21 febr 2020

Anar al contingut

PROTESTES CÍVIQUES

Les 'sardines' es multipliquen per tot Itàlia

És un moviment espontani, pròxim a l'esquerra, que protesta contra Salvini i les polítiques de l'odi

Més de 40.000 s'han concentrat aquest dissabte a Roma, evidenciant que el fenomen va a més

Rossend Domènech

Les 'sardines' es multipliquen per tot Itàlia

CIRO FUSCO

Aquest dissabte es compleix un mes exacte des que, a Bolonya, van aparèixer les ’sardines’. Durant un míting de Matteo Salvini en la campanya per a les eleccions autonòmiques de gener a Emilia-Romagna, 16.000 persones, la majoria joves, es van encabir a la plaça major. «Una sardina sola és un mos per a un tauró, però un banc de sardines que neden en forma de tauró són invencibles», van dir.

És un moviment espontani, sense banderes polítiques però pròxim a l’esquerra. Un elector de cada quatre, tant d’esquerres com de dretes, els mira amb simpatia. Protesten contra les polítiques de l’odi i les discriminacions.

Pocs dies després, sempre en coincidència amb els mítings de Salvini, 7.000 sardines van omplir la plaça de Mòdena. A Ferrara, les ‘sardines’ s’ajuntaven mentre Salvini parlava i portaven un llibre a la mà. A partir d’aquell moment es va produir el contagi: Florència, Milà, Reggio-Emilia, Torí, Càller, Nàpols, Palerm... En bancs de 3.000, 10.000 i 20.000 ‘sardines’ segons la trobada, amb perfils de totes les edats, fins i tot octogenaris, el moviment és transversal.

Una iniciativa que acull monges, com la germana Giuliana Galli, de 84 anys. «No ha arribat l’hora de protestar contra algú, sinó de netejar el nostre llenguatge», declara. «Ja era hora», diuen els grans. En tres dies, la pàgina de Facebook de les sardines va sumar 70.000 inscrits, en augment exponencial per cada dia transcorregut des d’aleshores.

Aquest dissabte, procedents de tota la península, s’han manifestat a la plaça romana de Sant Joan del Laterà on se n’han concentrat més de 40.000.  Simultàniament altres ‘sardines’ d’origen italià han sortit al carrer a Madrid, París, Dublín, Edimburg, Amsterdam, Hèlsinki, Bordeus i San Francisco.

‘Roma no pica’

Roma portaven una pancarta de 40 metres per 300 amb la frase ‘Roma no pica’, semblant a les que han enarborat a les altres capitals, com ‘Bolonya no es lliga’, jugant amb la paraula ‘lliga’, el partit de Salvini. Una col·lecta per internet ha reunit 11.000 euros per costejar el camió i els aparells acústics. No necessiten més.

I aquest diumenge es reuniran «prenent una cervesa per decidir ¿i ara què?». «Hem arribat al cim d’una fase exaltadora i caòtica, ara cal fer una volta», expliquen.

Les sardines no tenen líder. Van ser inventades per quatre joves de Bolonya, el més conegut dels quals és Mattia Santori, de 32 anys, economista de professió. Parla com un bon noi, sortit d’una escola dels jesuïtes. «No som només anti-Salvini, sinó que defensem una cosa que hauria de preocupar a tothom: un llenguatge respectuós que no utilitza trucs, la reconstrucció d’un teixit democràtic», diu. Afegeix que les sardines «intenten arribar al cervell de les persones abans que algú aconsegueixi omplir els seus estómacs», en evident il·lusió a les crides, eslògans i gestos populistes i emotius de Salvini.

Clima d’odi

Ogongo Stephen, un periodistes oriünd de Kenya, de 45 anys, coordinador de les sardines romanes, remarca: «Estem cansats d’aquest clima d’odi, volem respirar aire nou i viure en pau, som un grup polític, sense partit, antifeixista, antiracista i antihomòfob, respectem tothom i volem respecte, en primer lloc dels partits».  A les contínues preguntes de quina resposta donen ells a la situació política actual, afirmen: «No som la resposta sinó la pregunta».

El centre d’anàlisi Atlante Polític, de Demos, estima que un 4% dels electors italians han participat en alguna de les manifestacions, el 38% estan d’acord amb el que fan i un de cada dos italians comparteix el seu missatge. En total un 42% dels electors es reconeix d’alguna manera amb aquest moviment sorgit del no-res. Santori, portaveu de fet de les sardines, ha acudit a tots els programes de televisió, excepte als més extremistes, i en tots han intentat estirar-lo de la jaqueta per saber qui és i qui hi ha al darrere d’ells. Amb veu tranquil·la escolta i respon sempre amb amabilitat, cosa que xoca amb els programes en els quals els participants discuteixen, es barallen i, al final, cadascú es queda amb les seves idees.

Buit

Durant els governs de Silvio Berlusconi van néixer les ’rotllanes’, que acordonaven com una sardana els edificis que acullen el poder. «No es poden celebrar manifestacions fins a l’infinit, s’han de aturar per decidir què fer i on anar», comenten nombrosos partits.

Successivament a les ‘rotllanes’, el còmic Beppe Grillo, es va inventar els ‘Vaffa day’ per protestar contra «la casta política». D’allà va néixer el Moviment 5 Estrelles (M5S), actualment en el govern juntament amb els progressistes (PD). Aquesta contestació contra les casta va compensar l’M5S a les generals del 2018 amb el 32,7% de sufragis, cosa que els va transformar en el primer partit del país, tot i que des d’aleshores s’han dividit, han governat amb la Lliga de Salvini per abandonar-lo al cap d’un any i ara aconseguirien segons els sondejos un escàs 10%, amb davallades de fins al 4% en moltes regions. 

«Les ‘sardines’ érem nosaltres», balbotegen nostàlgicament des de l’M5S. «Són una forta reacció de persones que no accepten la barbàrie que avança, si no els interceptem nosaltres ho faran d’altres», afegeix Massimo Bugani, soci de Rousseau, la plataforma digital per consultar les seves bases que té l’M5S.

Maurizio Landini, secretari de CGIL, equivalent a CCOO, explica que les ‘sardines’ «ocupen un espai que ha quedat buit en l’oferta política» i els analistes es pregunten quant duraran. Mentrestant, en un mes de ‘sardines’ Salvini ja ha perdut entre dos i tres punts de recolzament.

Temes: Itàlia