22 febr 2020

Anar al contingut

Escàndol a l'Argentina

La mort del fiscal que va denunciar Kirchner segueix sota sospita 5 anys després

Entre les sospites de la parcialitat judicial, una sèrie de Netflix dona una mica de llum sobre el cas d'Alberto Nisman

Molts argentins creuen que es va suïcidar, però d'altres continuen creient que va ser assassinat per acusar la presidenta

Abel Gilbert

La mort del fiscal que va denunciar Kirchner segueix sota sospita 5 anys després

JUAN MABROMATA

La torre Le Parc és un dels edificis més luxosos de la capital argentina. Des del pis 13 es té una vista privilegiada de la ciutat de Buenos Aires i el riu de La Plata. El seu preu de venda és de 850.000 dòlars. Una ganga, diuen a la immobiliària. Però des de fa temps ningú el vol comprar ni llogar. Alberto Nisman vivia en els seus 130 metres quadrats. El fiscal va morir d’un tret al cap el 18 de gener del 2015 i en un sentit tot sembla estar com fa cinc anys: una part dels habitants afirma que es va suïcidar. D’altres s’obstinen en la hipòtesi de l’assassinat d’un heroi republicà.

Nisman va morir hores abans de quan havia de comparèixer al Congrés per fonamentar la seva denúncia contra la llavors presidenta Cristina Fernández de Kircher. El lletrat acusava la dirigent i el seu ministre d’Exteriors, Héctor Timerman, d’haver pactat amb els iranians encobrir l’atemptat contra la mutual de la comunitat jueva a Buenos Aires, AMIA, que es va perpetrar el 18 de juliol de 1994 i va matar 85 persones. Gairebé 20 anys després d’aquesta bomba, la causa continuava sent un insondable forat negre. Fernández de Kirchner va intentar acordar amb Teheran que una comissió de notables interrogués els iranians sospitosos de planificar l’acció terrorista. Tot i que el pacte mai va arribar a bon port, Nisman va carregar la presidenta i el seu canceller sense proves de pes.  

En aquell estiu del 2015, els prestigiosos pèrits forenses convocats per la fiscal Viviana Fein van concloure que seria «científicament inadmissible» afirmar que hi va haver una altra persona al lavabo en el moment del tret que va fulminar el fiscal. Parlar d’un suposat homicidi contrariaria «la mateixa naturalesa de la prova». Però Fein va ser apartada de la causa. Quan va assumir el Govern de dretes, les investigacions es van reorientar als efectes de mostrar que Nisman no s’havia suïcidat. Es va arribar a fabular l’acció d’un comando veneçolanoiranià. Diego Lagomarsino, l’assessor informàtic del malaguanyat fiscal i subministrador de l’arma que li va demanar el seu cap, va ser processat com a partícip necessari del crim. Mentrestant, Fernández de Kirchner, ara vicepresident, i el seu ministre Timerman, van ser també processats pel fallit acord amb Teheran.

Una sèrie amb valor probatori

Una sèrie de Netflix va ajudar a aclarir molts dels interrogants que encara envolten el cas. ‘Nisman: el fiscal, la presidenta i l’espia’, el documental de Justin Webster dona la paraula als partidaris de les dues hipòtesis mentre desarma antagonismes ideològics, culturals i fins i tot mitològics. Nisman apareix com alguna cosa més que un pertinaç acusador: és un home dependent de la secretaria d’Intel·ligència, obedient de la CIA i el Mossad, la intel·ligència israeliana, un ‘playboy’ que gallejava per les discoteques, contractava prostitutes de luxe i era amo de comptes bancaris secrets els voluminosos fons del qual no han pogut ser justificats.

Als ulls dels espectadors emergeix la figura de l’antic «superespia» Jaime Stuiso, que havia sigut expulsat de l’agència d’Intel·ligència per Kirchner i proveïa a Nisman els seus llibrets. Stiuso afirma que al fiscal el van matar. Fein assegura a Webster que l’exagent mai li va aportar proves en aquesta sentit i enumera les seves accions opaques. Oscar Parrilli, l’home que el va expulsar dels serveis, creu que el ‘cas Nisman’ va servir per aplanar el camí de Mauricio Macri al poder. Timerman  va rebre a casa seva Webster i li va dir que tot havia sigut un gran muntatge per continuar ocultant el camí cap a la veritat sobre l’AMIA. «No s’ha avançat en res, l’únic que avança és el meu càncer», assegurava llavors. Temps després va morir.

La sèrie aporta, a més, testimonis que han provocat un alt impacte a Buenos Aires. A aquestes hores no deixa d’aixecar comentaris. «Sempre hi va haver un esforç per desenvolupar els fets que van portar a la conclusió establerta en lloc de deixar que els fets portessin a aquesta conclusió», diu James Bernazzani, de l’FBI sobre les investigacions argentines sobre l’AMIA que només apunten contra l’Iran. «Stiuso solia recopilar informació de tot el món, així que sempre hi havia una amenaça implícita que si no feies les coses de certa manera tenia informació en contra teu», assenyala per la seva banda Ross Newland, delegat de la CIA a l’Argentina entre 1997 i 2001. «Era temut i va tornar una figura com la de Rasputín».

 En aquest context, el Govern peronista ha encarregat una nova prova pericial del cadàver de Nisman perquè s’expliqui una vegada per sempre una veritat que potser mai s’acabi de creure per complet.