Sumit en una profunda crisi, el camp se sent enganyat per Trump

Cau la nit en una granja als afores de Des Moines (Iowa). Aaron Lehman s’ha passat la tarda fent reparacions al cobert, una ocupació que cada vegada li ocupa més temps. Com moltes altres finques, la seva explotació de blat de moro i soja passa un moment molt delicat. «El camp està sumit en la pitjor crisi de les últimes tres dècades», diu aquest home corpulent. Lehman ha hagut de negociar amb el propietari de les seves terres perquè li baixi el lloguer i amb els bancs perquè li estenguin el crèdit. També ha deixat de comprar maquinària nova. De moment va tirant, però al seu voltant tot sembla que s’enfonsa. Les fallides i els desnonaments s’han disparat i el deute agrícola s’espera que assoleixi aquest any rècords històrics. Tot i que les immenses planes apaguin la frustració, el camp està cridant.

«Hi ha molta ansietat i preocupació sobre el futur. L’estrès financer està abocant molta gent a la desesperació», diu Lehman, que és també president del Sindicat de Grangers d’Iowa, una organització amb 800 membres. Les dades són alarmants. El percentatge de suïcidis entre els agricultors dobla el dels veterans de l’Exèrcit, segons el Centre de Control de les Malalties (CDC), que el 2017 va concloure a més que els treballadors del camp són entre tres i cinc vegades més propensos a treure’s la vida que els d’altres professions. Per tot el país, s’han disparat les trucades als centres d’ajuda psicològica i emergeixen nous programes per abordar l’estrès emocional en l’àmbit rural, on hi ha hagut tradicionalment pocs serveis per tractar els trastorns mentals.

«L’agricultura genera profunds vincles amb la terra, els animals i l’entorn. Els grangers se suïciden tant perquè són més propensos a adoptar riscos, suportar l’adversitat i persistir sota circumstàncies molt complicades», diu en una entrevista el doctor Michael Rosmann, agricultor i psiquiatre de renom nacional per la seva feina en aquest àmbit.

Les polítiques de Trump

La crisi del camp transita ja pel sisè any. Les arrels són múltiples. Van des de la sobreproducció als baixos preus internacionals de les matèries primeres, l’excés de precipitacions derivades del canvi climàtic o la consolidació al sector, que posa els petits agricultors i ramaders a mercè dels gegants de la indústria. Però aquestes causes s’han agreujat per algunes de les polítiques de Donald Trump, que paradoxalment es presenta com el salvador de l’Amèrica rural, on té un dels seus millors caladors de vots. «Els agricultors ocupen un lloc molt especial al meu cor», va dir fa uns dies a Texas durant una convenció de grangers.

L’impacte de les seves guerres comercials és conegut. S’ha acarnissat particularment amb la soja, els lactis i el porc. «A la soja li anava relativament bé fins al 2018, quan va començar la guerra comercial. Els preus van caure un 20% i van acabar arrossegant també el blat de moro», diu Lehman. A Iowa una de cada cinc llocs de treball depèn de l’agricultura. El blat de moro és el rei. Un terç es dedica als pinsos animals, un altre terç a l’exportació  i la resta a biocombustibles com l’etanol. I és en aquest últim àmbit, on va arribar la segona estocada de Trump.

Exempcions a les petrolieres

Notícies relacionades

El robatori d’unes joies que van pertànyer a Napoleó obliga a tancar el museu del Louvre aquest diumenge

Justícia al Sudan

La llei exigeix a les petrolieres incloure en la barreja del seu combustible un percentatge d’etanol, però també permet al Govern fer exempcions si les refineries es troben sota «estrès financer». Amb Barack Obama a la Casa Blanca amb prou feines hi va haver exempcions, però amb Trump s’han multiplicat per vuit, segons el ‘Des Moines Register’. «A l’hora de triar entre les petrolieres i els agricultors, el president va triar les petrolieres», diu Lehman. Una política que ha enfurismat també els seus aliats conservadors. «Ens han enganyat», va dir recentment el senador republicà, Chuck Grassley. «El pitjor és que les exempcions han anat a empreses que no estan passant per problemes». Gegants com Exxon o Chevron, que facturen milers de milions de dòlars.

De moment, les enquestes no reflecteixen que el recolzament aclaparador a Trump s’hagi ressentit massa entre l’electorat rural, però podria ser qüestió de temps. El principal diari d’Iowa parla d’una rebel·lió en potència. «Molta gent està reavaluant la seva posició i parant atenció a altres candidats. Hi ha molt malestar», diu Lehman. I és que ni tan sols els ajuts de l’Administració per compensar els agricultors per la guerra comercial han anat als qui més els necessitaven. Més de la meitat dels diners de les compensacions han anat a parar els grans productors del sector, segons un estudi de l’Environmental Working Group.