcrata. 

Promeses inabastables

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

En el partit hi ha altres recels. Molts veuen Sanders com un vers solt, un independent que només es fa demòcrata quan competeix per la presidència. O creuen que les seves promeses són inabastables pel cost econòmic que comportarien, un dels arguments esgrimits per Buttigieg aquests dies. Però la revolució política que propugna el més esquerrà dels candidats ha deixat de veure’s com un impossible. «El presenten com un radical, però el veritablement radical és el que hi ha ara», diu Nora Maynard, música de 36 anys.

Maynard ha vingut des de Boston i va porta per porta amb la seva amiga Carly Nix demanant el vot per a Sanders. «Serà una lluita aferrissada, però necessitem algú que posi els interessos de la gent per sobre de tot», diu la voluntària.