L'any en què van guanyar els dolents

L’únic avantatge del 2019 és que serà millor que el 2020. No és una qüestió de pessimisme, de l’ampolla mig plena o mig buida, o trencada del tot, és un assumpte d’optimisme ben informat. Els dolents han guanyat totes les batalles. Vladímir Putin és el més llest dels dolents, sense comptar amb el president xinès, Xi Jinping, que és tan intel·ligent que ni ens hem adonat que ho és. El líder rus ha imposat a Occident els seus interessos a Síria. Els EUA van a remolc malgrat ser el responsable de trencar el mapa del Pròxim Orient amb la invasió de l’Iraq el 2003.

El Kremlin 2.0 ha pres la davantera en la guerra cibernètica. Els seus exèrcits de ‘hackers’ han provat d’alterar, amb més o menys encert, que és una cosa que està per provar, el resultat de diverses eleccions als EUA i la UE, i han incitat crisis polítiques a França, el Regne Unit i Espanya. Putin s’ha beneficiat de la dretanització de la política mundialmalgrat que molts el creuen d’esquerres, una lluminària antiimperialista, com Bashar al-Assad, responsable de centenars de milers de civils morts, o Daniel Ortega i la seva consort, Rosario Murillo, esdevinguts en tirans banderes. De Veneçuela no dic res perquè no sabem si els EUA van decidir negociar amb Maduro i deixar caure Juan Guaidó, o és que confonem desitjos, propaganda i realitat.

Els països capitalistes que exigien reformes democràtiques als règims excomunistes (Rússia i la Xina) han passat a defensar la retallada de les seves pròpies llibertats amb l’objecte de la seguretat. És la rèmora de l’11-S barrejada amb la crisi econòmica. La por com a eix de la política desactiva els ciutadans i permet els excessos, inclosa la corrupció.

Pilars de la llibertat

El món lliure, és a dir, el nostre, maneja un llenguatge divisori d’odi que nega drets a l’altre, com el de refugi i asil; també, la crítica i mofa del poder, pilars de la llibertat d’expressió. Així han fet carrera els Donald Trump, Boris Johnson, Jair Bolsonaro, Matteo Salvini i l’insubmergible Benjamin Netanyahu, un perill per a Israel, com diu Gideon Levy.

A Espanya, la justícia va perdre temps i diners públics en la persecució del cony insubmís, de rapers i gent graciosa amb Carrero Blanco. A Rússia estan més avançats i empresonen les Pussy Riot. Encara estem als primers estadis de la postdemocràcia, en què es posa en dubte la separació de poders, com enl’‘impeachment’ del president dels EUA.

Pequín juga al mateix que Putin, però sense fer soroll. Reprimeix el Tibet i empresona milers de musulmans uigurs sense que ningú s’atreveixi a dir res, més enllà de les ONG de defensa de drets humans i el futbolista Mesut Özil, que calla sobre la repressió dels kurds dirigida pel seu heroi Erdogan.

El Gran Germà del règim 

La Xina va deixar fa temps de copiar tecnologia, avui copia ciutats. Ha aconseguit la davantera en la tecnologia 5G, per això la guerra dels EUA contra Huawei. El règim ha teixit un Gran Germà que grava, escolta i vigila la seva població. Ens sembla un escàndol, un exemple sinistre de societat orweliana. Allà és llei; aquí, costum social acceptat. Portem un telèfon a la butxaca que capta els nostres desplaçaments, gustos, secrets més o menys inconfessables i estats d’ànim. Aquesta informació està en venda. L’anomenem capitalisme, no comunisme.

Va ser l’any de la benedicció definitiva del ‘brexit’ (¡per fi!) i el de la consolidació de les ‘fake news’, que han convertit la política en un espectacle ple de governants i gurus que només saben treballar en una campanya electoral permanent. S’han oblidat dels problemes de la gent. El fracàs de les elits en la defensa de la majoria ha sigut el terreny abonat en què ha arrelat la xenofòbia,fins i tot en països com Finlàndia, exemple de moltes coses. Es va salvar per dues dècimes i gràcies a un pacte de cinc partits capaços d’acordar un cordó sanitari, no com a Espanya.

Més murs i més morts 

Les dretes democràtiques que, juntament amb la socialdemocràcia, van construir la UE i van defensar l’Estat del benestar han cregut que la millor manera de combatre l’extrema dreta era copiar el seu discurs, en comptes de copiar la seva manera intel·ligent de moure’s a les xarxes socials.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Va ser un any de més murs i més morts al Mediterrani, amb una profusió de Salvinis. A Itàlia es tornen a sentir els sons de Bella Ciao, una cançó de resistència. Els guionistes de sèries de televisió ja no saben quina distopia inventar perquè totes semblen tretes de la vida de cada dia. Hi ha l’Àfrica, en el seu oblit, primera víctima de la batalla del clima.

Es manté l’amenaça del terrorisme islàmic malgrat la mort dels seus líders. No es nodreixen de caps sinó d’injustícies. Ens defensem dels efectes sense buscar les causes en un sistema depredador que assenta la seva riquesa, la de les seves elits, en l’espoli de la majoria i en la desigualtat. I hi ha les dones amb el seu dit acusador, «el violador ets tu», i hi haGreta Thunberg, convertida en deessa i diable per uns mitjans de comunicacióque mirem massa al dit i molt poc a la lluna.