Pete Buttigieg, el fill centrista del traductor de Gramsci

El pare de Pete Buttigieg no va viure per veure com el seu únic fill es convertia en la revelació d’aquest inici de les primàries demòcrates, però sí prou per saber que somiava amb la Casa Blanca. Quatre dies abans que morís, el jove alcalde de South Bend (Indiana) va anunciar un comitè per explorar la seva candidatura. «Li vaig dir que esperava fer que se sentís orgullós», va dir en una entrevista a ABC News. «Per llavors ja estava connectat a un respirador, però va aconseguir dir unes paraules: ‘Ho faràs’». Joseph Buttigieg havia sigut fins aleshores bastant més conegut que el seu fill, almenys en alguns cercles intel·lectuals. Acadèmic i crític literari nascut a Malta, va ser una autoritat en el pensament del filòsof marxista Antonio Gramsci, fundador del Partit Comunista italià. Seva va ser la traducció definitiva a l’anglès dels seus monumentals ‘Quaderns de la presó’.

Aquest ha sigut un dels aspectes més ignorats de la biografia de Pete, com l’anomenen els seus seguidors per circumval·lar el que és un cognom difícil de pronunciar. Però el cert és que el mateix candidat que encapçala avui la branca més pragmàtica del partit es va criar entre converses familiars de sobretaula sobre Gramsci o l’historiador –també marxista– Eric Hobsbawm. I per casa seva van rondar figures de l’esquerra radical nord-americana com Cornel West, amic íntim del seu pare. No està clar el pòsit que aquest rerefons va acabar deixant-li. Sarah Marcus, professora de la Universitat de Notre-Dame, on el patriarca dels Buttigieg va treballar durant gairebé 40 anys, va escriure a ‘The Nation’ que el seu pare «li va ensenyar més sobre l’ètica que sobre la revolució». 

Admirador de Sanders

Té sentit, però alguna cosa li devia quedar perquè en una d’aquestes grans ironies de la vida, un dels polítics que més va admirar Buttigieg de jove va ser Bernie Sanders, el seu principal rival actualment en les primàries. Amb 18 anys li va dedicar un assaig amb què guanyaria un prestigiós guardó de la Biblioteca Presidencial John F. Kennedy. El va posar com a exemple d’«integritat» i «coratge» davant una classe política «perillosament inclinada al cinisme». «És una poderosa força de conciliació i bipartidisme al Capitoli», va escriure fa dues dècades.  Avui Buttigieg prova d’erigir-se en l’antídot de la polarització extrema que viu el país, amb unes propostes moderadament progressistes empaquetades amb un llenguatge conservador, propi dels valors de l’Oest Mitjà del qual procedeix. Patriotisme, control del dèficit, llibertat, fe en Déu...

«És la veu de la unitat que necessitem en aquests moments», deia Maura Policelli, de 51 anys, després d’un dels seus mítings a Iowa. Policelli va viatjar des de Washington DC per fer de voluntària per a la seva campanya picant a les portes i fent trucades. «M’encanta quan diu que Déu no pertany a cap partit. Té visió, una energia nova i pragmatisme. Parla un llenguatge bipartidista». 

Amb 38 anys, Buttigieg continua tenint cara d’adolescent, però ha seduït principalment l’electorat més gran, impressionat per la seva intel·ligència, la seva oratòria i la seva incomparable preparació. En un país monolingüe, parla set idiomes, des del noruec fins al dari o l’espanyol, alguns amb demostrada facilitat. Es va graduar a Harvard i va estudiar a Oxford amb una beca Rhodes. Després va treballar a la consultora McKinsey, dedicada a reestructurar empreses, un dels aspectes de la seva biografia que pitjor venen entre l’electorat demòcrata. Es va allistar com a reservista a la Marina i va acabar passant diversos mesos a l’Afganistan com a analista d’intel·ligència. Aleshores ja era l’alcalde de South Bend, una petita ciutat universitària i postindustrial d’Indiana, on segons l’opinió generalitzada va tenir un èxit notable.  

Decisions qüestionades

No van ser, no obstant, vuit anys immaculats. Va acomiadar el primer cap de policia negre que havia tingut la ciutat en la seva història i amb prou feines va donar pes a les minories en els alts càrrecs del seu ajuntament, decisions que està pagant ara. El seu suport entre els votants afroamericans és pràcticament nul, uns números que haurà de canviar si vol tenir opcions a la nominació.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

En plena campanya per a la seva reelecció a South Bend, va anunciar que era homosexual amb una tribuna en un diari local. Però lluny de ser castigat pels votants, la seva valentia va tenir recompensa i va ser reelegit amb el 78% dels vots. Ja el 2018 es casaria amb Chasten Glezman, un professor d’institut públic de Chicago, el primer amor de la seva vida, que va conèixer a través d’una aplicació de cites. 

Ara Buttigieg està en boca de tothom, després d’haver guanyat amb Sanders els caucus d’Iowa. El seu nom cotitza a l’alça, tot i que dins el partit alguns fa temps que li segueixen la pista. Barack Obama el va situar el 2016 en una llista de quatre noms que marcarien el futur del partit. En cas d’arribar a la Casa Blanca, seria el primer president gai i mil·lenista. Però primer haurà de superar una llarga llista de candidats, encapçalats per Sanders, paradoxalment la baula perduda entre les polítiques que va mamar del seu pare i l’aposta pel centre que ara encapçala.