Trobades restes al lloc on es va perdre l'avió xilè amb 38 persones a bord

La Força Aèria de Xile (FACh) ha informat aquest dimecres que han sigut trobades restes d’avió flotant al mar a prop del lloc on dilluns es va perdre la pista de l’Hèrcules C-130, que portava 38 persones a bord i es dirigia a l’Antàrtida.

«Mentre es feien les tasques de recerca de l’aeronau sinistrada, es van trobar restes d’esponja flotant a 30 quilòmetres al sud de la posició de l’últim contacte del C-130», ha indicat en un comunicat el cos de seguretat.

«Tancs interns de combustible»

El material ha sigut trobat pel barco pesquer de bandera xilena Antartic Endevour i «podria ser part de restes de les esponges dels tancs interns de combustible del C-130», tot i que encara s’han de fer els peritatges corresponents, ha agregat la FACh.

Al seu torn, el barco polar Almirante Maximiliano de la Marina brasilera, que col·labora en la recerca, ha trobat «restes compatibles» amb l’aeronau desapareguda al lloc en què es va perdre, segons ha informat el Ministeri de Defensa del Brasil en un comunicat.

L’Hèrcules C130 es va enlairar dilluns a les 16.55 hora local (20.55 hora espanyola) de la base militar de Chabunco, a la ciutat meridional de Punta Arenas, i va perdre el contacte quan li quedaven prop d’una hora i 500 quilòmetres per aterrar a la base Presidente Eduardo Frei Montalva, una de les més importants del continent gelat.

L’avió, que tenia combustible per mantenir-se a l’aire fins a les 00.40 hora local (les 4.40 hora espanyola), traslladava personal que anava a fer tasques de manteniment a la base, entre les quals un tractament anticorrosiu de les seves instal·lacions, a més de revisar l’oleoducte flotant que proveeix de combustible la zona.

Peritatge

El general de Brigada Aèria de la Força Aèria Eduardo Mosqueira ha explicat que les restes trobades han de ser portades a la capital xilena des de Punta Arenas, a més de 3.000 quilòmetres, per iniciar el peritatge i que aquestes no arribaran abans de dijous, a causa de la llunyania on van ser trobades.

L’aparell es va perdre quan sobrevolava el mar de Drake, que separa Sud-amèrica del continent gelat i les aigües del qual estan considerades unes de les més turbulentes del planeta.

«Estem prenent totes les mesures per portar-les com més aviat millor», va afegir el general, que no va descartar que en les pròximes hores es trobin noves restes ja que el radi de recerca s’ha limitat considerablement.

A bord de l’aeronau viatjaven 38 persones: 32 militars de les FACh, tres membres de l’Exèrcit i tres civils, del quals dos són treballadors de l’empresa d’enginyeria Inproser i un altre és estudiant de la Universitat de Magallanes.

Els familiars, a Punta Arenas

Les famílies dels passatgers es van traslladar aquest dimecres a Punta Arenas per seguir de prop les tasques de recerca, en què han participat una vintena de barcos i avions, entre els quals efectius de l’Argentina, l’Uruguai i el Brasil.

Si es confirma el sinistre, seria la pitjor tragèdia aèria a Xile des del 2011, quan va caure al mar un avió amb 21 persones que es dirigia a l’arxipèlag Juan Fernández, a uns 670 quilòmetres de la costa, carregat d’ajuda humanitària per a la seva reconstrucció després del terratrèmol de 8,8 graus de magnitud del 2010.

En aquella aeronau viatjava un equip de la televisió local, liderat pel famós presentador xilè Felipe Camiroaga, la mort del qual va consternar el país.