ENTREVISTA

«Si un nen colombià alça la veu com fa la Greta, el maten»

L'activista colombiana Francia Márquez denuncia les condicions de vida de les comunitats negra i indígena i l'espoli del seu entorn natural

«Si un nen colombià alça la veu com fa la Greta, el maten»

Manu Mitru

Es llegeix en minuts

Víctor Vargas Llamas

Francia Márquez continua pagant el caríssim peatge de denunciar els abusos que pateixen les comunitats negra, indígena i camperola a Colòmbia. És a la diana dels qui volen silenciar-la per rebel·lar-se contra les paupèrrimes condicions dels esmentats col·lectius i contra l’espoli del seu entorn, amb el consegüent impacte mediambiental que comporta. Com a guanyadora del Premi Goldman, el ‘Nobel Verd’, i observadora en les converses de pau amb les FARC, és una de les veus més autoritzades per parlar dels grans desafiaments que afronta un dels països amb més taxa de desigualtat socioeconòmica del món. Els ha explicat a la Casa Amèrica Catalunya, que l’ha distingit amb el Premi Joan Alsina de Drets Humans.

Les protestes s’estenen per Colòmbia, Xile, Perú, Equador... ¿Quina espurna ha pres a Sud-amèrica?

El que té Llatinoamèrica al carrer té a veure amb moltes violències: assassinats de líders socials, indígenes, negres i comunitats camperoles. Té a veure amb un Estat classista, racista i patriarcal que no garanteix els drets. Amb les injustícies del sistema judicial i amb un model econòmic de desenvolupament que té en risc la vida del planeta. Té a veure amb una població jove que ja no es creu els polítics i que està en contra de les polítiques imposades per aquest model econòmic de desenvolupament.

Es necessiten 11 generacions per sortir de la pobresa a Colòmbia. ¿Té fe que aquesta revolta sigui l’espoleta que transformi el país?

No esperarem 11 generacions per fer el canvi, o el planeta ja no existirà. El canvi és ara i la gent l’està fent. Els joves i els nens ho estan entenent. Comença per canviar la consciència, reconèixer els privilegis d’unes quantes famílies colombianes que s’han lucrat en nom de l’Estat, trepitjant la dignitat de la gran majoria i sense respectar el territori. El veuen com un simple objecte que es pot explotar per acumular capital.

«No esperarem per al canvi o el planeta no existirà. Els joves i els nens ho estan entenent»

El feminisme s’alça amb força a Sud-amèrica i s’exporta a tot el món amb reivindicacions que evidencien que el descontentament va més enllà de l’àmbit econòmic.

El futur també és feminista, però s’ha de construir des de la diversitat. El feminisme blanc es pensa des d’una lògica que nega l’existència i la lluita d’altres dones que no necessàriament són blanques. Dones negres i indígenes, que no tenen les condicions de privilegi d’altres dones. Ens violenten a totes per ser dones, però les violències no es donen de la mateixa manera. Hem d’anar cap a un feminisme comunitari, negre i inclusiu, que lluiti contra el patriarcat, contra el racisme i el capitalisme. En què les dones no vagin per una banda i els homes per una altra. Un feminisme de família, d’homes, fills i dones, i en què transformem el xip de la violència amb què ens van educar.

Vostè ha sofert diversos atemptats. I gairebé 500 líders socials i mediambientals han mort des de l’acord amb les FARC, el 2016. ¿Qui vol silenciar-los?

El sistema econòmic i la política. Colòmbia, tristament, és un país que ha fet política utilitzant la violència. Violència física i simbòlica. De l’exclusió i de l’espoliació de la terra i de la humanitat de la gent. Qui violenta la gent és un Estat manejat per certs sectors socials. Em declaren objectiu militar, no per ser la Francia, sinó perquè denuncio juntament amb comunitats i pobles la mineria a gran escala que està destruint casa nostra, que enverina el nostre territori. Ens mata un model econòmic de desenvolupament perquè utilitzen els actors armats perquè ens disparin un tret o, simplement, l’Estat no ofereix les condicions necessàries perquè la gent visqui dignament.

«El feminisme blanc nega el feminisme indígena i negre. La violència no és igual per a totes»

¿Com ha canviat la vida de les comunitats indígenes i camperoles des que es va firmar la pau amb la guerrilla?

Sempre es parla de la comunitat indígena i de la camperola però es nega l’existència de la gent negra. Som 10 milions a Colòmbia, però el cens del 2005, que va estar mal fet, va dir que som 4 milions. ¡I el d’ara diu que som dos milions i escaig! És una intenció política negar l’existència del poble negre a Colòmbia per no invertir en la comunitat. És part del racisme estructural.

La pau no ha arribat a aquestes comunitats. S’ha quedat en la burocràcia. Nosaltres continuem posant els morts al territori i demanant una pau real. Des de la visió institucional, només interessa la pau per arribar amb els seus megaprojectes i saquejar els recursos.

Paradoxalment, la retirada de les FARC sembla la pitjor notícia per a la preservació de preuats santuaris naturals. 

Efectivament. Si la pau no es pensa com una manera de transformar el model econòmic i de transformar la política de mort, és una pau fallida, perquè la guerra a Colòmbia es va iniciar per la desigualtat. Una pau que no resolgui les situacions estructurals que van donar origen al conflicte armat no serà duradora. El Govern es pensa que la pau és l’abandonament de les armes per part d’un sector armat i ja està, però no veu la pau com una forma de transformació de les condicions que van donar peu al conflicte armat. A més, la pau també ha de ser amb el medi ambient i amb el territori.

Quan al poder econòmic s’hi suma la influència de negacionistes del canvi climàtic com Bolsonaro i Trump, ¿com hi pot plantar cara l’activisme?

La unió és el que permetrà enfrontar-se a aquesta gent. Es mostren com a monstres i gegants, tenen el poder econòmic i militar, però en realitat són poquets. La societat s’ha d’aixecar en contra de la tirania d’aquests presidents. Així com ells globalitzen el seu model econòmic, nosaltres hem de globalitzar la resistència. Si no, molts líders continuarem morint, segurament, però la política no canviarà. El canvi el fa la gent amb el vot. Hi ha gent que es deixa comprar el vot, que es deixa enganyar amb els discursos polítics i amb la manipulació dels mitjans de comunicació.

«Els dirigents tirans globalitzen el model econòmic i nosaltres hem de globalitzar la resistència»

 ¿Què li sembla el fenomen de Greta Thunberg?  

Valoro la lluita de tothom per cuidar el planeta i és impressionant quan ve d’una nena com la Greta. No obstant, no és l’única nena del món alçant la veu i no s’han d’oblidar els privilegis que té. No alça la veu enmig del conflicte armat, com molts nens a Colòmbia. Nens negres i indígenes enfrontant-se a multinacionals al territori. Ells no tenen les mateixes possibilitats de ser escoltats. La diferència entre la Greta i aquests nens colombians és que a ella la poden qüestionar, però no l’enviaran matar, com farien a Colòmbia amb el jove que s’atreveix a aixecar la veu com ella.

Et pot interesar

Vostè acusa el patriarcat del procés de la destrucció del planeta. ¿Com porta el poder que qui alci la veu contra els seus interessos sigui una dona i afroamericana?

La destrucció del planeta és culpa del patriarcat però també del racisme i del classisme. I és culpa de la cultura del consumisme en què ens han educat. No és fàcil per a mi, una dona negra, dir al president [Iván Duque] a la cara que és un mentider. Això acaba en repressions i estigmatitzacions... Els qui defensem la vida acabem sent judicialitzats, amenaçats o assassinats. Atrevir-se a dir això és una amenaça i costa molt per a una dona afrodescendent com jo. Però cal atrevir-se a rebel·lar-se contra el que considerem injust. I si això ens costa la vida, doncs per a alguna cosa hem vingut a aquest món.