Els britànics donen el seu adeu a Europa

El moment que la meitat dels britànics temien, i l’altra meitat anhelava, arriba a les 11 de la nit hora de Londres, les 12 a Brussel·les. El Regne Unit ha sortit oficialment de la Unió Europea després de més de tres anys de doloroses disputes. Els euroescèptics més radicals han guanyat la batalla i un dels principals líders de la campanya del ‘brexit’ ha sigut Boris Johnson. La sortida del Regne Unit de la UE és un triomf personal i polític per a l’actual primer ministre, que ha rebut el suport d’una majoria aclaparadora i que té les mans lliures per governar al seu aire.

Però Johnson ha evitat qualsevol triomfalisme aquest divendres a la nit en el seu discurs a la nació per ressaltar el moment històric. El missatge des de la residència oficial de Downing Street ha volgut  ser esperançador davant la incertesa del pas fet. El to, més important que el contingut de les seves paraules, ha sigut conciliador, conscient que molts britànics desaproven la marxa de la UE. «El nostre treball com a Govern –el meu treball– és tornar a unir el país», afirma en l’al·locució televisada, que havia sigut gravada la vigília. «El més important que puc dir aquesta nit és que aquest no és el final sinó el principi», un moment «de veritable renovació nacional i canvi». 

Johnson ha dit entendre tots els sentiments que genera el ‘brexit’ però ha remarcat que aquest és un moment d’«esperança» i de recuperació de la «sobirania» per fer el que els britànics han demanat, citant específicament un control més gran de la immigració. Ha promès treballar per «tornar a unir aquest país» i s’ha mostrat segur que aquest nou començament serà un «èxit».

A Downing Street un rellotge lluminós va marcar el compte enrere cap al ‘brexit’ mentre als voltants del Parlament britànic els partidaris de la sortida de la UE es concentraven enmig d’un ambient de celebració. Quan ha arribat el moment, els congregats han esclatat en crits de joia i han fet fer onejar les banderes britàniques.

Irlanda del Nord també

En una jornada amb més simbolisme que canvis pràctics (aquests arribaran d’aquí 11 mesos), en la qual els britànics han estat més preocupats pels avenços del coronavirus que pels esdeveniments del ‘brexit’, les reaccions entre la classe política han tingut un perfil moderat. Ningú vol endinsar-se en la ferida.

El líder laborista, Jeremy Corbyn, va dir estar preocupat davant de la possibilitat que Johnson intenti firmar un acord amb els Estats Units a costa de la futura relació amb la UE. «Hem d’estar segurs que mantenim bones relacions comercials amb Europa. No podem fer miques tots els acords i condicions que ens facin caure als braços del lliure comerç amb els Estats Units», va subratllar.

Keir Starmer, el candidat amb més possibilitats de convertir-se en el successor de Corbyn, va suggerir que s’ha de continuar lluitant per la «llibertat de moviment» i va defensar que s’ofereixi als ciutadans europeus del Regne Unit «drets i no tolerància».

A Cardiff, el ministre principal de Gal·les, Mark Drakeford, contrari al ‘brexit’, va declarar que «Gal·les continua sent una nació europea». La seva homòloga a Edimburg, Nicola Sturgeon, va preferir evocar «l’esperança per un futur millor» a l’amargor i el rebuig del ‘brexit’ entre els escocesos.  Però Sturgeon va tornar a demanar un segon referèndum d’independència i no va ser l’única. Militants del Sinn Féin reunits davant el Parlament autonòmic de Stormont van reclamar una consulta en què es pregunti als nord-irlandesos si volen continuar sent part del Regne Unit o unir-se a la República d’Irlanda. La presidenta del partit republicà, Mary Lou McDonald, considera que hi ha d’haver un vot sobre la qüestió en els pròxims cinc anys.

Esperant claredat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Johnson deu una bona part de la majoria a la Cambra dels Comuns als vots de laboristes desencisats al nord d’Anglaterra. Per això va voler fer un gest de deferència per mostrar-los que no oblida les seves promeses de revitalitzar la regió. El Govern en ple es va desplaçar fins a una fàbrica de vidre a Sunderland per celebrar un consell extraordinari. Aquesta va ser la primera ciutat en què el ‘brexit’ va sortir triomfador durant el recompte de vots del referèndum del 2016. Però a Sunderland també hi ha la fabrica més important de l’automobilística Nissan, el futur de la qual dependrà en bona mesura de l’acord amb la UE. La companyia va emetre un comunicat indicant que «continua esperant claredat» sobre la futura relació comercial amb Brussel·les. «Volem que l’equip del Regne Unit, amb més de 7.000 persones, tingui les possibilitats més grans d’èxit en el futur».

Dilluns que ve, el primer ministre anunciarà el model de relació comercial que busca en les seves negociacions amb Brussel·les. Johnson està peparat per acceptar un acord bàsic de comerç, a l’estil de l’existent entre la UE i el Canadà, però vol alguns avantatges afegits. És el que s’ha donat a anomenar ’Canadà+’. L’accés limitat als serveis, que representen gran part de l’economia britànica, suposarà un gran obstacle. Dijous passat l’actual cap del Gabinet, i de facto el número dos del Govern, Michael Gove, va advertir un grup d’empresaris que hi haurà «vencedors i perdedors» com a resultat de les noves relacions. La recobrada «independència» britànica pot sortir cara.