Una dona aconsegueix per primera vegada la presidència de Grècia

El parlament grec, gairebé en ple consens, —261 vots a favor d’un total de 300—, ha elegit aquest dimecres Ekaterini Sakelaropulu, una jutge de 63 anys, com la primera dona presidenta del país.

Progressista, Sakelaropulu va ser proposada pel nou executiu conservador grec, liderat per Kyriakos Mitsotakis, de Nova Democràcia (ND). És una tendència a Grècia: els successius governs conservadors proposen, per a la presidència, una persona progressista; els executius progressistes, presidents conservadors.

Alexis Tsipras, quan va ser primer ministre, va escollir un president de ND. D’aquesta manera, el parlament grec dona una imatge de consens per a un càrrec, el de la presidència, amb molt pocs poders polítics. Així, Sakelaropulu, a més de ND, també l’han votat a favor el partit de Tsipras, Syriza —des d’aquest estiu principal partit de l’oposició— i els socialdemòcrates del Moviment del Canvi, el que abans era el Pasok.

«Grècia entra avui en una nova era. El país entra en el tercer decenni del segle XXI amb una dona presidenta. Desitjo a la senyora Sakelaropulu una presidència exitosa», ha dit Mitsotakis aquest dimecres després de l’elecció. Mitsotakis, de fet, havia sigut molt criticat perquè en el seu executiu, que va arrencar el juliol passat després d’unes eleccions en què la conservadora ND va arrasar en bona part de Grècia, la presència de dones era gairebé anecdòtica: només dos dels 18 ministeris del seu gabinet estan ocupats per dones. Són el d’Educació  i el de Cultura i Esports.

Primera en tot

Primera en totNo és la primera vegada que Sakelaropulu és elegida primera en alguna cosa. El 2018 va ser, també, la primeríssima a ser escollida presidenta del Tribunal Suprem Administratiu grec. Llavors, Sakelaropulu va ser proposada pel govern de Syriza.

Notícies relacionades

Mitsotakis presenta les seves primeres lleis

Grècia vota empobrida

«Asseguro al Parlament que donaré tot el millor de mi per complir el meu rol constitucional —ha dit Sakelaropulu, que no jurarà el càrrec fins al 13 de març—. Sé la responsabilitat que el meu càrrec atorga, i estic desitjant ajudar a construir una societat que respecti els drets, que curi les ferides del passat i pugui mirar de manera optimista al futur».

Els seus desitjos no seran fàcils de complir: Grècia amb prou feines comença a sortir d’una crisi econòmica que ha causat un decenni de depressió i pobresa gairebé extrema. I això no és tot, perquè a l’econòmica s’hi suma una crisi migratòria que ha atrapat a Grècia més de 100.000 refugiats, la majoria dels quals queden tancats a les illes gregues en camps tan insalubres com infames.