El chavisme desposseeix Guaidó de la presidència del Parlament de Veneçuela

La crisi política continua creixent a Veneçuela. Juan Guaidó ha sigut desposseït de la presidència del Parlament veneçolà. Diputats chavistes de l’Assemblea Nacional (AN) van elegir aquest diumenge Luis Parra, antic membre del partit opositor Primer Justícia, com a nou president en un aspre i breu debat al qual no va poder arribar el líder opositor, retingut durant hores per la policia als voltants del Palau Legislatiu de Caracas.

El diputat de més edat present a l’hemicicle va exercir com a president temporal d’una sessió exprés que va tancar Parra, una cosa que l’equip de Guaidó va qualificar com un «cop al parlament» ja que els qui el van elegir ho van fer «sense vots ni quòrum». L’acte va ser transmès en directe pel canal públic Venezolana de Televisión (VTV), fidel a l’oficialisme, que mai transmet les sessions de l’AN.

Un grup de la Policia Nacional Bolivariana (PNB) de Veneçuela va impedir a Guaidó i a part dels diputats de l’oposició ingressar a la seu de la cambra, on havia de ser reelegit com el seu líder. «Estan intentant tots els mecanismes possibles per evitar la reelecció d’una junta directiva que té la capacitat perquè Veneçuela canviï [...] i és la dictadura la que ho prohibeix», va dir Guaidó després de veure frustrat el seu ingrés. Després de ser-li negat l’accés a la cambra, Guaidó fins i tot va intentar enfilar-se a les reixes que li barraven el pas al Palau Legislatiu. «La dictadura es revela una vegada més», lamentava.

Aquest diumenge, Guaidó aspirava a ser reelegit com a president de l’Assemblea Nacional, un rol fonamental per mantenir el pols amb el Govern de Nicolás Maduro. Avalat pels Estats Units, el 24 de gener de l’any passat Guaidó es va autoproclamar «president encarregat» de Veneçuela després que el legislatiu no reconegués el segon mandat de Maduro. Tot i que ha sigut reconegut per gairebé 60 països com a president interí de Veneçuela, entre ells Espanya, en els últims mesos la seva figura i capacitat de mobilitzar l’oposició s’havia desinflat de forma notòria.

IMPLICAT EN CORRUPCIÓ

El diputat Luis Eduardo Parra es va convertir en notícia nacional el desembre passat després que una investigació periodística el col·loqués en el centre d’una trama de corrupció en la qual parlamentaris opositors veneçolans van afavorir i van intentar rentar la imatge de l’empresari colombià Alex Saab, soci comercial del govern de Maduro i investigat per presumpte rentat d’actius. La implicació en aquest escàndol el va portar a ser apartat del partit.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Llavors l’oposició el va assenyalar com un dels responsables de l’«Operació Alacrà» amb la qual, van assegurar, pretenia comprar voluntats per evitar que Guaidó fos reelegit president de l’AN. Abans de la sessió, Parra ha penjat una foto a les xarxes de la que seria la seva junta.

L’oficialisme chavista recolza ara Parra com a nou president de l’AN. No obstant, l’oposició rebutja aquest nomenament perquè, assegura, no s’ha fet conforme al reglament, que estableix un mínim de 83 diputats per inaugurar la sessió legislativa. En la d’aquest diumenge només hi havia 57 diputats, la majoria d’ells fidels al govern de Nicolás Maduro.