Josep Borrell: «El 'brexit' ha generat un efecte vacuna a la UE»

Com a cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell (la Pobla de Segur, 1947) jugarà un paper fonamental en la negociació de la nova relació entre la UE i el Regne Unit després del ‘brexit’, una relació que espera «tan estreta com sigui possible».

Després de la sortida del Regne Unit de la UE, ¿es pot parlar de vencedors i vençuts?

És una decisió en què tots sortim perdent. Alguns britànics que hi han votat a favor pensen que ells hi surten guanyant, però ja s’adonaran que amb aquesta decisió el Regne Unit afrontarà dificultats que abans tenia resoltes per la seva pertinença a la UE.

¿És el ‘brexit’ una oportunitat per a la Unió Europea?

És veritat que el Regne Unit posava fre en moltes coses, sobretot al camí cap a una integració política més elevada, cosa que mai va voler i sobre la qual no va mentir. I potser ara algunes polítiques que exigien una integració més profunda i que es veien obstaculitzades per la resistència de Londres poden desenvolupar-se. Però, no ens enganyem, el Regne Unit no és l’únic país que té una actitud reticent a l’hora d’augmentar la integració. Molts altres països de la UE comparteixen aquestes tesis.

¿Tem que per culpa del ‘brexit’ s’accentuï la crisi d’identitat de la Unió o que hi pugui haver un efecte contagi en altres estats?

Crec que el que ha fet el ‘brexit’ és generar un efecte vacuna, perquè tothom ha vist com de complicat és i els inconvenients que té la sortida de la Unió Europea. Jo no veig cap candidat a repetir l’experiència britànica.

¿Què cal esperar de la negociació del futur acord comercial entre la UE i el Regne Unit?

L’objectiu d’aquesta negociació és aconseguir una relació tan estreta com sigui possible amb el Regne Unit, assolir un acord comercial tan ampli com sigui possible respectant els principis del mercat interior europeu. Però no només un acord comercial. En molts aspectes, les relacions amb un tercer país, i el Regne Unit serà un tercer país, no són només de comerç. Volem i esperem que el Regne Unit segueixi sent un soci en matèria de seguretat i defensa, i en tots els temes relatius, per exemple, a la pesca, als drets dels ciutadans europeus al Regne Unit i dels britànics a Europa. El Regne Unit se’n va de la Unió, però no se’n va d’Europa, esperem continuar tenint una relació positiva per a les dues parts.

¿Pot aquesta negociació amb Brussel·les veure’s condicionada pel pacte entre Londres i Washington?

És normal que el Regne Unit negociï tractats comercials amb altres països, per això van decidir marxar. Precisament, aquesta era una de les raons per les quals volien recuperar la seva independència, com diuen ells. Bé, ja que han recuperat l’autonomia i la capacitat d’acció, és lògic que la utilitzin. Haurem de veure que siguin compatibles els tractes que facin amb nosaltres i els que facin amb d’altres.

¿Gibraltar pot suposar un escull o un problema en les converses?

Les coses amb Gibraltar han quedat molt ben lligades. A partir d’ara, és un territori d’un tercer país i ha quedat molt clar que qualsevol acord que vulgui fer la Unió Europea sobre Gibraltar s’ha de negociar amb el Regne Unit, perquè Gibraltar no té representació exterior pròpia. A més, aquesta negociació està sotmesa al veto per part d’Espanya. És a dir, que no es podrà acordar res sobre Gibraltar amb el que Espanya no estigui d’acord.

La sortida del Regne Unit provocarà un reequilibri de forces a la UE. ¿Espanya guanyarà més influència?

Espanya ja té molta influència en la UE. Això no és una festa de la qual si un se’n va toca més tros del pastís als altres. La influència política depèn de les teves pròpies capacitats. Espanya en té suficients i jo miro de desenvolupar-les, com vam fer amb l’anterior Govern socialista. Però és clar que Espanya, ara, escala algun lloc dins d’una jerarquia de països classificats per dimensió; però no per mèrits propis, sinó perquè un de més gran se’n va. En moltes ocasions en el passat, Espanya ha jugat un paper superior al que li corresponia per la seva demografia i economia, perquè tenia una influència política gràcies al lideratge dels seus governants. En altres moments no ha sigut així, però ara ho està sent una altra vegada.

¿Quins són els principals reptes a què haurà de fer front la UE en aquesta etapa?

La UE ha de mirar de buscar un lloc al món en aquest gran conflicte que estem vivint entre la Xina i els EUA. Fins ara hi havia un alineament molt destacat entre les posicions americanes i europees, però això és cada vegada menys cert, cada vegada hi ha més divergències i cada vegada els Estats Units adopten una actitud unilateral en defensa del que el seu president creu que són els seus interessos. I, alhora, hi ha clarament un gran conflicte geopolític entre aquests dos grans països que està cridat a protagonitzar aquest segle i la UE hi ha de trobar el seu lloc, no pot aparèixer com un actor incapaç de defensar els seus propis interessos i patir les conseqüències de les decisions dels altres. Aquest és el gran desafiament que tenim els europeus: existir al món, i per això només podem pretendre fer-ho a través de la nostra unió. Però no estem prou units, aquest és el problema.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

¿Creu que el Govern espanyol va cometre alguna irregularitat amb l’escala que va fer a Barajas la vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, com denuncien el PP i Ciutadans? 

Qui ha de verificar el compliment de les sancions que s’adopten col·lectivament a la Unió Europea són els estats membres. La UE no és policia ni té capacitats executives, cada estat membre és responsable de les seves pròpies decisions i són els governs els que han de garantir la correcta aplicació de les decisions que prenen.