Crisi social

HRW denuncia la precària situació dels drets humans a l'Amèrica Llatina

D'acord amb un informe de Human Rights Watch en països com Xile, Bolívia, Veneçuela, Nicaragua i Mèxic hi ha un entorn complicat que violenta la tranquil·litat de les persones

chile-policia-armas

chile-policia-armas

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Malgrat certs avenços en alguns països, la situació dels drets humans a l’Amèrica Llatina continua sent precària, segons es desprèn d’un informe publicat per Human Rights Watch (HRW).

En la seva anàlisi anual sobre la situació dels drets humans al món, l’oenagé amb seu a Nova York destaca importants problemes en gran part de l’Amèrica Llatina, des de la violència i la impunitat que imperen a Mèxic a la repressió política a Veneçuela o la tendència dels Governs a respondre violentament a les protestes.

Entre moltes altres qüestions, l’informe de HRW denuncia l’ús de mitjans violents per reprimir manifestacions durant l’onada de protestes que es va viure a diversos països de la regió en els últims mesos.

El cas de Xile

Així, apunta que a Xile es va utilitzar «força excessiva» per respondre a les multitudinàries protestes que van començar a l’octubre i que van deixar milers de ferits pels agents.

«La Policia va respondre de forma molt més brutal del que ho hauria d’haver fet. Hi va haver un clar ús excessiu de la força», va dir el director executiu de HRW, Kenneth Roth, en una roda de premsa a la seu de les Nacions Unides.

Roth va destacar que el Govern xilè ha mostrat plena cooperació amb les investigacions de la seva organització i que ha promès canvis, però va remarcar que aquesta resposta «excessivament violenta a protestes bastant legítimes va ser preocupant».

Bolívia i Equador

A Bolívia cita l’alt nombre de morts i ferits durant les mobilitzacions del novembre passat i apunta que el decret aprovat i després derogat pel Govern interí que atorgava immunitat penal a militars i policies incomplia els estàndards de drets humans i llançava un «perillós missatge».

En el cas de l’Equador, per exemple, l’oenagé també es fa ressò de la violència en el context de les protestes, d’informes d’ús excessiu de la força per part d’alguns cossos de seguretat i de les limitacions a les llibertats que es van donar per l’estat d’emergència declarat pel Govern a l’octubre. «Aquesta llum verda a la violència per part de les forces de seguretat és un problema que veiem en molts Governs de l’Amèrica Llatina», va remarcar Roth.

Maduro a Veneçuela

En la seva anàlisi, HRW acusa el Govern veneçolà de Nicolás Maduro de reprimir l’oposició, utilitzant la violència contra els manifestants, empresonant dirigents polítics i portant civils a tribunals militars. A més, denuncia que al país no queden institucions que puguin limitar les accions de l’Executiu, ja que Maduro i el seu antecessor, Hugo Chávez, van omplir els tribunals de jutges que «ni tan sols pretenen ser independents».

Mentrestant, assenyala que el país és escenari d’una emergència humanitària, amb importants carències de medicines i aliments, un fort repunt de la mortalitat materna i infantil i la reaparició de malalties abans erradicades.

En la seva conferència de premsa, Roth va destacar com a element positiu la resposta donada a Veneçuela pels països de l’anomenat Grup Lima, que han criticat amb molta duresa a Caracas i que han pres mesures perquè el Govern de Maduro reti comptes. «Tradicionalment els Governs llatinoamericans no es criticaven entre ells per abusos dels drets humans, això era una cosa que els Estats Units feien. I ara aquest tabú s’ha trencat», va assenyalar.

Cuba, Nicaragua i Mèxic

La repressió governamental continua també a Cuba, segons HRW, que explica que el Govern de l’Havana continua actuant contra crítics i utilitzant les detencions arbitràries per silenciar defensors dels drets humans i periodistes independents.

A Nicaragua, l’oenagé acusa el Govern de Daniel Ortega d’haver «desmantellat gairebé tots els controls institucionals al poder presidencial» i de reprimir de forma violenta i a través de la Justícia crítics i opositors.

A Mèxic, HRW apunta que les violacions dels drets humans comeses per forces de seguretat –incloses tortures, desaparicions i abusos contra migrants– continuen sota l’Administració d’Andrés Manuel López Obrador.

Notícies relacionades

Segons Roth, la guerra contra les drogues que continua lliurant-se al país «ha sigut un desastre» per l’ús de forces militars, no preparades per a aquest tipus d’accions, i per la impunitat generalitzada. Segons l’organització nord-americana, algunes mesures impulsades per López Obrador poden portar millores, però ara per ara falten avenços en la seva implementació.

L’informe destaca també l’enorme problema de la violència a diversos països centreamericans, amb algunes de les taxes d’homicidis més altes del món, que ha forçat desplaçaments massius de població.